La Setmana més incerta, també amb presència andorrana

Les editorials andorranes s'instal·len un any m és a Barcelona en el marc d'una nova edició de la Setmana del llibre en català que genera incerteses en el sector.

L’estand d’Andorra a la Setmana del Llibre en Català de l’any passat.

L’estand d’Andorra a la Setmana del Llibre en Català de l’any passat.Laura Gàlvez-Rhein / Ass. d'editors d'Andorra

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Diu una màxima no escrita que si una cosa funciona més val que no la toquis. Per això, quan els editors en llengua catalana van ser informats que la Setmana del Llibre en Català del 2024 canviaria de dates i d’ubicació, molts es van posar les mans al cap. La majoria, pateixen any rere any la incertesa de Sant Jordi, que mai cau al gust de ningú i que, en més d’una ocasió la pluja (o altres formes de meteorologia adversa) ha esguerrat. Malauradament per als editors, la cultura no passa mai davant de res, ans al contrari, i la celebració de la Copa Amèrica de vela (amb la qual es preveien grans aglomeracions al litoral barceloní i que de moment ha transcorregut amb força més pena que glòria) ha obligat a celebrar la Setmana a les acaballes de setembre i a fer-ho en un cèntric passeig Lluís Companys, a tocar d’Arc de Triomf, ubicació similar a la de les primeres edicions de la cita.

NEGUITS JUSTIFICATS

Des de l’Associació d’Editors es tem que les dates elegides (del 20 al 29 de setembre) no siguin les més adequades tenint en compte que la primera meitat de la Setmana coincidirà amb les festes de la Mercè i, per tant, amb centenars d’activitats a tota la ciutat que competiran amb públic amb la trobada literària.

Tornar al centre de Barcelona, d’altra banda, implica retornar de nou a la massificació turística com els anys en els quals se celebrava la Setmana a la plaça de la catedral i més de la meitat de passavolants dels estands eren turistes poc avesats a comprar llibre en català (i ja no diguem andorrà). L’indret elegit, a més, no agrada pels riscos de seguretat ciutadana que implica i, de fet, l’organització ja ha comunicat a les editorials presents, també a les andorranes, que extremin les precaucions davant possibles furts...

Tot plegat fa que els editors andorrans arribin a la cita amb un optimisme moderat respecte a les possibles vendes, que en els últims anys no han parat d’augmentar progressivament, tant per l’augment de la producció al país, que al final significa més oferta per als lectors, com per l’existència d’un espai de presentacions per a les novetats del Principat.

EL MATÍ D’ANDORRA

Llargament reivindicat per les nostres editorials després d’una desena de participacions en la Setmana, finalment el 2021 les negociacions intenses entre l’organització de l’esdeveniment, el Govern d’Andorra i l’Associació d’Editors van permetre la programació d’un matí temàtic dedicat a presentacions de novetats del país, tal com ja disposaven des de feia anys altres territoris de parla catalana com el País Valencià o les Balears.

Enguany, el matí d’Andorra se celebrarà el pròxim dissabte 28, i la ministra Bonell hi donarà el tret de sortida previ a les presentacions de novetats d’editorials andorranes, pirinenques o foranes que han publicat autor del Principat. Al llarg de la jornada desfilaran per l’escenari barceloní Roser Porta (amb Olor de sofre, d’Editorial Andorra), Eva Arasa (Cossos estranys, Medusa), Ludmilla Lacueva (Vots de sang, Llibres del Delicte), Cristina Canut (Aleteig, Pagès), Albert Ginestà (Inconfessables, Llamps i Trons), Melània Vinyals (Les aparences enganyen, Llamps i Trons), Carles Sànchez (Èpica i història: l’Andorra d’Isabelle Sandy, Editorial i Acadèmia Masegosa), Núria Boltà (El mil·lenari del camí de Sant Jaume pel curs del Segre, Salòria) i la Societat Andorrana de Ciències, amb la darrera entrega dels Papers de Recerca Històrica titulat Moments delicats de la sobirania d’Andorra.

Dos dies abans, el 26, Àlvar Valls i Roser Carol presentaran la seva tríada dedicada a Verdaguer, que enguany han completat.

La totalitat d’aquests títols, potser poc coneguts per als lectors barcelonins, ja fa dies que corren per les prestatgeries de les llibreries andorranes perquè van veure la llum per Sant Jordi. Tanmateix, el mes de setembre ha tendit a convertir-se en els darrers temps en el segon gran moment de l’any per publicar novetats, una dinàmica que els segells del país també han fet seva. Així doncs, el matí també comptarà amb la presentació de novetats acabades de sortir del forn.

AMB OLOR DE TINTA

Josep Maria Mangot debuta en narrativa amb L’illa en flames, acabada de publicar per Marinada. Mangot, dissenyador industrial i interiorista, ha estat reconegut en certàmens literaris recents, com el premi de contes de Nadal de la Biblioteca Pública de Govern, un tercer premi en el de contes de terror encampadà i un accèssit al Miquel Martí Pol de poesia. Amb L’illa en flames, Mangot viatja fins a la guerra de Cuba de finals del segle XIX, que va suposar la fi del domini espanyol a la colònia americana.

I de Cuba al Japó de la mà d’Anem Editors, que publica Història dels samurais, de Jonathan López-Vera, doctor en història del Japó, divulgador i especialista en la temàtica. Un volum, escrit inicialment en castellà i que ja tenia traducció en anglès (amb més de deu mil exemplars venuts en les dues llengües, que es diu aviat), que intenta trencar la història estereotipada dels samurais per acostar-se a la realitat d’aquests mítics guerrers japonesos.

I del Japó al sud-est asiàtic, amb Roser Calvo i La dèria del viatge (Llamps i Trons), la publicació del dietari que va escriure durant el seu periple al llarg de mig any per la regió que va dur a terme en solitari.

De nou per Anem i encara en l’àmbit de la història, el segell encampadà publica La cacera de bruixes a les Valls d’Àneu, d’un dels màxims exponents en el tema a Catalunya i a Europa com ho és el doctor Pau Castell. De fet, Castell els sonarà perquè és qui a dia d’avui ha realitzat el major estudi sobre la nostra documentació de la cacera de bruixes. Amb aquest volum, l’autor s’acosta als orígens de les primeres ordinacions antibruixesques conegudes al món, publicades enguany fa sis segles, el 1424.

A la cita amb la rentrée no hi falta evidentment Trotalibros, que publica Don Carpenter i el seu No parava de ploure. És l’obra més cèlebre de l’escriptor i guionista estatunidenc, i una de les principals novel·les americanes del segle passat, protagonitzada per un Jack Levitt i el seu amic negre Billy Lancing, i les seves desventures en un món de violència, delinqüència i joc.

Finalment, Medusa arriba a la Setmana amb Deu annexos a la mort d’Alícia Pinós, de Rosa Olsa, una novel·la ambientada a Barcelona on es descobreix el cadàver d’una jove embarassada i en què la sergent Benejam intenta exculpar el principal acusat la posobra de la sentència del judici.

Mangot, López-Vera, Calvo, Castell, Olsa i Jan Arimany explicant Carpenter, seran també al matí d’Andorra el pròxim dia 28.

A L'ESPERA DE NOTÍCIES SOBRE LA FIRA DE GUADALAJARA

Si la presència a la fira madrilenya ha estat un pas endavant per a la internacionalització dels llibres i de la literatura andorrana des del passat 2023, que Barcelona sigui la ciutat convidada a la FIL de Guadalajara el 2025 obre la porta a una possible presència del nostre país en el certamen, cosa que significaria per primera vegada un salt de títols d’autor andorrà editats al país cap a l’altra banda de l’Atlàntic. De moment, els editors esperen frisosos.
tracking