“Vaig caure de l'escambell”

“Quan ets jove, et penses que la vida durarà per sempre i de cop t’endús una patacada que et fa veure les coses d’una altra manera. Quan va morir la Maria, vaig caure de l’escambell.”

Així s’expressa la Roser Carol, la nostra dona de fer feines de la lletra impresa, quan parla de la mort per un càncer de la seva amiga Maria. Eren amigues inseparables i treballaven juntes; quan van deixar de compartir feina, s’obligaven a trobar-se com a mínim cada primer divendres de mes per sopar, i així ho van fer del 1992 al 1999. “Però un dia estàs sopant amb algú, la setmana següent li diagnostiquen càncer de pulmó i al cap de sis mesos ja no hi és.” Aquella experiència li va fer veure les coses d’una altra manera i entendre que no valia la pena treballar com un gos i patir, que més val viure la vida. Amb el temps, ha après a conviure amb el dolor, però el record hi és.

CALAIX DE SASTRE GABO Y MERCEDES: UNA DESPEDIDA

El fill del cèlebre escriptor Gabriel García Márquez ens acosta els darrers moments de la vida del seu pare i el seu posterior decés. Evocant els records d’aquelles setmanes viscudes amb la seva mare Mercedes i el seu germà, ens dona a conèixer un García Márquez molt més personal, allunyat de l’èxit inherent en la seva obra. Així i tot, mostra que difícil que és veure com algú amb el talent i la capacitat de l’autor de Cien años de soledad va perdent facultats fins al punt de no reconèixer la seva pròpia obra en el moment de rellegir-la.

ASSASSINAT D'AZUCENA VILLAFLOR

Una de les fundadores de les “Madres de la Plaza de Mayo”, fou segrestada per part de la dictadura de Videla a l’Argentina i va ser assassinada entre el 10 i el 20 de desembre del 1977, llançada al mar des d’un dels funestos “Vols de la mort”.