Un Sant Jordi prolífic que bat tots els rècords de novetats

L’Editorial Andorra, la degana del país, acaba de publicar recentment Olor de sofre, de Roser Porta, una obra fonamental que dona a conèixer la trajectòria i el paper del Centre Cultural d’Andorra durant els anys setanta del segle passat, una entitat que va posar sobre la taula qüestions com els límits de la llibertat d’expressió al país per la seva activitat, amb prohibicions i censures per part de les autoritats de l’època. També és destacable l’aportació de Pol Bartolomé (editada per la Fundació Reig i que ja va camí de la segona edició), Andorra i la qüestió europea, que ha vingut a posar llum a la foscor en un tema tan important i alhora complex com és el de l’acord d’associació. Fins ara, poques anàlisis i estudis havien posat el focus en aquesta qüestió, cosa que fa d’aquesta obra una lectura imprescindible sobre el tema.

En el camp de l’assaig, caldria destacar també l’obra de Quim Valera L’antic país antic (de l’editorial Anem), un estat de la qüestió sobre la romanització i l’època antiga a les valls andorranes i l’Urgellet. Valera ve a sistematitzar tot allò que se sap d’aquestes centúries i les aportacions que han fet els especialistes al llarg de les últimes dècades.

Com Valera, també debuta amb assaig Carles Sánchez, que publica Èpica i història: l’Andorra d’Isabelle Sandy, un estudi dedicat a la literatura andorrana, centrat en la novel·lística i, especialment, posant el focus en una de les pioneres com ho fou Sandy.

No podem oblidar, tanmateix, que per Sant Jordi si alguna cosa triomfa acostuma a ser la novel·la, sobretot si aquesta ve signada per autors de casa. Aquest és el cas, per exemple, d’un dels escriptors de capçalera del lector andorrà: Albert Villaró. Enguany torna de la mà d’Estrella Polar amb una novel·la qualificada de juvenil, però que en el fons és per a tots els públics lectors. Amb Tercer origen (amb una gens dissimulada picada d’ullet a Pedrolo), Villaró ens retorna a Llobarca, el seu Macondo particular, on arriba una noia sabadellenca que es muda amb els seus pares just amb l’esclat d’una pandèmia mundial que canvia la seva visió respecte a l’indret al qual ha anat a viure. L’altra autora de renom que publica novetat és Teresa Colom, amb una novel·la doble (Neu a la porta i Ull de gat, ull de bou) que s’inscriu en el cicle de l’obra inacabada i infinita del citat Pedrolo, que l’editorial Comanegra s’ha proposat de mantenir viva.

Com la protagonista de Villaró, una altra sabadellenca (en aquest cas, autora) irromp a les novetats: Eva Arasa debuta en narrativa amb un recull de contes titulat Cossos estranys i que l’editor de Medusa, David Gálvez, situa en el camp de la foscor seguint estils com el de Rodoreda o d’Elisenda Solsona. En aquest petit volum, Arasa compila els seus relats esparsos, alguns dels quals premiats en certàmens literaris. I els relats també conformen l’altra novetat de Medusa, obra d’una de les pioneres del feminisme català, Carme Karr: el recull Volves va ser publicat el 1906 i ara l’editorial el recupera per als lectors del segle XXI. Com Karr, Albert Ginestà, de la mà de Llamps i Trons amb Inconfessables, torna a la palestra amb l’obra guanyadora del tercer premi Carles Borromeu de contes i narracions. Per la seva banda, Ludmilla Lacueva també reapareix al panorama literari andorrà dos anys després amb una nova entrega del serial negre protagonitzat pel comissari Llop i el batlle Masoliver: Vots de sang, una novel·la carregada de sorpreses que s’inicia amb la mort d’un candidat en plenes eleccions.

L’editorial amb més projecció internacional d’Andorra, Trotalibros, ha publicat fins ara aquest any quatre novetats. Cal destacar L’habitació d’en Giovanni, clàssic recuperat en el marc del centenari del naixement de James Baldwin, autor nord-americà destacat en la lluita pels drets civils, en especial dels afroamericans i gais. L’obra publicada posa el focus en un tema que als anys cinquanta era encara un tabú social, el de l’homosexualitat. I també de la mà de l’editor Jan Arimany enguany s’ha completat la publicació de la trilogia escocesa d’un dels autors nacionals d’aquest país, Lewis Grassic Gibbon, amb Chris novament de protagonista, aquest cop deixant el camp per anar a la ciutat amb el seu fill Ewan a Granito gris. La tercera aposta del segell especialista en clàssics és obra d’un Premi Nobel, François Mauriac, i la seva Thérèse Desqueyroux, inspirada en un cas real d’una dona absolta de l’acusació d’haver assassinat el seu marit. Trotalibros també repeteix autora amb Elisabeth von Arnim (gairebé insígnia de l’editorial), aquesta vegada amb Todos los perros de mi vida, l’autobiografia de l’australiana que repassa la seva vida a través d’aquells que més l’han estimada: els seus gossos.

I també repassen la seva vida dos autors locals com ho són l’exsíndic i excònsol Josep Marsal i el periodista Gabriel Fernàndez, ambdós publicats per Anem Editors. El primer repassa la seva vida a Com un berenar a Montalarí. Records d’un fill de les Bons, una passejada necessària per l’Andorra de la segona meitat del segle XX. I més recent és el repàs vital que fa Fernàndez a Amunt i avall, en què narra els seus últims anys al Bàsquet Club Andorra (relatant interioritats del dia a dia al club) i com la feina el va absorbir tant que en va acabar cremat i va haver de deixar-la.

La poesia també té el seu racó per Sant Jordi, enguany gràcies a Robert Pastor i el seu A quarts de quinze (Editorial Marinada): versos amb un to humorístic i un component lúdic que toquen, amb aparença lleugera, temes que en el fons són més profunds.

Canviant radicalment de línia, Ivan Armengod es planta a la cita del 23 d’abril amb un llibre sobre el lideratge, amb hàbits i claus d’una qüestió que, segons diuen, va més enllà del món de l’empresa. Armengod és debutant, com també la jove Melània Vinyals, autora de la novel·la Les aparences enganyen, un retrat que mostra les interioritats d’una família rica andorrana.

De fet, de joventut no en manca aquest any: la ja consolidada i premiada Mariona Bessa publica per partida doble. D’una banda, Torno en set dies (Barcanova), novel·la juvenil protagonitzada per una noia que ha de passar una setmana en un refugi abans d’entrar a Harvard, i, de l’altra, el relat Les aventures d’en Plomet, un trencalòs especial (Anem), amb il·lustracions de Marina Labella. Aquest darrer títol, enfocat al públic infantil, està inspirat en la vida del petit Aleix, afectat per una malaltia minoritària, i els beneficis aniran destinats a la investigació. I entre les joves escriptores Vinyals i Bessa, també vol fer-s’hi un lloc Laura Lladó amb el seu Hotel Märchen (Círculo Rojo), amb l’hotel homònim de Los Angeles com a epicentre d’unes històries fosques reals mesclades amb fets paranormals.

Per tancar aquesta producció inabastable, dues publicacions gairebé de darrera hora. D’una banda, l’obra que publica la Universitat d’Andorra dedicada al Català jurídic, eina fonamental per als lletrats del país. De l’altra, el llibre fotogràfic Faveles de luxe, amb instantànies de Kim Manresa i textos de diverses personalitats del país com Marc Vila, Rosa Gili, Josep Dallerès o Claude Benet, que posa en el focus la qüestió de l’habitatge i el paisatge i insta a la reflexió.

Ben segur, doncs, que els lectors trobaran en les novetats andorranes llibres per a tots els gustos el pròxim dimarts 23. Bona lectura!