Televisió
La història de Spotify
Netflix estrena avui ‘The Playlist’, una minisèrie que explora els orígens de la plataforma musical. Edvin Endre es posa a la pell de l’empresari suec Daniel Ek.
Avui dia els àlbums físics són gairebé exclusius dels fans més fidels dels músics. Enrere han quedat les legions de joves que es reunien a les botigues de discos i que incorporaven a les seves rutines anar a triar l’últim llançament de la banda preferida. Amb l’explosió d’internet i les plataformes això ha quedat en l’oblit, primer gràcies a YouTube i després per la popularització de Spotify.
La història de Spotify té les arrels l’any 2002, encara que no va ser fins a l’abril del 2006 que va entrar en funcionament. Va ser desenvolupada per un empresari suec, Daniel Ek, que va veure que en els marges de la pirateria, quan tothom descarregava discografies completes amb programes com Kazaa, Ares o Emule, es podia fer alguna cosa per recuperar el negoci. Així va ser com va desenvolupar aquest servei, una història que ara Netflix explica a través d’una minisèrie que s’estrena avui.
Titulada The Playlist, la nova producció relata com va ser l’origen de la companyia. Segons la sinopsi de la sèrie, la ficció explica la història del “jove empresari Daniel Ek i els seus socis, que van revolucionar tota una indústria en oferir música gratuïta i legal per streaming a tot el món. En l’apogeu de la pirateria, els pesos pesants de la indústria musical van afrontar un destí advers”.
Ek està interpretat per Edvin Endre, a qui es coneix principalment pels treballs que ha fet a Suècia. Al seu costat hi ha figures com Ulf Stenberg (Per Sundin), Joel Lützow (Andreas Ehn), Gizem Erdogan (Petra Hansson), Christian Hillborg (Martin Lorentzon) i Janice Kamya Kavander (Bobbi T).
MOR L'ACTRIU ANGELA LANSBURY ALS 96 ANYS
L’actriu britànica Angela Lansbury, mundialment coneguda per la interpretació de Jessica Fletcher a S’ha escrit un crim, va morir la nit de dimarts als 96 anys. La família de la intèrpret va confirmar que Lansbury “ha mort en pau mentre dormia a casa seva a Los Angeles”. En 80 anys de carrera, l’actriu va participar en nombroses produccions de cinema, teatre i televisió. Entre altres, va aparèixer a l’adaptació que John Guillermin va fer de Mort al Nil, d’Agatha Christie, i també va posar veu a la senyora Potts de La bella i la bèstia. Va estar nominada a l’Oscar a la millor actriu secundària per Gaslight i també per El retrat de Dorian Gray, pel·lícula per la qual va aconseguir el Globus d’Or. Aquest mateix guardó se’l van endur per El missatger de la por, cinta amb la qual va repetir nominació a l’Oscar. Tot i haver estat nominada tres vegades, el reconeixement de l’Acadèmia no va arribar fins al 2013, amb un Oscar honorífic.