Un Bagaleu cercant escriptor que el caci

Diuen els que en saben que vivim una de les èpoques més glorioses de les nostres lletres: mai havíem tingut tantes editorials actives i tants escriptors prolífics, els quals, i doble és el mèrit, tenen projecció més enllà de les nostres fronteres. Però encara caldria afegir un altre teòric motiu de congratulació: tenim més premis literaris destinats al foment de la creació que mai abans, una afirmació reforçada amb el naixement del nou premi Bagaleu de novel·la curta de ficció climàtica, convocat per la Fundació Bomosa i que aquest any 2024 viurà la seva primera edició.

Així d’entrada, la temàtica elegida (això de la ficció climàtica) pot sorprendre, però el fundador de Bomosa, Turi Mora, defensa que té tot el sentit tenint en compte els objectius de la fundació i la necessitat de reflexionar sobre un tema que és ben candent en la nostra societat com ho és el canvi climàtic.

I, de fet, què fa la literatura, sinó reflectir el món que ens envolta? Un món en el qual els efectes del canvi climàtic són clars i evidents, d’aquí que no sorprengui a ningú que darrerament les distopies apocalíptiques estiguin a l’ordre del dia a les petites i grans pantalles, per bé que potser no tant encara a la literatura. Val a dir, tanmateix, que malgrat que estan oberts a la recepció d’obres distòpiques, la patrona de Bomosa, Laura Tomàs Mora, també escriptora en el camp del gènere fantàstic, trencava una llança a favor de “cercar quelcom que vagi més enllà, també punts de fuga diferents amb visions més optimistes”. Ficció climàtica utòpica, vaja, sens dubte aquest sí que és un gènere ben poc treballat en la nostra llengua.

Gonzalo Rodríguez, editor de Chronos, el segell que publicarà l’obra premiada i la finalista en un sol volum, defensa que des de l’editorial volen fer “llibres que invitin a la reflexió”, i això inclou també la reflexió en positiu.

La recepció d’originals per al certamen ja és oberta (i ho estarà fins al desembre), i des de Bomosa es mostren realment optimistes: Tomàs creu que es poden donar per satisfets si aconsegueixen entre quinze i vint participants, encara que en aquesta primera edició no es posen cap pressió. Fins i tot l’editor de Chronos espera superar aquesta xifra, una cosa que sens dubte ja seria per se notícia a les nostres latituds, on els premis solen patir una baixa participació endèmica, i alguns han quedat deserts en més d’una ocasió...

Les obres candidates han de tenir entre 15.000 i 30.000 paraules, i l’obra guanyadora rebrà 3.000 euros atorgats per Bomosa, mentre que la finalista, en aquest cas amb dotació del Ministeri de Cultura, serà reconeguda amb 1.500. Com dèiem, finalista i guanyadora seran publicades per Chronos en un sol volum d’una nova col·lecció d’un segell molt vinculat al gènere. Del volum, se’n farà una tirada de 800 exemplars i es presentarà anualment coincidint amb la gran trobada del sector del llibre en la nostra llengua: la Setmana del Llibre en Català que se celebra el mes de setembre a Barcelona.

El jurat el conformaran la mateixa Tomàs de Bomosa; Toni Herrero, coeditor de Chronos; l’escriptor i organitzador del Festival 42, Ricard Ruiz Garzón, i dues altres autores nostrades: la consolidada Teresa Colom i la jove promesa Mariona Bessa. Tal com destaquen des de Bomosa, un jurat amb “majoria andorrana i majoria femenina” per un nou premi pensat per esdevenir un referent a casa nostra.

El temps dirà si realment assoleix l’èxit desitjat “i qui sap si en les obres presentades, sobretot aquelles que tinguin un punt de vista més aviat utòpic, hi trobarem solucions realistes i pràctiques als problemes actuals”. Així d’optimista es mostrava la ministra Bonell davant la creació del certamen, que ve a afegir-se a un ecosistema andorrà de premis literaris força heterogeni, amb iniciatives públiques i d’altres de caràcter privat.

VUIT PREMIS LITERARIS

Des del punt de vista més estrictament narratiu, amb l’arribada del Bagaleu a Andorra coexistiran diversos certàmens literaris. El Cercle d’Arts i de les Lletres organitza els premis Fiter i Rossell de novel·la, Juli Verne de ciència-ficció i fantasia i Manuel Cerqueda i Escaler de novel·la curta. A aquests tres caldria sumar-hi el Carlemany i el Mort, Qui t’ha Mort?, en el marc de la Fira del Llibre del Pirineu d’Organyà però coorganitzat des d’Andorra. També caldria incloure en aquesta llista el Premi de Narrativa Fantàstica i de Terror d’Encamp i el de Contes de Nadal, organitzat des de la Biblioteca Pública de Govern.

Són vuit certàmens amb trajectòries diferents i, per què no dir-ho, amb diferent impacte entre el públic lector. Malauradament, en els darrers anys els premis vinculats a la Nit Literària han perdut volada, i costa recordar els noms dels guardonats recents i les obres que han publicat. Deixant en un segon terme el de Contes de Nadal, el Mort, Qui t’ha Mort? i el de Narrativa encampadà, pensats possiblement amb una perspectiva més modesta, sembla que només el premi Carlemany (i malgrat la seva reinvenció en l’àmbit juvenil del foment de la lectura) té encara una mínima repercussió mediàtica i difusió entre els lectors.

25.000 EUROS A LA CREACIÓ

Actualment, el Govern d’Andorra, a través del Ministeri de Cultura, dota una part important dels premis esmentats. D’entre els històrics, destaquen el Carlemany (dotat amb 8.500 euros, dels quals una mica més de la meitat són assumits per l’ens públic i la resta per part de Grup 62, que publica l’obra dins el segell Columna), i el Fiter i Rossell, aquest amb 10.000 euros.

Des del 2021, Cultura també dota el premi negre Mort, Qui t’ha Mort? amb 1.500 euros per al relat guanyador del certamen. Amb la dotació del finalista del Bagaleu, en total el Ministeri destina 17.500 euros anuals en premis literaris, tots a obra inèdita i, per tant, orientats al foment de la creació literària. A aquest mateix import caldria sumar-hi la beca a la creació literària (pensada justament per al foment dels creadors del país), que anualment destina 7.500 euros en forma de subvenció.

Comptat i debatut, doncs, 25.000 euros al foment de la creació en diverses formes, ja sigui en subvenció o en premis que incentiven la dedicació, per bé que la trajectòria posterior dels premiats és ben diversa. Mentre que els beneficiaris de la beca a la creació són prou coneguts –i llegits– a casa nostra (Villaró, Rubio, Gálvez, Gibert o Arasa), no passa pas el mateix amb els premiats en altres certàmens, amb excepcions, és clar, com la de la guanyadora del Carlemany 2023, Laura Casanovas.

EL REPTE DEL BAGALEU

Resta per veure, doncs, si realment el Bagaleu pot consolidar-se i créixer, i esdevenir així un dels referents a casa nostra. És quelcom que només el temps dirà i els lectors podran jutjar amb coneixement de causa. És cert, però, que en general l’ecosistema de premis andorrà presenta un panorama més distòpic que utòpic, amb cap referent clar i poca projecció internacional.

QUI EDITA ELS PREMIS QUE FINANÇA EL GOVERN?

Malgrat el boom que viu el sector editorial andorrà, no hi ha cap dels premis que atorga el Govern d’Andorra que sigui editat per un segell del país. En el cas del Fiter i Rossell, de la publicació se n’encarrega la lleidatana Pagès, mentre que el Carlemany l’edita Columna, editorial del Grup Planeta. El Mort, Qui t’ha Mort?, per la seva banda, s’edita conjuntament amb la resta de guardonats en el marc de la Fira del Llibre del Pirineu.