La veritat sobre Palomares

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La foto de Manuel Fraga en banyador a Palomares va ser una arma propagandística del franquisme tan eficaç que avui molta gent encara desconeix els detalls de l’accident nuclear ocorregut el 17 de gener de 1966 en aquesta localitat d’Almeria. Movistar+ acaba d’estrenar una sèrie documental que reconstrueix els fets.

Palomares. Días de playa y plutonio combina el material documental, que inclou testimonis i arxius inèdits, amb la recreació dels fets en clau de ficció, però sempre amb rigor històric, han assegurat els seus responsables.

“La història de Palomares és massa increïble per ser certa, si s’expliqués com a ficció probablement no es creuria”, diu Álvaro Ron, director d’aquesta producció original de Movistar+. Membres de la Força Aèria dels Estats Units que van liderar l’operació de cerca de les bombes sobre el terreny, veïns de Palomares que van ser testimonis de l’accident i periodistes que porten anys investigant el tema han participat en la sèrie.

El primer dels quatre episodis

–de 52 minuts cadascun–, arrenca amb l’accident en si: un bombarder B-52 dels EUA xoca amb la nau amb la qual intentava abastir-se en ple vol. Moren set homes i a l’entorn de Palomares cauen les quatre bombes nuclears que transportaven, unes 75 vegades més potents que les d’Hiroshima.

Després de la col·lisió, mil sis-cents soldats americans van aterrar a Palomares per desfer-se del material radioactiu davant l’atònita mirada dels locals, als quals no es va alertar del perill fins dies després. Tres de les bombes es van localitzar a l’instant però la quarta va trigar 80 dies a aparèixer, arc temporal en el qual transcorre la sèrie.

El periodista Rafael Moreno, autor del llibre La historia secreta de las bombas de Palomares, assegura que més de la meitat de les persones que parlen en el documental no ho havien fet fins ara, i destaca entre el material inèdit que hi apareix una sèrie de telegrames localitzats al Museu de l’Exèrcit espanyol, on els militars sobre el terreny explicaven el que ocorria als seus caps de Madrid. “Fins ara teníem informació desclassificada dels Estats Units, però res d’Espanya”, subratlla.

tracking