És positiu per al teixit cultural l’acord d’associació?

Pendents encara que la ciutadania pugui llegir la versió definitiva de proposta d’acord d’associació, en les darreres setmanes s’ha intensificat la campanya per donar a conèixer a la societat andorrana el que s’ha pactat amb la Unió Europea, sigui a través de les reunions de poble, sigui mitjançant trobades sectorials, o fins i tot amb un estudi d’impacte encarregat per l’ARI. Avui volem acostar-nos a la visió dels creadors i professionals de la cultura a Andorra, per saber quines expectatives té el teixit cultural del país davant la proposta, i si l’acord pot ser considerat positiu.

LA QÜESTIÓ LABORAL

La majoria de creadors veuen en les possibilitats de treballar més fàcilment a Europa el punt més favorable per al teixit cultural andorrà. Quelcom, val a dir-ho, que és vàlid per a tots els treballadors, però que en el cas dels creadors, afectats sovint per la intermitència i la saturació burocràtica per cobrar imports relativament petits, pot afavorir la internacionalització i la realització d’actuacions musicals, de dansa o de qualsevol altra índole amb molta més facilitat que avui.

Així doncs, l’acord pot facilitar la mobilitat laboral, brindar noves oportunitats als creadors i, sobretot, reduir burocràcia i problemàtiques fiscals quan hom treballi fora del país. Fins i tot, alguns creadors apunten que si es compleix allò que els arriba, podran cobrar legalment certes activitats de les quals fins ara era pràcticament impossible poder percebre l’import complint les obligacions del país on es duia a terme l’activitat.

LA FRONTERA NO CANVIARÀ

El que no canviarà, però, és la realitat fronterera entre Andorra i la Unió si s’aprova l’acord, i això seguirà afectant tots aquells creadors que necessiten passar equip tècnic o béns culturals per la frontera. Així, per exemple, tot i que els músics podran beneficiar-se de les millores en l’àmbit laboral, seguiran sotmesos a la paperassa relativa al pas dels instruments o altre material com ara altaveus o la taula de so per la frontera.

En el cas del sector del llibre, editors i llibreters fa mesos que saben que l’acord amb la UE no solucionarà una de les seves principals problemàtiques: la d’importació i exportació de llibres per la frontera, una llosa econòmica important per al sector que condiciona l’operativa d’aquests negocis. Com expliquen des de l’Associació d’Editors, algunes editorials han optat per limitar-se al mercat andorrà, mentre que d’altres, per operar més enllà d’Andorra, es veuen obligades a tenir una seu fiscal fora del país, amb els costos que això suposa. Les llibreries, per la seva banda, saben que no poden tenir les mateixes condicions que les seves homòlogues europees, i han d’adaptar la seva oferta a una realitat fronterera. Si no canvien les condicions generals d’importació i exportació de mercaderies, el sector del llibre no notarà canvis importants en cas d’aprovar-se l’acord.

MÉS COMPETÈNCIA?

Més facilitat dels creadors per treballar fora podria suposar també que artistes forans vinguessin a Andorra i competissin directament amb el nostre teixit cultural. Això, però, no espanta gaire els artistes locals: com diu Xavi Pérez, “ara mateix ja hi ha contractació d’artistes estrangers i s’aposta per ells, de vegades en detriment del talent local, per tant, no crec que l’acord suposi un empitjorament de la situació en aquest sentit”.

És cert, però, que hi haurà sectors que sí que veuran afectat el seu estatus actual, com ara la SDADV, la societat encarregada de la gestió dels drets d’autor i drets veïns d’Andorra, que si s’aprova l’acord deixarà de tenir el monopoli que ostenta actualment. Això obriria la porta a l’entrada a Andorra d’altres societats amb perfil mercantil interessades a assolir una quota de mercat relacionada amb la gestió dels drets d’autor al país.

FINANÇAMENT EUROPEU

Un dels focus d’interès dels creadors és la possibilitat d’accedir a fons europeus per dur a terme activitats que requereixin finançament en forma de subvencions, imports reintegrables o fins i tot beques de creació artística. Fins ara, s’ha parlat sovint del programa Erasmus com a exemple paradigmàtic al qual els universitaris andorrans podrien accedir si s’aprovés l’acord.

Ara bé, tal com expliquen des de l’equip negociador andorrà en parlar d’aquesta qüestió, l’accés a programes europeus depèn d’una contrapartida econòmica que assumeixen els estats que hi participen. Així doncs, primer de tot, si s’aprova l’acord, Andorra hauria de valorar en quins programes vol participar segons la massa crítica del país a qui pot beneficiar i, a posteriori, dedicar una partida econòmica a tal fi.

Ara per ara, la majoria de creadors tenen en les subvencions del ministeri de Cultura una de les poques fonts de finançament a les quals poden aspirar. Enguany, el ministeri ha ofert una partida de 200.000 euros en subvencions culturals, més 100.000 euros destinats a l’ajut de cinematografia. Fons ministerials asseguren que en total els artistes han sol·licitat ajuts per valor de 870.000 euros, la qual cosa fa que la partida sigui del tot insuficient per donar resposta a la demanda.

Tanmateix, hom es pregunta, tenint en compte que el país destina tan sols 300.000 euros a subvencions, si estarà disposat a assumir una partida més gran que aquesta només per oferir als artistes andorrans la possibilitat (sense garanties més enllà del dret a participar-hi) de presentar-se a projectes europeus competint amb la resta de creadors dels estats membres. Per a alguns, podria ser contradictori no destinar un import més gran a subvencions, però sí destinar diners per a partides europees.

MANCA D'INFORMACIÓ

“No tinc prou informació per opinar”. Aquesta podria ser una de les opinions més repetides quan es parla amb els creadors sobre l’acord d’associació. Alguns s’atribueixen la responsabilitat de no haver seguit el tema de prop, però d’altres constaten que, per ara, no han rebut informació sectorial concreta com sí que han tingut altres sectors, els quals han estat convocats per rebre explicacions específiques. Val a dir que la majoria de creadors del país no tenen en la seva tasca artística la seva dedicació principal o exclusiva, i això, en part, condiciona el fet d’haver seguit les negociacions fil per randa.

Sigui com sigui, ara mateix la cerca d’informació sobre els efectes de l’acord en el teixit cultural andorrà són com buscar una agulla en un paller, i hi ha qui espera que el ministeri de Cultura convoqui els creadors per explicar-los amb claredat els beneficis per als seus sectors en el cas d’associar-se amb Europa.