L'hora de 'Loki'

Loki, un dels personatges secundaris més interessants de l’univers Marvel, és el protagonista d’una esperada sèrie pròpia que acaba d’estrenar-se a la plataforma Disney+. Partint d’una escena de Vengadores: Endgame en la qual Loki (Tom Hiddleston) desapareix en un forat del temps en tocar el poderós Teseract, els creadors de la sèrie construeixen una potent història d’aquelles que agraden tant a Hollywood, barrejant tot tipus de línies temporals.

L’acció comença el 2012, però passa també per 1549, 1858 o fins i tot per l’any 79 després de Crist, ni més ni menys que en una Pompeia a punt de ser sepultada per la lava del Vesubi. Múltiples escenaris per situar Loki com un presoner d’una cosa anomenada l’Agència de Variació Temporal, encarregada de vetllar per la continuïtat del temps, o el que és el mateix, la història tal com es coneix.

A Loki, qualsevol esdeveniment que no segueixi aquesta línia temporal amenaça l’equilibri històric i, per tant, el món. I també aquí hi ha personatges -coneguts com a variants-, que són els responsables que les línies es trenquin i es diversifiquin en múltiples sublínies que poden derivar en una Guerra multiversal que ho destruiria tot.

Una trepidant i divertida història que transcorre després dels esdeveniments de Vengadores: Endgame, quan tots els superherois s’uneixen per vèncer Thanos, la qual cosa passa per destruir les gemmes de l’infinit. Tot i que a Loki no apareixen altres superherois marvelians, sí que hi ha picades d’ullet a les seves històries, com l’aparició del Teseract o de les gemmes de l’infinit, ara convertides en petjapapers.

Però es tracta d’una història independent, composta de sis episodis d’uns 45 minuts cadascun, i que, ara com ara, no sembla que tingui intenció d’unir-se immediatament a la història coneguda dels Venjadors.