Una Islàndia inhòspita

Èpic i intimista a la vegada, el relat que ens proposa Hylnur Pálmason es podria definir com un Western transcendent. Godland narra el viatge d’un capellà luterà de Dinamarca, interpretat per Elliott Crosse Hove, a la Islàndia del segle XIX, amb l’objectiu de construir una església en un petit poble rural aïllat de tot i de fotografiar els seus habitants. El jove sacerdot inicia el viatge en una barca amb alguns treballadors islandesos i un traductor i (Hilmar Guðjónsson), que és l’únic aliat i connexió de Lucasa amb la resta del grup. A mesura que s’interna en els costums dels veïns veurà trontollar les seves creences.

El director i guionista islandès Hlynur Palmason torna a la gran pantalla després de Winter Brothers i Un blanc, blanc dia, amb una tercera pel·lícula conformada per una trama densa i contemplativa de més de dues hores de durada. Una història que parteix de la clàssica premissa de metratge trobat, en aquest cas, set fotografies preses per un sacerdot danès que se suposa que són les primeres fotos de la costa sud-est.

Destaca el treball de fotografia de la mà de Maria von Hausswolff, que capta l’essència del paisatge islandès amb enquadraments i una llum única, i un elenc capitanejat per Elliott Crosset Hove com a Lucas i Ingvart Eggert Sigurösson com a Ragnar, els dos protagonistes de la pel·lícula, que juntament amb Victoria Carment Sonne, Idda Mekkin Hynsdótir, Jakob Lohmann i Waage Sando vesteixen els personatges del drama. La música ha estat composta especialment per a la pel·lícula i és d’Alex Zhang Hungtai.

Es tracta d’una coproducció internacional de Dinamarca, Islàndia, França i Suècia que arribarà als cines l’11 d’agost després d’haver causat un bon impacte al Festival de Canes, on es va presentar a la secció Un certain Regard, i al Festival de Toronto.