La frontera: el gran maldecap del llibre

Els llibres que trobem a les prestatgeries de les llibreries no hi han arribat per casualitat. Més enllà d’un editor que hagi cregut en l’obra de l’autor i d’una llibreria que aposti per oferir als lectors aquell títol en concret, cal una distribució eficaç que garanteixi que la cadena del llibre funcioni. Però de fórmules per distribuir una obra n’hi ha moltes, i l’opció elegida pot condicionar la difusió del títol, la sostenibilitat econòmica del projecte editorial o fins i tot la viabilitat d’una llibreria. Les recurrents especificitats andorranes també existeixen en aquesta qüestió i converteixen la distribució i el pas de frontera en el gran maldecap dels editors i llibreters andorrans, i és també un element que tenen en compte els nostres autors a l’hora de buscar editorial o els lectors en el moment d’encomanar un títol.

Els llibres, tot i ser un bé cultural, són una mercaderia a efectes de frontera, i això condiciona quan, com i a quin cost arriben a Andorra, i també com els títols que són publicats al Principat poden arribar a mercats com el català o l’espanyol. És per aquesta darrera qüestió que els autors del país que busquen una certa difusió procuren ser editats per segells de fora d’Andorra. L’autor cerca arribar al màxim de lectors possible, i en aquest sentit Iñaki Rubio és taxatiu: hom tria l’editorial en funció de qui li vendrà més i millor. Com a autor no vol ser només llegit pel públic local, vol arribar més enllà i fins ben recentment la majoria d’editorials del país no han tingut distribució de consideració a l’exterior. Creu que per això “les editorials andorranes fan llibre local, per les dificultats de vendre a fora”.

Per tant, ¿sense una distribució forta, les editorials andorranes estan obligades a fer llibre local? Així ho creu Àngels Xandri, d’Editorial Andorra, bregada en el sector des de fa anys. Per ella, els costos vinculats a distribuir els seus títols a llocs com Barcelona no són assumibles en relació amb les vendes finals, i és conscient que la dinàmica del mercat amb una distribució més limitada a Andorra i al Pirineu pròxim fa que l’editorial degana del país no pugui assolir quotes de mercat com les d’editorials catalanes. El llibre andorrà, doncs, es veu condemnat a ser pràcticament un llibre de caràcter local (per temàtica i autors) i a tenir el marge de negoci dins de les nostres fronteres.

L’única manera de superar els entrebancs i entrar al mercat català i espanyol és buscar un distribuïdor tercer i publicar temes d’abast més ampli. Aquest és el cas del segell amb més vocació internacional d’Andorra: Trotalibros editorial. Fent bandera de la recuperació de clàssics universals injustament oblidats i amb edició en català i en castellà, el seu mercat principal no és l’andorrà, i sense distribució a Espanya i a l’Amèrica del Sud el projecte seria insostenible, ens afirma el seu editor. Jan Arimany sap que la viabilitat de Trotalibros depèn de les vendes a fora d’Andorra, i enfoca els seus títols pensant en aquest mercat, imprimint i mantenint l’estoc fora del país per no estar condicionat pels costos fronterers, cosa que també fan altres segells a casa nostra.

Qualsevol vocació d’internacionalització dels segells editorials sense un distribuïdor tercer a Espanya passa per una distribució pròpia que els mateixos llibreters prefereixen evitar, o per la participació en fires amb el suport del Govern d’Andorra. Xandri i Arimany coincideixen que sense el suport de l’administració andorrana seria impossible que les editorials del Principat fossin presents en fires com ara la Setmana del Llibre en Català o la Feria del Libro de Madrid, ja que, si no és amb estand propi, cal pactar amb alguna llibreria, i això només es pot fer si hom té distribució garantida fora d’Andorra.

En part, si les editorials andorranes poguessin competir amb certa igualtat de condicions amb les catalanes, potser no es veurien relegades majoritàriament al llibre local. Però per això caldria minimitzar a zero els costos de frontera i poder deixar els llibres en dipòsit a les llibreries de fora d’Andorra, la qual cosa el sistema actual d’exportacions i importacions no permet.

El llibreter de la Trenca, Toni Gibert, explica que mantenir una llibreria a Andorra és extremadament complicat, fonamental per la problemàtica fronterera. “No poder treballar amb dipòsits (és a dir, tenir llibres en estoc i pagar-los al proveïdor quan es venguin, una pràctica habitual en el sector) obliga a tenir un capital molt gran immobilitzat a les prestatgeries”. Els grans distribuïdors assumeixen part dels costos fronterers, però no així els petits o els mitjans, que el reverteixen sobre el llibreter, que no només paga per fer arribar el llibre a Andorra i per oferir-lo, “si no el venem, també hem de pagar els costos de devolució, que són inexistents a Espanya!”, diu Gibert. “Al final paguem per fer-lo pujar, per oferir-lo al lector i, si no es ven, per retornar-lo. Econòmicament és inassumible”.

I això per no parlar dels terminis d’entrega, la qual cosa ens exposa Gibert i també Pamela Méndez, de Llibre Idees. Segons Méndez, quan demana un títol per les llibreries que té a l’estat espanyol, en pot disposar al cap de 24-48 hores; a Andorra al cap d’una setmana pel cap baix (pagant més) i si tens la sort que no es perd una caixa a la duana o que no falta cap document per fer el pas fronterer. Per ella, aquest és el gran hàndicap del llibre a Andorra.

Amb aquesta diferència de terminis, no és estrany que alguns lectors es queixen de la lentitud de les llibreries andorranes, i per això n’hi ha que al final opten per la compra per internet, sobretot d’un temps ençà, en què hi ha empreses que porten al Principat productes de plataformes com ara Amazon o similars. També n’hi ha que fan les compres quan baixen a Barcelona o els que ho fan directament a la Seu. Xavier Purgimon, de la llibreria urgellenca homònima, diu que una part de la seva clientela li ve d’Andorra, buscant títols de manera més àgil. La Seu, doncs, ofereix opcions als andorrans que van més enllà de la compra de productes alimentaris en grans superfícies.

El sector del llibre andorrà tenia l’esperança que les negociacions per l’acord d’associació amb la Unió Europea poguessin resoldre aquestes problemàtiques frontereres, però ara per ara queda clar que no serà així. L’acord preveu l’eliminació de qualsevol aranzel a les mercaderies provinents d’Andorra. Però els llibres ja no hi estaven sotmesos, i, per tant, encara que l’acord sigui refrendat favorablement, no hi haurà canvis de consideració en relació amb la importació i exportació de llibres més enllà de la vaga promesa d’agilització dels tràmits duaners.

Des de l’Associació d’Editors asseguren que s’han fet contactes amb el Govern i s’han plantejat solucions diverses, entre elles que els llibres deixin de ser considerats una mercaderia qualsevol i siguin tractats com a béns culturals exempts de ser sotmesos a les vicissituds frontereres, cosa que ja passa en alguns llocs del món. Per això, tanmateix, caldria que l’estat andorrà treballés amb convenis bilaterals amb els països veïns i ara com ara aquesta qüestió no és al capdamunt de l’agenda política.

DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA A TRAVÉS DEL LLIBRE?

Des del sector insisteixen que solucionar els condicionants fronterers que ara mateix els afecten podria ajudar també a la diversificació de l’economia andorrana. Els autors de més èxit busquen publicar amb editorials de fora d’Andorra i els editors imprimeixen cada vegada més a fora del país buscant evitar els costos duaners. Tot plegat, talent i volum de negoci que malauradament es busca la vida fora del Principat.