L'Èxit de superar una addicció

Roger Pera ha tingut la sort, o no, depenent de com cadascú s’ho miri, de néixer en una família en què el pare ha omplert escenaris i ha encisat la petita i gran pantalla al llarg de la seva vida. Com passa a vegades, la feina dels pares es converteix, també, en la dels fills. I aquest és un dels centenars de milers de casos. Pera, des de ben petit va iniciar-se en el món de les arts escèniques i al doblatge. Aquesta vida, que des de ben petit el va convertir en el punt de mira de la societat, el va portar a una autoexigència personal, que segons va explicar al Diari, el feia sentir amb l’obligació de ser el millor actor, el millor fill, el millor germà i amic. En general, doncs, “volia ser el millor de mi i no sabia dir que no a qualsevol cosa”.

Però ja de més gran, aquesta obsessió el va portar pel camí de la presa d’estupefaents. “Era com una anestèsia per a mi”, diu Pera. “El treball era realment la meva addicció. Això va comportar que la presa de substàncies em fes evadir d’aquesta realitat frenètica que portava.”

El llibre és un recull de la seva vida personal i professional, amb diverses anècdotes i relats. “No és un llibre trist, tot i que hi ha moments que t’emociones, sobretot quan ho escrivia. És un relat que simplement vol explicar com era el meu dia a dia i el procés que vaig seguir fins a superar les meves addiccions.”

I com ho va fer possible? La Mari Carmen Garcia, directora i psicòloga del SomSalut, va formar part del procés de recuperació de l’actor català des dels inicis. “Una addicció és una patologia. És la necessitat d’alguna cosa, i moltes vegades un mateix no és conscient”, assegura. I això mateix li passava a en Pera. “La Carmen em va ajudar en un altre centre que hi havia a Catalunya i allà és quan vaig descobrir que la meva autèntica addicció era la feina.” Des de llavors, tal com relata en el llibre, va aprendre a reconduir les seves actuacions i, fins i tot, ara està estudiant per poder ser terapeuta.

Escriure, pintar, dibuixar o ballar són algunes de les tècniques que la psicòloga recomana per superar, no només les addiccions, sinó moltes de les patologies que hi ha a hores d’ara. “Tota la vida he fet teatre i hi ha situacions, sobretot amb nens, en què els intercanvis de rol, per exemple, ajuden a millorar. Estaríem parlant d’una teràpia cognitiva conductual”. És que, per a Pera, aquest llibre ha estat un altre dels mètodes que l’ha ajudat en el procés i creu que pot servir per encoratjar altres persones que es trobin en situacions similars i, sobretot, a trencar els tabús i les pors de la societat. “Crec que soc l’únic actor català que ha reconegut obertament que tinc un problema d’aquest tipus i no em fa vergonya.” També Garcia assegura que encara hi ha una cert temor a dir obertament que s’acudeix al psicòleg “per por que la gent et digui que estàs boig”.

D’aquesta manera, l’actor i ara escriptor creu que fer la presentació més enllà de la biblioteca serà una bona oportunitat per poder explicar el relat a altres persones, siguin adultes o adolescents, amb patologies o sense. A més a més, té clar que el llibre no vol ser un elogi al seu “èxit” de superació, sinó que, segons diu, vol ser una mostra de la realitat que moltes persones viuen en el seu dia a dia.