Subvencions culturals: la clau de l'engranatge

Bona part dels creadors i agents culturals d’Andorra sap que, a principis d’any, toca esmolar la ploma per intentar convèncer la comissió del ministeri de Cultura que s’encarregarà de repartir les subvencions, unes ajudes que són fonamentals per al funcionament cultural del país i per tirar endavant amb èxit projectes que, d’altra manera, possiblement no veurien la llum. Malgrat la seva importància, però, cada sector veu les subvencions amb una mirada diferent, i els agents consideren que hi ha un nombre important de reptes que cal treballar a fons per millorar.

El proper dimecres 31 els creadors han estat convocats a la seu del ministeri de Cultura per a ser informats de les novetats de la convocatòria d’enguany, i entre ells n’hi haurà una bona colla que saben que de la subvenció en dependrà que el seu projecte tiri endavant. D’això, en són conscients, al ministeri, sobretot, tal com explica Joan Marc Joval, director d’Acció Cultural, “perquè el privat inverteix molt poc en cultura, i l’ajuda pública pot fer la diferència entre l’èxit o el fracàs d’un bon projecte”.

En aquest sentit, Jan Arimany, editor de Trotalibros, creu que en el cas dels llibres, les subvencions tenen un paper important, sobretot per poder competir a l’exterior amb una certa igualtat de condicions (a Espanya o França, sense anar més lluny), ja que en aquests estats europeus, i no de manera exclusiva, hi ha un suport altíssim a la producció editorial. En el cas andorrà, l’ajuda a la publicació “suposa una petita part dels costos del projecte, però la major part és suportada per l’editorial.”

Que les editorials intentin suportar part d’aquesta càrrega a través de la venda del producte final en forma de llibre no vol dir que sigui el cas de tots els creadors, com ara els de l’àmbit audiovisual, amb projectes que impliquen una gran despesa en equip tècnic i humà, com explica Hèctor Mas. En el seu cas, “sense les subvencions, seria impossible tirar endavant projectes de certa envergadura”.

Però val a dir que sovint, més que del sector del qual parlem, la diferència és causada per les característiques del mateix projecte: com afirma Oriol Vilella, “no és el mateix enregistrar un disc que preparar un espectacle nou. En l’enregistrament hi ha moltes despeses que són inevitables” i la subvenció ajuda molt en aquests casos.

Tot i això, no sempre els agents culturals sol·liciten ajuda per a tots els seus projectes. El mateix Vilella apunta que ha fet edicions sense demanar subvenció i amb prou feines n’ha recuperat el cost: sempre hi ha un factor de risc que entén que s’ha d’assumir. I hi ha qui directament no condiciona el projecte final a la subvenció, com ens exposa Àngels Xandri, d’Editorial Andorra.

Més enllà de la importància que s’hi atorgui, en parlar de les subvencions, són molts els agents que defensen la necessitat de millorar alguns aspectes concrets del procés de demanda i concessió d’aquestes ajudes culturals. Sobretot reclamen una major digitalització, cosa que avui en dia hauria de ser assequible per a l’administració, tot i que a Andorra el paper i les visites a la seu del ministeri de Cultura són un pas obligat tant en la demanda com en la justificació de les ajudes.

Joval sap que aquesta és una de les demandes reiterades, però malgrat ser un dels punts prioritaris del ministeri, no hi ha un calendari definit per a transformar en digital tot el procés. Ni tampoc està previst que canviï res pel que fa a la burocràcia, malgrat que hi ha qui creu, com la presidenta de la Xarranca, Mar Garcia, que caldria fer més assequible la demanda i la posterior justificació, i més en un cas com el de l’entitat que representa, de caràcter associatiu, en el qual la dedicació dels socis no és de caràcter laboral.

Des del 2023, el ministeri opta per premiar la professionalització dels demandants de subvencions a l’hora d’elegir els beneficiaris, i Joval creu que molts creadors estan avançant cap a aquesta direcció, però que els resultats no s’obtindran d’un dia per l’altre. Malgrat tot, Arimany, Xandri, Vilella i Mas són del parer que cal ser encara més decidits en aquest sentit i atenir-se a criteris més estrictes quant a professionalització a l’hora d’atorgar un ajut. La sensació d’alguns agents és que encara s’intenta repartir una mica per a tothom més que no pas definir criteris estrictes i dir no quan toca.

Això condiciona també els percentatges del que s’atorga, i Hèctor Mas considera que, al final, rebre una petita quantitat sovint no permet tirar endavant com caldria allò que s’ha projectat. Si l’ajut és inferior a l’import sol·licitat, hi ha un infrafinançament, que provoca que alguns projectes o bé no puguin tirar endavant o bé s’hagin de repensar a la baixa, quelcom contradictori si el que es vol és un resultat òptim.

Part del problema és que dins el marc de les subvencions culturals s’hi agrupen sectors amb dinàmiques molt diferents, i és realment complex homogeneïtzar realitats. No és el mateix demanar suport per a un concert que s’ha de fer en un dia i un lloc determinat, que gravar un àlbum o editar un llibre. En aquest darrer cas, Àngels Xandri considera que el calendari no ajuda el sector de les lletres, una opinió que també comparteix Jan Arimany: fer un llibre implica un temps no sempre determinat, per això ambdós editors consideren que s’hauria de poder subvencionar obra acabada, cosa que podria ser beneficiós per als llibres però també per altres àmbits com ara l’audiovisual o el musical, per exemple.

Joval sap aquest problema, però també exposa que en aquest aspecte topa amb un ministeri de Finances que exigeix de justificar les despeses l’any en curs i “per això hi ha un temps limitat entre concessió i justificació”. Un temps que Mas considera excessivament curt, ja que les subvencions s’atorguen el mes d’abril o maig i aleshores cal engegar tota la maquinària del projecte beneficiat per arribar a justificar les despeses abans d’acabar l’any. Creu que “és molt poc temps i caldria molt més marge per enllestir i justificar la feina feta”.

Per a molts agents culturals, la de les subvencions és una partida insuficient per la realitat del país. Arimany creu que s’hauria de duplicar i Mas també defensa un notable increment buscant suport d’altres ministeris amb una major dotació pressupostària. Vilella ho compara amb les partides destinades a l’esport “i en la comparació, cultura sempre hi surt perdent...”.

Enguany, la partida s’ha mantingut com l’any anterior i Joval defensa que “la subvenció no pot ser l’únic element que asseguri la viabilitat dels creadors”, i afegeix que “si se subvencionessin la totalitat de demandes caldria una partida de 600.000 euros”, el triple del que s’atorga ara.

200.000 EUROS PER A UNA SETMANA DE PROJECTES

Govern destina enguany una partida de 200.000 euros per a subvencions culturals (més els 100.000 euros d’ajuda a la cinematografia). La partida va augmentar en 30.000 euros el 2022 i en 20.000 el 2023 fins a assolir la xifra actual. Al voltant d’una setantena de projectes n’acostumen a ser beneficiaris: de 98 sol·licituds, 75 van rebre ajut el 2022, tres més que l’any 2021 i quatre més de les 71 (sobre 99 demandes) que van rebre subvenció el passat 2023.