Un clàssic recuperat

Remasteritzada en 4K (ultra alta definició) i respectant la paleta apagada i els subtils fons d’aquarel·la de l’original de 1937. Així es podrà veure el clàssic La Blancaneu i els set nans a partir de demà a la plataforma Disney+.

Coincidint amb el centenari dels estudis, Disney ha volgut recuperar el seu primer llargmetratge animat, que va arribar a les sales de cinema el 21 de desembre de 1937. Un equip de restauració i preservació de Walt Disney Studios, juntament amb figures clau de Walt Disney Animation Studios com Michael Giaimo (dissenyador de producció de Frozen) i Eric Goldberg (director de Pocahontas) –que també va treballar en la restauració d’un altre dels grans clàssics d’animació, La Ventafocs (1950)–, han estat els encarregats de realitzar la remasterització.

“L’oportunitat d’ajudar a restaurar Blancaneu ha estat un honor, però també un gran repte, ja que es tracta de la primera pel·lícula de Walt Disney”, ha assenyalat Goldberg. “Mike Giaimo i jo ens sentim en deute amb la història per millorar al màxim el seu aspecte, però sent al més fidels possible als colors originals. La paleta apagada i els delicats fons d’aquarel·la evoquen els contes de fades il·lustrats que tant estimava Walt. A més, el públic continua identificant-se avui dia amb la història i els personatges”, ha afegit.

Per realitzar aquesta tasca es van recuperar els negatius originals de la pel·lícula i es va utilitzar la tecnologia més avançada per tal de retornar-li la seva bellesa original, tal com ha explicat el director de Restauració de Walt Disney Studios, Kevin Schaeffer. La Blancaneu i els set nans va ser el primer llargmetratge animat que va utilitzar la tècnica de cel·les en la història del cinema. Va rebre un Oscar honorari especial (una estatueta gran acompanyada de set més petites) que Shirley Temple va lliurar a Walt Disney el 1939, dos anys després de l’estrena.

La remasterització en 4K és una tècnica que permet recuperar la qualitat amb què es van gravar les pel·lícules antigues, rodades en 35 mm, i que mai es va poder apreciar amb tots els seus detalls als cines. Això es deu que en aquella època no hi havia la tecnologia necessària que permetés reproduir les imatges en la definició amb què es gravaven.