Breu història dels prohoms immortalitzats l'any 1902

Una de les instantànies més cèlebres del nostre país és, sense cap mena de dubte, la primera que es conserva dels consellers generals, obra de José Claverol i tirada ben a principis del segle XX. La fotografia en qüestió, força divulgada, és avui el pòrtic de l’actual exposició sobre la història de la Casa de la Vall i del Consell General. L’estudi històric dels prohoms immortalitzats, tanmateix, augura algunes sorpreses, ja que en usos precedents sembla que síndics i consellers podrien haver-se identificat erròniament.

Anem a pams. Què se’n sap, ara mateix, d’aquesta fotografia? Doncs bàsicament que va ser tirada el 15 de octubre del 1902 per part del citat José Claverol –pioner en aquest àmbit a les nostres latituds–, en ocasió de la visita que el flamant bisbe Joan Josep Laguarda va fer a les Valls per prendre possessió del càrrec de copríncep.

Fins ara s’havien identificat alguns personatges de la primera fila, especialment Jaume Bonell, àlies Hoste de Soldeu, així com els síndics, Bonaventura Maestre (el del bicorni, a l’esquerra) i Bonaventura Calvó (el del bicorni i cigarreta als llavis, a la dreta).

Ara bé, alguns d’aquests personatges no van coincidir com a consellers i síndics en el mateix moment i, per tant, caldria revisar algunes identificacions.

LA VISITA DE LAGUARDA

Comencem per allò que queda fora de tot dubte. El 1901, l’aleshores bisbe d’Urgell Salvador Casañas va ser nomenat bisbe de Barcelona. Havia pres possessió de la mitra urgellenca el 1880, en un moment força convuls al país per la crisi econòmica que s’arrossegava des de mitjan de segle i per les disputes polítiques ocasionades pels intents de modernització amb la iniciativa d’obertura de cases de joc, balnearis i carreteres, que van donar lloc a un xoc de legitimitats entre els coprínceps i el Consell General a partir del 1868. Són, en escala andorrana, els anys més revolucionaris de la història de les Valls, i a finals de segle aquestes problemàtiques restaven lluny encara de quedar enterrades definitivament.

Amb el nomenament de Casañas a Barcelona, el càrrec episcopal urgellenc va recaure en el solsoní Ramon Riu i Cabanas, el pontificat del qual durà només noranta-cinc dies, del setembre al desembre de 1901. Fou aleshores que el pontificat va ser encarregat al valencià Joan Josep Laguarda, el qual va prendre possessió de la seu episcopal el 10 de setembre de l’any següent, el 1902. Mancava prendre possessió del coprincipat, amb una visita que es va produir l’octubre d’aquell mateix any, moment en el qual es va disparar la històrica fotografia, segons consta de la mà del mateix fotògraf.

ELS SÍNDICS DE 1902-1903

Però entre els síndics de 1902 no hi figura Bonaventura Maestre de casa Molines, sinó Josep Calva i Bonaventura Calvó, els quals van presentar la seva dimissió el Consell ordinari de Sant Andreu, el 23 de novembre de 1903. En aquella mateixa sessió de Consell se’n van elegir els substituts: el càrrec de síndic i de síndic segon va recaure en Bonaventura Maestre, àlies Molines d’Andorra la Vella, i en Pere Font, àlies Areny d’Encamp, tal com consta a la documentació històrica del fons de Casa de la Vall (conservada a l’Arxiu Nacional), una informació també contrastada per l’historiador Jordi Guillamet, que està registrant tots els síndics documents històricament a Andorra. I, de fet, el bisbe Laguarda, en carta enviada el 29 de desembre de 1903 i també conservada a l’Arxiu Nacional d’Andorra, donava l’enhorabana al nou síndic per al seu nomenament i l’instava a secundar les iniciatives episcopals que s’havien posat en marxa per al benestar, la pau i la tranquilitat de les Valls.

Maestre, de fet, ja havia síndic a finals del segle XIX, i fou un dels autors del cèlebre opuscle La cuestión de Andorra (1894) en un moment d’auge del conflcite entre la mitra i el Consell General per qüestions referents a la sobirania (el Consell volia fer valdre la seva preeminència a dins d’Andorra i tenir representació exterior), cosa que no agradava a uns coprínceps episcopals que d’un temps ençà es feien dir Prínceps Sobirans d’Andorra.

L’opuscle defensava limitar el paper de la mitra a Andorra amb arguments històrics, explicant que el Consell tenia “la sobirania pràctica a Andorra en el transcurs de sis segles”. Segons exposaven, la proximitat geogràfica havia permès al llarg de les centúries una relació més intensa amb la Seu que no pas amb França, i d’això (i citem textualment) els coprínceps n’havien fet abús “absorvint atribucions innegables del Consell i del cosenyor francès”. No sorpèn, doncs, que Laguarda, amb el nomenament de Maestre, intentés buscar-hi certa sintonia venint d’on es venia..

ELS IMMORTALITZATS

És evident, doncs, que si la foto de José Calverol va ser disparada el 1902 durant la visita de Laguarda (com va anotar ell mateix), el síndic retratat no podia ser Maestre de cap de les maneres. Per força, doncs, s’hauria de tracar del binomi Calva-Calvó, acompanyats dels conselleres electes aleshores, elegits en els darrers dos comicis, ja que des de la Nova Reforma de 1866 la meitat del Consell es renovava cada dos anys.

Sabem que el 1899 per Canillo havien estat elegits Jaume Bonell (Hoste) i Bonaventura Rossell; per Encamp Pere Font (Areny) i Pere Moles (Peret Juanantoni); per Ordino Anton Torres (Call) i Jacinto Coma (Rufó); per la Massana Anton Font (Giberga) i Lluís Molné (Cremat); per Andorra Juan Maestre (Casadet) i Miquel Riberaygua (Sabaté), i per Sant Julià de Lòria Josep Baró (Sensill) i Isidro Canturri. Els electes el 1901, els quals completaven l’altra meitat del Consell fotgrafiat, van ser Jaume Casal i Miquel Duedra per Canillo; Josep Vilanova i Josep Picart per Encamp; Manuel Baró i Bonaventura Coma per Ordino; Francisco Mora i Francisco Ros per la Massana; Juan Pla i Jacinto Rossell per Andorra i Enric Fiter i Anton Ros per la parròquia laurediana. Tots aquests noms, doncs, corresponen als rostres que veiem més amunt.

José Claverol va poder disparar aquesta fotografia pionera, segons explicava Josep M. Ubach a Escrit amb llum, mercès a la intervenció del Xampaina d’Encamp (que aleshores era batlle), el qual va fer d’intermediari amb els consellers. Malauradament, en el Llibre d’Actes del Consell no hi figura la petició, tan sols la presa de possessió del bisbe després de prestar jurament al Consell segons era costum de fer aleshores a les Valls.

UN PIONER A LES NOSTRES LATITUDS: JOSÉ CLAVEROL

Nascut el 1854, passà la seva infància a la Seu d’Urgell, però en quedar orfe de pare i mare un oncle establert a Xile se l’endugué al país andí i es féu càrrec de la seva formació. Allà va apropar-se a la fotografia. Retornà a la Seu per la malaltia greu de la seva germana, moment en què conegué la seva futura esposa. José Claverol instal·là un estudi fotogràfic al carrer Major de la Seu, i va transmetre la passió per la fotografia al seu fill Valentí.