“El que fem al país no té res a envejar al que es fa a fora”

El festival UllNu acaba de tancar una nova edició amb èxit en tots els sentits: participació de públic, una gran resposta dels creadors en les convocatòries del certamen i presència al carrer a través de la Vila UllNu, que ha donat més visibilitat al festival. Un projecte que va començar fa més d’una dècada i que viu un moment dolç, clarament consolidat, i amb perspectives de futur. Tancat l’UllNu 2024, és el moment de fer-ne balanç amb els codirectors, l’Hèctor Mas, l’ànima històrica del projecte, i el recentment incorporat Marc Camardons.

Encara en plena ressaca emocional, quin balanç feu d’aquesta edició del festival?

Hèctor Mas: La veritat és que molt bo, tant pel que fa a les activitats, com a la resposta del públic i la Vila UllNu, que ha estat la novetat d’enguany i ens ha permès tenir un espai neuràlgic a l’aire lliure. La Vila és un motor de cohesió entre espectadors, participants i professionals, fa que el festival sigui una experiència global. I internament hem estrenat la codirecció, i la veritat és que ha estat un èxit.

Marc Camardons: Ha estat una experiència molt bona i gratificant. El públic estava molt content i això és un orgull per a nosaltres com a organitzadors, perquè dona sentit a la feina que fem. Penso que el més destacat és que hem portat a Andorra propostes molt interessants que normalment no s’hi troben.

Quins són els reptes de present i de futur a partir d’aquí?

MC: Aquest any hem encetat moltes propostes noves, com la vila, i la intenció és consolidar-les. També volem millorar l’estructura de funcionament per assumir reptes més grans i créixer qualitativament, no en dies (que ja veiem que no tindria sentit), sinó en propostes, pensant-les cada vegada més.

HM: Ara l’equip de l’UllNu és més reduït, però més professionalitzat i ben estructurat, cosa que ens permet entomar reptes més grans, internacionalitzant més el festival, donant-lo a conèixer fora d’Andorra i del Pirineu.

Què ha canviat a l’UllNu dels orígens fa una dècada fins avui?

HM: Vam néixer com una mostra més local i amb el temps hem passat a ser un festival amb premis, que ha crescut en l’àmbit territorial abraçant el Pirineu i que cada vegada ha tendit a sortir de la sala de projecció cap al carrer amb propostes de tota mena, des d’instal·lacions artístiques fins a concerts passant per videomàping, per exemple. I, sobretot, hem passat de ser una proposta més voluntariosa a ser un projecte de caràcter professional.

Continuen intactes, els objectius fundacionals?

HM: Penso que sí. La vocació de donar veu als joves és la mateixa, i també l’àmbit territorial. En aquest sentit, no volem créixer, justament perquè s’ha demostrat que amb la franja d’edat de menors de 35 anys i el Pirineu tenim obra de prou qualitat per tirar-lo endavant.

MC: I el festival també conserva aquesta vocació d’esperit crític, contracultural, amb perspectiva de gènere i LGTBI, això no ha canviat.

Com has viscut la teva incorporació a la codirecció, Marc?

MC: Entrar en un projecte engegat no és fàcil, però en aquest cas ha estat molt senzill i tot ha sortit rodat. Ens hem coordinat molt bé. Jo havia participat en el festival com a curtmetrista en dues ocasions (i premiat, diu l’Hèctor Mas, per sota) i amb la coordinació del laboratori de guió l’any passat. Ara intento aportar-hi el meu bagatge des d’un altre punt de vista.

HM: Una de les grans aportacions, a part de donar-me una altra visió externa que permet contrastar idees, cosa que quan estàs sol no pots fer, és la xarxa de contactes, que també ens ha ajudat a créixer com a festival.

Al llarg dels anys, el festival ha demostrat que hi ha més talent local del que es podia pensar?

HM: No teníem intenció demostrar res perquè ja ho sabíem, però sí, ha servit. Gràcies al festival també coneixem gent jove que estudia cinema i que vol col·laborar, i això ja els obre una primera porta cap a l’audiovisual.

MC: Tenim gent que fa coses potents a Andorra i de vegades no en som prou conscients. En aquesta edició, per exemple, l’andorrana Andrea Sánchez s’ha endut el premi al millor guió amb Frialdad. Possiblement, això la donarà a conèixer una mica aquí a casa. Jo crec que a Andorra tenim talent de sobres, el que cal és apostar-hi.

Però hi creiem prou, en aquest talent andorrà?

MC: Clarament la resposta és que no. En general, a Andorra tendim molt a gastar-nos diners portant projectes de fora quan al país tenim gent amb molt de nivell que pot fer coses homologables i que, a més, són de casa, per tant, es donaria suport a la creació local. Però no, en cultura és molt més fàcil gastar-se molta pasta en projectes que si ens ho mirem potser tenen poc sentit, com el Cirque du Soleil.

HM: El que fem a Andorra no té res a envejar amb el que es fa a fora, jo això ho tinc claríssim. El que fa falta és creure-hi més i apostar-hi decididament.

Com valoreu el suport de l’administració a l’UllNu i a l’audiovisual?

MC: Jo crec que el suport que rebem és molt positiu i permet que totes les activitats que duem a terme siguin de franc. Perquè sovint pensem que la cultura no es paga, i no és així. Amb el suport de l’administració podem oferir aquesta gratuïtat que democratitza la cultura.

HM: Les administracions andorranes ens han ajudat sempre, i el que també és important és que, a canvi d’aquest suport, no ens han dit mai cap on hem de tirar amb el contingut. Hem estat i som totalment independents.

Cal que el país aposti per internacionalitzar la producció audiovisual andorrana en festivals de fora?

MC: El fet de tenir presència en grans festivals internacionals no depèn tant de l’administració com del tipus de festival, la línia editorial, tenir un producte que hi encaixi... No és sols posar-hi diners i dir au, vinga, a quin festival voleu anar?

HC: Jo crec que molt abans d’apostar per l’exhibició, el que cal és apostar per la producció. Hem de produir i produir amb qualitat com a primer repte abans de plantejar-nos la presència activa en els festivals internacionals que ens venen al cap quan pensem en cinema.

Què ens espera per l’UllNu 2025?

HM: Volem repensar el festival des del punt de vista de l’estructura. Ens plantegem portar una figura de pes, algú amb trajectòria. I no per caprici de portar un famós, sinó per l’interès del festival. Si ho aconseguim, la intenció és pensar tot el festival i les activitats que programem al voltant d’aquesta figura consolidada.

MC: La base seguirà intacta: laboratori de guió, curtmetratges, la vila, projeccions audiovisuals... i també l’esperit crític!