La rigorositat dels infants

La cap de producció de la Fundació ONCA, Teresa Areny, va explicar al Diari que el projecte, que arriba als set anys de vida, busca donar cobertura a una programació infantil. Perquè és clar, al llarg de l’any al Principat hi podem trobar concerts, teatre, exposicions, presentacions, etc. I amb estils i formats clàssics i moderns. Però tot això destinat al públic adult. I els infants, compten amb la mateixa oferta?

Des de fa uns anys els comuns i des del Govern intenten incloure en les seves temporades diversos espectacles infantils, com per exemple, a la capital, que ja fa vint-i-vuit anys que treballen en una programació infantil on es poden veure diversos formats d’espectacles. Això sí, sempre amb un vessant lúdic i pedagògic. Però no en són els únics. Totes les parròquies compten amb el seu espai sigui en una biblioteca o en teatres, però tots amb una notable qualitat artística que fan que els més petits siguin capaços d’estar concentrats des del principi fins al final de la funció. És que, tal com va explicar el cap d’àrea de cultura del comú d’Andorra la Vella, Jan Cartes, el públic infantil “és un dels més exigents que et pots trobar”. I és fàcil saber el perquè. “Els infants si s’avorreixen es nota de seguida perquè ploren, necessiten anar al bany, etc.”, diu Cartes. De fet, explica que amb aquestes mostres tan expressives els és més fàcil saber els formats preferits d’una generació que té entre zero i sis anys.

Titelles, animació, teatre i fins i tot els clubs de lectura. Tots són escollits amb rigorositat basant-se en la resposta que han tingut els nadons en altres funcions o a través dels currículums que les companyies presenten. És cert, que des de sempre totes parlen de temes tan importants com els colors, la natura, els animals, entre altres. Però avui dia, Areny assegura que hi ha un canvi generacional en què alguns espectacles presenten les cançons tradicionals amb formats més de jazz o reggae, per exemple, com també temes d’igualtat i d’inclusió “que potser fa uns anys no es tenien tan presents com ara”.

Entre trenta i cinquanta minuts. Aquest és el temps que els actors i actrius que apareixen dalt l’escenari tenen per entusiasmar el petit però al mateix temps, gran públic. Un espectador més aviat familiar i que normalment és molt fidel a la programació, diu Cartes. “Intentem que aquells que han vingut de petits, puguin anar trobant espectacles per a ells a mesura que es van fent grans”, afegeix.

Malgrat les exigències, els dos consideren que la programació a hores d’ara és l’adequada tot i que són conscients que hauran d’anar plantejant nous reptes per poder adaptar-se a futures generacions.