Llums de sostre que tremolen sols

L’escriptor (i enginyer de ponts i camins) Santi Sirvent, que fa poques setmanes ens va visitar per presentar la seva primera novel·la, el thriller Ningú no et recordarà (Pagès, 2024), encara té gravats els fets que van ocórrer una nit d’estiu de quan tenia setze anys. En aquella època, vivia durant el curs a Lleida, on s’entrenava a futbol, i aquell mes de juliol havia decidit allargar l’estada a la Terra Ferma quedant-se a casa d’un amic. Una nit que van allargar-se fins tard, van posar-se a parlar d’esperits, des de la incredulitat i, alhora, amb certa curiositat. “Prometo que no havíem fumat ni pres cap altra substància il·legal”, fa broma Sirvent. En un moment determinat, el llum del sostre del pis –típic llum antic de cristall– va començar a tremolar. “No era un terratrèmol ni hi havia moviment al pis de dalt. Vam entrar a la resta d’habitacions i els llums també tremolaven. Vam acabar dormint junts de la por que teníem!”.