Reportatge
El llegat de Racionero
L’escriptor urgellenc Lluís Racionero va traspassar aquest diumenge a l’edat de vuitanta anys. Els companys el recorden com una persona polifacètica i en destaquen la novel·la ‘Cercamón’ i el disseny dels capitells al claustre modern del parc de la Valira.
El llegat de Racionero
Escriptor, enginyer, urbanista i director de la Biblioteca Nacional d’Espanya, Lluís Racionero, va traspassar aquest diumenge passat a l’edat de vuitanta anys. “La seva obra ha deixat un llegat cultural i urbanístic important a la zona” explicava Joan Ganyet, exalcalde de la Seu d’Urgell, al Diari després de la mort del seu amic i escriptor.
Racionero va deixar un llegat literari i urbanístic a la comarca urgellenca, sobretot, però també va ser reconegut al Principat, quan l’any 2000 va ser guardonat amb el Premi Carlemany amb l’obra L'últim càtar, situada entre la comèdia àcida i la reflexió més profunda i que contraposa la decadència espiritual de la societat actual amb un passat idealitzat de sòlids principis.
La seva popularitat, però, ve donada als anys vuitanta quan l’autor va publicar Cercamón, un relat sobre el món dels trobadors amb una novel·la ambientada en la història dels Pirineus i els llinatges de fa mil anys i amb què va guanyar el premi Prudenci Bertrana. “Va ser el primer que va rescatar la història dels càtars en format novel·lesc i es va convertir en un best-seller català” va comentar Isidre Domenjó, tècnic de cultura i comunicació al Consell Comarcal. “Cercamón repassava elements com la serralada del Cadí o la catedral de la Seu, que fins llavors no s’havien tractat” va argumentar Albert Villaró, director del Centre d’Estudis Històrics i Polítics d’Andorra. I va afegir que “la novel·la va tenir molta transcendència per als lectors de la zona”.
Polifacètic, que “tocava moltes tecles” o un home del renaixement. Aquests serien els adjectius que, segons els coneguts i amics de Racionero, serien els que el definirien millor. I és que a part de la seva obra literària, amb una quarantena de publicacions en català i castellà, també va ser el director de la Biblioteca Nacional d’Espanya, a Madrid, entre els anys 2001- 2004, es va presentar a les eleccions generals a la província de Girona per ERC l’any 1982, però també destaca el seu treball com a enginyer i urbanista. En aquest sentit, Ganyet va explicar que en la seva etapa com a alcalde, Racionero va ser el coautor del pla d’ordenació urbana de la Seu d’Urgell amb l’estudi econòmic, i que “avui en dia els nous plans encara el tenen en compte”.
El projecte més interessant i que va generar certa polèmica són les obres dels capitells del claustre modern del parc de la Valira. Racionero els va dissenyar amb figures de personatges famosos del cinema, la ciència, la política i el futbol. En un d’ells, però, hi apareixen gravats els rostres dels quatre dictadors del segle XX. “La seva obra va ser incompresa, ja que no en volia fer un homenatge” va dir Ganyet. “Cal tenir en compte que en els capitells de l’edat medieval eren representats dimonis i bruixes, entre altres. Per tant, en cap moment era un elogi als dictadors” va afegir Villaró.
Així, amb la destresa que tenia l’escriptor per a tractar diferents àmbits totalment diferenciats, l’exalcalde de la Seu va assegurar que era un home amb una capacitat poètica i filosòfica que suposa “una pèrdua de gran tristesa”.