Adeu a les capçaleres?

En l’era del saltar intro i de les sèries consumides amb velocitat i ànsies, cada vegada són més les produccions que prescindeixen d’un element bàsic, les capçaleres. Els creadors continuen defensant, però, la seva riquesa audiovisual i el seu simbolisme com a inici del viatge a l’univers d’una història.

L’expansió de les plataformes ha portat a una multiplicació dels projectes audiovisuals i uns canvis en els hàbits de consum que estan transformant també la manera de produir sèries i programes. Enrere queda el fet d’esperar cada setmana per veure el nou capítol de la sèrie favorita. “Abans, quan sortia una sèrie, en el moment de la capçalera la gent es preparava, significava que ja començava aquella espècie de litúrgia”, indica Javier Urosas, director tècnic en DØ Postproduction, en declaracions a EFE.

Tot i que les televisions en obert i algunes plataformes continuen amb l’estrena setmanal de capítols, veure les sèries de cop és una norma cada vegada més vigent entre els espectadors. L’ansietat és tanta que plataformes com Netflix ja ofereixen la possibilitat de visualitzar el contingut a càmera ràpida.

És per això que, en perjudici dels creadors, cada vegada són més les sèries que decideixen ometre la introducció i anunciar l’inici de l’episodi tan sols amb el títol, o amb un vídeo curt amb poc més que rètols. “Les sèries de Netflix, per exemple, cada vegada tendeixen més a fer capçaleres curtes, una sola animació de deu segons amb el logotip. La plataforma ha comprovat la quantitat de gent que li dona a skip intro i a vegades no surt molt rendible fer-les perquè no les veuran”, diu Natalia Montes, de la productora User t38. És la conseqüència de “fer cas a l’algoritme”, a “la dictadura de les màquines”, agrega.

De fet, una bona capçalera aconsegueix despertar sentiments especials. “En l’àmbit emocional és molt maca la resposta que aconsegueixes amb una capçalera. És molt instintiva perquè no és narrativa, no expliques una història, però estàs relatant un munt de coses. El fet que siguin imatges amb música crea un vincle emocional perquè va a parts del cervell que no són racionals”, ressalta la creadora.