Set comuns i set projectes culturals per a la legislatura

No descobrirem res afirmant que cada parròquia és un món i que cada Comú té uns interessos particulars. I la cultura no n’és l’excepció: Andorra té set projectes culturals comunals independents, alguns dels quals són herència de legislatures anteriors i d’altres són novetat aportada pels nous càrrecs electes. Sis mesos després de la presa de possessió dels consellers de cultura d’aquest mandat, és el moment de conèixer quines són les línies mestres per als pròxims tres anys i mig, així com els projectes més destacats o la inversió cultural.

QUI ÉS QUI?

Anem a pams: a mans de qui està, la cultura comunal? Sembla que per fi han quedat enrere els anys en els quals el de cultura era l’últim departament a repartir, menystingut i associat al de pàrquings. Aquesta legislatura, els consellers elegits tenen o bé vincles amb el sector, o bé experiència prèvia.

La consellera massanenca és Alèxia Verdaguer; ve del món de l’audiovisual i del disseny gràfic. Joan Sans, filòleg, és director del departament de Política Lingüística al ministeri de Cultura, i té intensos vincles amb l’associacionisme cultural. De la gestió cultural (i de la pedagogia, en el seu cas) també ve Teresa Areny (Fundació Onca, Museu Thyssen...) i encarregada de posar en marxa el Centre de Cultural lauredià fa un quart de segle. A Ordino, Mònica Armengol ve de les arts plàstiques i de l’ensenyament, i de fet és també una de les creadores del país, i coneixedora, per tant, de les necessitats del sector. Valentí Closa, a Escaldes-Engordany, és l’únic dels set que repeteix càrrec respecte a la legislatura anterior, ve del món del disseny, el dret i les ciències polítiques, i és un amant de les arts plàstiques, la música i la lectura. El cas d’Andorra la Vella és de destacar, ja que és en la cònsol menor en qui recau la gestió cultural. Ve del món de l’educació i tota la seva joventut ha estat vinculada al teatre amateur. Finalment, a Canillo, és Cristel Torres qui ostenta la cartera cultural: vinculada a l’associacionisme de la parròquia, també ve del món de l’educació i té experiència en gestió al consell d’administració del Palau de Gel.

ELS REPTES DEL MANDAT

A les Valls del Nord tenen com un dels objectius de la legislatura descentralitzar la cultura del nucli parroquial. “Volem que no tot es faci al centre de la Massana, cal potenciar les activitats als quarts”, afirma Verdaguer. I també ho fa Armengol en el cas d’Ordino quan planteja que, “juntament amb la vocació de projectar el talent local i del país”, la intenció del Comú és revitalitzar l’activitat cultural Riberamunt.

A Canillo, Torres es marca com a repte apostar pel talent local i, sobretot, donar impuls a la cultura tradicional de la parròquia, tot intentant oferir un ampli ventall d’activitats per a tothom. En aquesta mateixa línia aposta Losada, que creu que la cultura és un element de cohesió social, defensant que “sovint no cal fer grans actes, sinó intentar que tothom se senti representat, còmode i content”.

Encamp i Escaldes-Engordany, per la seva banda, coincideixen en la necessitat de treballar bé els projectes des del Comú. Tant Closa com Sans defensen la necessitat d’organitzar bé els departaments de cultura.

L’escaldenc compta amb l’avantatge de treballar ja en un segon mandat, amb iniciatives que venen de l’anterior com la revisió d’un dels projectes paradigmàtics: el pessebre vivent repensat i readaptat als temps actuals.

A Encamp també tenen com a repte potenciar encara més el projecte de La Llançadora, i que l’Encamp en Clau de Llum faci honor al seu nom.

Per a Areny, “la reobertura del centre cultural com a pulmó econòmic i cultural de la parròquia” és el repte principal del mandat juntament amb la potenciació de projectes ja iniciats com el Festac i el suport a l’associacionisme tan propi de la parròquia. En aquest sentit, a nivell d’equipaments, Sant Julià coincideix amb la Massana, que en aquests anys viurà també la remodelació de les Fontetes.

MÉS RECURSOS?

La majoria dels responsables de l’àmbit prefereixen no mullar-se sobre els increments en el pressupost i, com afirma Armengol, “una cosa són els objectius i l’altra la realitat interna del Comú”. Vaja, que en aquest cas voler no és poder, i que, en paraules de Teresa Areny, “costa destinar més diners a cultura tenint en compte les despeses a les quals fa front un Comú”. Cap dels set afirma categòricament que la inversió cultural augmenti en els propers tres anys, però no tot acaba en la part econòmica, també hi ha la part humana i de visibilització del que es fa. En aquest sentit, tots set creuen que cal fer amb el que hi ha disponible, adaptant els recursos a les necessitats i sumant-hi, si hi cal, des de la part humana.

ELS PROJECTES ESTRELLA

En el cas escaldenc, Closa no creu que hi hagi cap projecte més important que els altres, per bé que destaca que en un moment de construcció intensa, cal cuidar la parròquia i el seu patrimoni. Aquesta línia mestra, juntament amb la recuperació de l’Espai Caldes i el Festival de Jazz com un referent al país, són possiblement els principals objectius culturals de la corporació.

A Ordino, Armengol té un especial vincle amb la recuperació de les Falles de Sant Pere, tot i que destaca que el Contradans i la Nit de la Candela són possiblement iniciatives culturals amb més pes i projecció, juntament amb l’Ordino Jardins d’Art, que creix edició rere edició.

Com no podia ser d’altra manera, els lauredians tenen en la reobertura del centre cultural la seva fita principal. Areny considera que no és només important l’espai en si, també tot allò que es genera al seu voltant i les idees que s’hi gesten.

I també serà una infraestructura la que marcarà la legislatura massanenca, en aquest cas la renovació de les Fontetes que Verdaguer afirma que podrà començar a perfilar-se a partir de finals del pròxim mes de juliol.

A Encamp, per contra, ni equipaments ni grans esdeveniments: la intenció és pensar bé tot allò que es fa i procurar que els projectes deixin un pòsit. Això, juntament amb la reorganització del departament (que es vol professionalitzar) ha de ser clau aquest mandat. Un posicionament semblant al d’Andorra la Vella: Losada prefereix apostar per “petites accions sumades que representin a tothom, començant des de la infància, que no pas grans esdeveniments”.

Finalment, a Canillo, on defensen una cultura “universal i tradicional”, el projecte estrella serà la recuperació de Cal Metge per fer-ne “un centre de creació artística multidisciplinària en el camp de les belles arts per formar i difondre el talent local”.

Teresa Areny, Sant Julià de Lòria

"Moltes parròquies tenen enveja del que es fa en cultura a Sant Julià

Joan Sans, Encamp

"A Encamp tenim oferta pera a tots els públics encara que no toquem totes les tecles"

Alèxia Verdaguer, La Massana

"Combinem modernitat i tradició: hi ha una bonica relació entre generacions"

Cristel Torres, Canillo

"Recuperem l'edifici de Cal Metge per reformar-lo en un centre artístic multidiscipliar"

Olalla Losada, Andorra la Vella

"No busquem fer grans esdeveniments, volem que tothom se senti còmode"

Valenntí Closa, Escaldes-Engordany

"Escaldes-Engordany és cultura: ens feliciten pel fenomen cultural a la parròquia"

Mònica Armengol, Ordino

"Tenim moltes propostes que es complementen amb un espai idoni per ser realitat"