Manual per concedir una subvenció de l’àmbit cultural

A ningú del sector cultural d’Andorra se li escapa que les subvencions que atorga anualment el ministeri de Cultura són la clau de l’engranatge que assegura la viabilitat de molts projectes que es duen a terme al llarg de l’any. Tinguin més o menys incidència en cada cas, bona part dels nostres creadors esperen frisosos la resposta a les sol·licituds que van lliurar al ministeri durant el mes de febrer. Dimecres vinent, el BOPA publicarà la llista de beneficiaris que han estat seleccionats a través d’un procés que sovint és desconegut. Avui, de la mà del cap d’Acció Cutural, Joan-Marc Joval, coneixerem els intríngulis d’aquest procés de selecció i concessió.

Enguany, han opositat a les subvencions culturals un total de 96 projectes, dels quals només uns 90 seran beneficiaris de l’ajut sol·licitat. Per arribar a aquesta conclusió final, hi ha un llarg procés, que comença reunint les sis persones que formaran part de la comissió tècnica que ha de filtrar i posar nota a cada un dels projectes presentats. Els membres d’aquesta comissió són càrrecs tècnics del ministeri de Cultura i, per tant, no hi ha intervenció d’assessors externs, amb l’excepció de dos casos: l’ajut a la cinematografia i l’ajut de nova creació per a la internacionalització musical.

En el procés de la concessió al projecte audiovisual (una subvenció íntegra de 100.000 euros a un sol projecte) sí que hi participen dos assessors externs sol·licitats per a l’ocasió. En el cas del destinat a la internacionalització musical, també hi participa Andorra Business. Joval justifica el paper d’aquesta agència de promoció i desenvolupament econòmic perquè l’ajut en qüestió s’ha de concedir a algú que tingui uns mínims coneixements de gestió de projectes i de les finances que en deriven: “Volem estar segurs que hi ha un petit pla empresarial al darrere amb uns objectius clars, uns socis definits, uns recursos destinats a unes partides concretes, etc.”.

La intervenció d’Andorra Business (o d’algun òrgan que hi faci un paper similar) pot ser aplicada en altres camps en el futur, ja que el que es vol el ministeri és que els diners públics que s’atorguen es gestionin correctament i de manera professional i, per tant, hi ha d’haver un pla de gestió correcte al darrere.

Un cop s’ha reunit la comissió, els seus membres reben una part de les sol·licituds, normalment d’un parell de sectors culturals sobre els quals tenen un cert coneixement previ. La seva tasca és validar o no els projectes i, el més important, atorgar una puntuació, que és la que decideix si s’assoleix el llindar mínim perquè aquell projecte pugui ser beneficiari d’ajut: “Hi ha un mínim de punts requerit i, superat aquest llindar, la nota ajuda a decidir també el finançament”.

Abans d’entrar en la part purament econòmica, la comissió es reuneix i torna a posar en comú tots els projectes i les decisions individuals dels seus membres, per tal d’acabar de perfilar la notació final.

Arribats a aquest punt, la comissió ha de notificar els projectes que han estat desestimats, sigui perquè no assoleixen el llindar mínim de punts, sigui perquè presenten defectes de fons i de forma. Joval afirma que “aquest és un moment espinós, perquè els descartats poden presentar al·legacions, com és lògic, però de vegades es mostren contrariats i s’enfaden amb nosaltres”. I afegeix que “aquest any hem tingut casos de projectes que no tenien un mínim de forma o bé no seguien els criteris de les bases i, quan ho hem notificat, hi ha gent que encara se’ns ha enfadat; és del tot incomprensible”.

Els projectes que finalment passen aquest sedàs són els que reben subvenció, per bé que en un percentatge del total sol·licitat, ja que no hi ha recursos suficients per atorgar-ne la totalitat. Aquest 2024 s’han demanat ajudes per un valor de 870.000 euros aproximadament, però la dotació és de 200.000 euros, als quals cal sumar els 100.000 relatius a la cinematografia. Ben lluny, doncs, d’abastar la demanda amb la partida pressupostada actualment.

Per decidir els imports concedits no hi ha intervenció humana. Segons Joval, es posen totes les dades del projecte en un full de càlcul, que acaba atorgant l’import final al projecte. Aquest full de càlcul s’ha anat millorant amb els anys i la intenció és que ningú atorgui a dit cap quantitat. De fet, diu, “mai que jo sàpiga cap ministre o director de cap àrea ha intervingut en la quantitat que s’atorga als projectes”.

Alguns sovint queden dotats insuficientment per tirar endavant, i això fa que malgrat ser beneficiaris de subvenció, no tinguin viabilitat. Una crítica històrica d’alguns sectors, que Joval respon amb claredat: “El paternalisme s’ha d’acabar, i l’administració no pot finançar-ho tot: cal buscar vies per trobar actors tercers que participin en el finançament d’activitats culturals, com ara els bancs o les grans empreses. La llei de societats permet desgravacions importants que han d’afavorir el mecenatge cultural, i estem treballant en aquesta via per incentivar la col·laboració entre el públic i el privat”. En tot cas, afirma que les renúncies no passen dels tres o quatre casos anuals, i que finalment molts beneficiaris poden adaptar i redimensionar el projecte a allò que s’ha atorgat. “Sé que difícilment tothom pot quedar content, però això no em fa perdre la son: la intenció és estar al costat del creador i ajudar-lo amb els diners que tenim”.

Sovint s’ha criticat al ministeri per intentar repartir a tothom que demana una subvenció, sense prioritzar projectes amb més interès i qualitat que d’altres, una afirmació que Joval desmenteix: “No hi ha cafè per a tothom, hi ha uns criteris que s’apliquen seguint unes bases que cada vegada s’afinen més i unes línies clares del ministeri cap a una direcció”. Una de les línies és el suport al creador que vol viure de la seva feina creativa, que es vol professionalitzar. I en aquest sentit, i sense oblidar ni excloure l’amateur, ser un professional d’aquell àmbit té punts a favor a l’hora de rebre una subvenció cultural: “L’amateur ja es guanya la vida per una altra banda, el professional viu dels projectes concrets per als quals demana ajuda, i cal col·laborar en la seva viabilitat”.

Sigui com sigui, Joval té clar que quan s’atorguen subvencions s’hi estan invertint diners públics, que són de tots. “És per això que demanem el màxim rigor en els projectes, que cada vegada calgui completar més els dossiers de les sol·licituds i que el procés de revisió sigui més exigent: no podem atorgar diners a la babalà, perquè tenim una partida i l’hem de gastar. I cal que tot això tingui un retorn a la societat”. I té clar, segons diu, que tots els projectes que rebran subvenció aquest 2024 són ben mereixedors de l’ajuda que se’ls concedirà.