Imatges que valen més de mil discursos

“És una heretgia creure que l’ésser humà pot destruir tantes espècies animals o vegetals sense estar directament amenaçat. Hem de salvar la natura per salvar la humanitat.” Així de contundents són les paraules d’Alain Ernoult, fotoperiodista que acumula un centenar de premis, entre els quals un guardó de la World Press Photo, i autor de l’exposició La sisena extinció, que es pot veure al MW Museu de l’Electricitat de manera gratuïta fins al 8 de gener de l’any vinent.

La mostra, que va formar part de l’edició del 2022 del Festival internacional de fotoreportatge Visa pour l’Image-Perpinyà, posa el focus, a través de quaranta-una fotografies, en algunes de les espècies que es troben actualment en perill d’extinció per culpa de l’impacte de l’ésser humà sobre el planeta. I és que “la sisena extinció, a diferència de les extincions prèvies, que es van desencadenar per fenòmens naturals, és causada per les activitats humanes i és la més ràpida que ha conegut la Terra”, subratlla el fotògraf, que l’any 2021 va decidir que dedicaria la seva obra aquesta qüestió.

Avui dia, tal com s’explica a la mostra, una de cada vuit espècies animals i vegetals està amenaçada. Per a Ernoult, no hi ha excuses que valguin: “Coneixem bé les causes d’aquesta apocalipsi ambiental a la qual ens enfrontem: el canvi climàtic, la sobreexplotació dels recursos, la contaminació, la destrucció dels hàbitats naturals, les espècies invasores, la desforestació massiva i l’agricultura massiva han provocat danys irreversibles als ecosistemes.” De fet, des del 1970 les poblacions de vertebrats han disminuït en un 60% i, des del 1980, uns 600 milions d’ocells han desaparegut d’Europa.

El grup d’experts de l’ONU sobre la biodiversitat alerta que “bona part de la natura ja s’ha perdut i el que queda continua disminuint”. Així, dels vuit milions d’espècies animals que s’estima que hi ha al planeta (inclosos els 5,5 milions d’insectes), fins a un milió estan amenaçades d’extingir-se i moltes podrien desaparèixer en les properes dècades.

Les espècies anomenades carismàtiques –el lleó, l’elefant, la girafa, el lleopard, el panda, el guepard, l’os polar, el llop, el goril·la– són sovint espècies que transformen el seu entorn com, per exemple, l’elefant, que abatent els arbres evita que la sabana es converteixi en bosc. Aquestes espècies, al seu torn, protegeixen de manera indirecta la resta d’espècies que conviuen al mateix hàbitat. Malauradament, els grans mamífers són també les espècies més vulnerables.

Precisament, una de les icones de l’exposició és el retrat d’un lleó. La població de lleons al parc nacional del Serengeti, a Tanzània, compta en l’actualitat amb una població entre els 16.000 i els 30.000 individus, mentre que fa un segle era d’uns 300.000. A més, en les dues últimes dècades la disminució ha estat de gairebé el 40%, fet que demostra l’acceleració d’aquesta sisena extinció.

“El meu treball sobre el que s’anomena la sisena extinció pretén conscienciar sobre la vulnerabilitat de les espècies al nostre món, a través d’un concepte fotogràfic centrat en la transmissió de l’emoció”, explica Ernoult. La manera de fer-ho consisteix a estar “el més a prop possible de l’animal, cosa que em permet captar el moment màgic que farà que les imatges siguin poderoses”.

De fet, la majoria de les fotografies són retrats dels animals, assimilables a retrats de persones, de manera que l’espectador es troba confrontat amb la seva mirada. L’objectiu, és evident, és generar empatia: “L’amabilitat, la consciència i el respecte per les espècies no humanes són valors clau per observar el nostre món.”

En aquest sentit, Ernoult està convençut que “despertant l’empatia cap als protagonistes de les fotografies i removent consciències es pot afavorir comportaments més sostenibles que posin fre a aquesta extinció”.

L’exposició La sisena extinció ha rebut fins al moment una quinzena de premis i ha estat nominada en nombrosos certàmens internacionals. Al MW Museu de l’Electricitat hi ha arribat gràcies a una nova col·laboració de FEDA amb l’ambaixada de França a Andorra i l’associació de fotoperiodisme Visa pour l’Image.

Qui també busca sacsejar l’espectador, si bé ella se centra en un altre tipus d’extinció, és la fotògrafa andorrana Natalia Montané. Més enllà de l’estètica, Montané insisteix igual que Ernoult en el fet que “la fotografia hauria de generar emocions”. En aquest sentit, entén la fotografia com un mitjà de comunicació molt potent que permet “explicar històries amb una narrativa visual i, al mateix temps, provocar emocions en l’espectador i remoure consciències”.

Aquest era, de fet, un dels objectius de Vides de muntanya que, tot i haver-se pogut veure per primera vegada l’any 2018, encara troba de tant en tant espais al país on exposar-se. La mostra se centra en l’activitat ramadera i transhumant a casa nostra: “A Andorra, el sector primari també està en perill d’extinció. Quan vaig fer aquestes fotografies l’any 2018, ja era conscient que el sector està desapareixent i, com a mínim, en volia deixar constància. Volia que en quedés una memòria.”

Montané creu que la fotografia adquireix tot el sentit quan tracta de temes “delicats”: “Sempre busco coses que estiguin a punt de marxar i que siguin importants perquè penso que és la manera d’aportar el meu granet de sorra a la reflexió que hauríem de fer com a societat.”

La fotògrafa treballa en nous projectes que de moment no pot revelar, però en tot cas sí que segueixen girant al voltant d’aquesta Andorra més rural i connectada amb l’entorn. “Amb Vides de muntanya hi havia la reacció de les persones que es dediquen a la ramaderia i la transhumància, que agraïen la visibilitat que els donaven les fotografies, i d’altra banda hi havia la reacció dels espectadors que no tenien res a veure amb el sector primari. El més sorprenent és que molta gent del país em deia que no sabia que encara hi ha tanta activitat ramadera a Andorra perquè, en el seu dia a dia, es mou en un entorn absolutament urbà i deslligat de les muntanyes i les valls on vivim.”

Si bé en aquests moments està treballant amb fotografies en color, que li permeten entre altres mostrar els canvis de les estacions, per a Vides de muntanya Montané va optar pel blanc i negre. “El blanc i negre és més directe, el missatge és més potent perquè no distreu tant la mirada. Serveix per anar a buscar l’ànima d’allò que vols explicar”, assegura Montané. “També és més bonic i més poètic. El color, en canvi, és més difícil de tractar.”

A diferència d’altres llenguatges expressius, per a Montané una de les virtuts de la fotografia és que pot provocar “una resposta emocional molt ràpida”. Aquesta resposta emocional ràpida és justament el que busca també Ernoult a l’exposició La sisena extinció.

DE REPORTER DE GUERRA A ACTIVISTA PEL PLANETA

Alain Ernoult ha publicat prop de 15.000 pàgines en revistes especialitzades i és autor d’una trentena d’exposicions i de 26 llibres. Durant anys va ser reporter de guerra i ha cobert conflictes com el d’Afganistan o Bòsnia. Va ser condecorat per l’Estat francès com a oficial de l’Orde Nacional del Mèrit el 2021. Aquell mateix any va decidir dedicar la seva obra a la sensibilització respecte a l’impacte de l’activitat humana sobre els ecosistemes.