Televisió
El 'cas Arny', al descobert
La docusèrie ‘Arny, historia de una infamia’, sobre les errades policials i judicials que van marcar el mediàtic cas de prostitució de menors, arriba avui a HBO Max.
El pub Arny de Sevilla era el suposat centre d'una trama de prostitució de menors.
La implicació de famosos com Jesús Vázquez, Jorge Cadaval o Javier Gurruchaga va convertir el cas Arny, que va esclatar el 1996, en un “circ mediàtic” i “una cacera de bruixes” sobre els quals la docusèrie Arny, historia de una infamia, que s’estrena avui a HBO Max, vol posar llum per deixar al descobert els errors del sistema.
“Tant l’actuació policial com la justícia i els mitjans de comunicació van deixar molt a desitjar”, ha assegurat Juan Moya, director de la sèrie, que proposa tot un examen de consciència entorn d’un cas de prostitució de menors que va asseure a la banqueta 49 acusats, dels quals 33 van ser absolts i només dos van anar a la presó, l’amo i l’encarregat del pub Arny, situat a Sevilla. Quan Moya i el seu equip van començar a investigar s’acabaven de complir 25 anys del cas i van constatar que, en parlar d’això, molta gent recordava més l’escàndol que la sentència o la falsedat de moltes acusacions.
L’anomenat testimoni número 1 es va retractar un cop finalitzada la instrucció, va denunciar pressions policials i va dir que tot va ser un muntatge del cap del grup de menors de la policia de Sevilla. Altres testimonis van seguir el mateix camí. “Va haver-hi unes víctimes que mai van ser rescabalades ni se’ls va demanar perdó i van viure un autèntic calvari”, subratlla Moya.
Jesús Vázquez és l’únic dels famosos que ha participat en el documental. També dona la cara Carlos Saldaña, l’amo del pub, condemnat a 33 anys de presó, i que apunta en l’origen d’aquest cas un possible ajustament de comptes per l’impagament d’un deute que tenia pendent “per altres negocis”, en el qual implica la policia de Sevilla. Moya considera que aquesta és la hipòtesi “més sòlida sobre el que hi havia darrere del cas i creu que a partir d’aquí es va generar “una bola de neu que ningú va poder aturar”.
La sèrie apunta així mateix contra els mitjans de comunicació i, especialment, els programes La sonrisa del pelícano o Crónicas marcianas, disposats a tot per aconseguir audiència. I recorda que ja llavors va transcendir que els testimonis protegits –menors en situacions molt precàries– van arribar a vendre entrevistes i a canviar les seves declaracions per diners.