El llarg camí de la pau

Amb la darrera escalada bèl·lica a Gaza encara recent, HBO estrena avui Oslo, una pel·lícula amb Steven Spielberg com a productor que ofereix informaició sobre les negociacions secretes mantingudes a la capital noruega el 1993, quan la possibilitat de la pau entre israelianes i palestins va estar més a prop que mai. La foto que va donar la volta al món, el setembre d’aquell any, va mostrar el líder palestí Yasser Arafat i el primer ministre israelià Yithzak Rabin en una històrica encaixada de mans a Washington. Però els principals artífexs de l’acord d’Oslo s’han mantingut més aviat en l’ombra, fins ara.

La pel·lícula és una adaptació de l’obra de teatre homònima de J.T. Rogers, autor també del guió del film que dirigeix Bartlett Sher. Els seus protagonistes són la parella de diplomàtics noruecs Mona Juul, interpretada per Ruth Wilson, i el seu marit Terje Roed Larsen, paper que recau en Andrew Scott. Juul era una alta funcionària del ministeri d’Exteriors noruec i Larsen treballava com a sociòleg. Junts van aconseguir obrir un canal clandestí de comunicació entre israelians i palestins, que va derivar en l’acord.

En la pel·lícula apareixen Ahmed Qurie (conegut com Abu Alá), ministre de Finances de l’OLP, i el seu associat Hassan Asfour, que van establir el primer i decisiu contacte amb dos professors universitaris israelians, Yair Hirschfield i Ron Pundak. La reunió va servir per obtenir l’aprovació de Rabin al procés, i en les trobades successives s’hi van sumar Uri Savir, director general del ministeri d’Exteriors d’Israel, i l’assessor legal Joel Singer.

Tot el que relata Rogers està basat en fets reals i en el que els seus protagonistes li van explicar, tot i que es pren algunes llicències dramàtiques que no afecten els fets històrics. La trama incideix en l’obstinació personal que va posar la parella noruega i en els riscos que van assumir en emprendre aquesta iniciativa a esquenes de la comunitat internacional i dels Estats Units en particular, que liderava oficialment el procés de pau.

Amb la signatura dels acords d’Oslo, l’OLP va reconèixer el dret d’Israel a existir amb seguretat i Israel va declarar que l’OLP és l’òrgan representatiu del poble palestí.