TElevisió
La devastació íntima
Diverses plataformes audiovisuals aposten per ‘Amor’, de Michael Haneke, un dels retrats més durs i complexos de l’envelliment que s’han fet mai.
Emmanuelle Riva, en un fotograma de la pel·lícula.
La plataforma HBO Max torna a apostar pel millor cinema europeu. Parlem d’Amor, del director austríac Michael Haneke (el film també es pot veure a Filmin i Movistar+), una història devastadora guanyadora de la Palma d’Or del Festival de Canes i l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera.
La pel·lícula segueix una parella francesa d’octogenaris Georges (Jean-Louis Trintignant) i Anne (Emmanuelle Riva), feliçment jubilats després de tota una vida dedicada a l’ensenyament de la música. Viuen molt còmodament, en un fabulós apartament de París, amb diversos alumnes que han aconseguit prosperar al circuit orquestral i una filla (Isabelle Huppert) que també prospera en el negoci familiar, encara que tingui problemes matrimonials.
Tot és pràcticament idíl·lic fins que els castiga la tragèdia de manera inesperada. Anne pateix un ictus, una interrupció brusca del reg sanguini a l’àrea del cervell, i queda paralitzada. Les seqüeles són aclaparadores, ja que no només es troba amb dificultats per al moviment sinó que cognitivament es va apagant a poc a poc a causa de la demència. Una duríssima prova per a l’amor que nodria aquest matrimoni i també la família.
Podria dir-se que a Haneke li agrada massa recrear-se en el dolor i la misèria, però Amor és una història molt més complexa. Hi ha molta impotència i frustració per part d’aquest pare, no només intentant fer-se càrrec de la seva dona quan ell mateix ja no està en plenitud física i mental, sinó també bregant amb la filla. I, malgrat el dolor, que esdevé rutina, continua havent-hi una motivació que sembla impulsada per allò que anomenem amor.
La manera com Haneke navega aquestes aigües, a més de profundament depriment, és exquisida. Sense renunciar al nihilisme, el film crea un ambient íntim i excel·lent.