Reportatge
L'infern i la glòria de Verdaguer
L’escriptor Àlvar Valls presenta aquest tarda a la Fada Ignorant el darrer treball que parla de la vida i obra de l’autor català, a través d’una novel·la històrica, on es barregen fets reals així com també de ficció. Valls assegura que Verdaguer és el referent del segle XIX.
El Víctor Hugo espanyol, l’Homer del segle XIX, o fins i tot comparacions amb Ramon Llull i Ausiàs March. Aquests són alguns dels elogis que l’escriptor català Jacint Verdaguer (1845-1902) va rebre al llarg de la vida i també un cop fet el traspàs. Ara, l’escriptor Àlvar Valls, presenta l’obra Entre l’infern i la glòria, una novel·la històrica a partir de l’obra de Verdaguer i la documentació que l’ha ajudat a crear un relat de poc més de mil pàgines. La presentació serà aquesta tarda a les 19 hores a la Fada Ignorant.
Quinze anys. Aquest és el temps que Valls ha tardat a poder relatar la història d’un sacerdot que va haver de suportar diversos episodis traumàtics per a la seva vida. Tal com diu el títol de la novel·la, l’infern aniria relacionat amb un home insatisfet i torturat amb exemples, com la prohibició de celebrar missa durant dos anys per part del bisbe de Vic i de Barcelona, Josep Morgades. També el poc suport que va rebre per part del sector regionalista, el catalanisme polític de llavors, des del qual li van girar l’esquena. Per contra, la glòria aniria relacionada amb les aspiracions que tenia Verdaguer d’arribar a ser reconegut per la seva prosa i poesia, com també per viure, un cop mort, una vida espiritual plena.
La introducció del llibre se situa a l’any 1875 en un vaixell en mig de l’Atlàntic. L’autor va explicar al Diari que considerava que era un començament “potent”, ja que parla de la mort d’una nena. Ara bé, els divuit capítols següents se situen a Vil·la Joana, a Vallvidrera, on Verdaguer va viure els darrers dies, i on acabaria morint de tuberculosi. De fet, Valls va dividir-los en els darrers divuit dies de la seva vida, en què, a part de l’explicació d’aquestes últimes hores de vida, també es relaten vivències i records del passat. Tot des d’un punt novel·lesc amb diàlegs inventats per Valls però sense abandonar mai la documentació. De fet, tots els noms que hi apareixen són reals i alguns dels relats també. Com la discussió que van viure dos grups d’amics a Vil·la Joana, que va provocar que Verdaguer canviés el seus testaments dues vegades en només quatre dies.
Entre l’infern i la glòria presenta un llenguatge que intenta aportar tot el coneixement de la llengua catalana, però sent apte per a qualsevol lector. “El diccionari català de Pompeu Fabra, sense la seva obra segurament hauria estat diferent”, va assegurar Valls. A més, va afegir que ha intentat reproduir l’estil propi que tenien els vigatans de principi de la segona meitat del segle XIX, “sense fer-ne una exageració”.
“Jo no he fet res definitiu. En Verdaguer sempre tindrà de què parlar” va dir Valls. Així, conclou que “tothom hauria de tenir el seu Verdaguer, és a dir, que tots els autors podrien escriure sobre ell, homenatjant el referent del segle XIX”.