‘El mal donat’, a l’elit del cinema a Sitges

Avui clou la cinquanta-setena edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, convertit sense cap mena de dubte en un referent. Al llarg dels anys ha acollit un bon nombre d’actors i directors d’altíssim nivell, com ara Quentin Tarantino, Anthony Hopkins, Jodie Foster, Viggo Mortensen o Cameron Diaz, per citar-ne uns pocs exemples que són mostra suficient de la importància del certamen. Però més enllà dels grans noms que enlluernen en qualsevol catifa vermella, l’èxit de Sitges es deu al fet de ser un punt de trobada de creadors de pedra picada del gènere fantàstic i de terror que troben l’espai idoni per compartir els seus treballs. I enguany, entre tots ells s’hi ha fet un petit forat El mal donat, un curtmetratge de factura andorrana protagonitzat per Clàudia Riera i dirigit per Hector Mas i Alfons Casal.

EL TÀNDEM MAS-CASAL

Per a aquells que no els coneguin, tant Mas com Casal són dos dels referents de l’audiovisual amb ADN andorrà. Al primer el coneixem per altres produccions com els curtmetratges Sergi Mas, Oculta, Els tres soldats o El comte Yàcula, aquests darrers codirigits també amb Casal. Hector Mas, d’altra banda, és la cara visible de l’Ull Nu, l’experiència d’èxit de festival audiovisual andorrà que ja supera les deu edicions. Casal, per la seva banda, ha escrit i dirigit ja set curtmetratges, ha col·laborat en cinema amb el prestigiós director Ventura Pons i és autor de textos teatrals, a més de ser el director artístic de l’Escena Nacional d’Andorra. Una carta de presentació fantàstica per dur sota el braç al Festival de Sitges.

Veient aquest èxit, hom es pregunta si ja tenen altres projectes al cap, però per ara confessen que “ja tenim prou feina amb la criatura que acaba de néixer”.

LES BRUIXES DONEN MAL

La serralada pirinenca va ser un dels bressols de la cacera de bruixes al continent. De les properes Valls d’Àneu són les primeres ordinacions que es conserven, que enguany arriben als sis segles d’antiguitat. A Andorra, el fenomen va tenir una importància cabdal, i al país es conserven molts processos de persecució, majoritàriament contra dones, que eren acusades de tenir el do de donar el mal, ja fos a persones, bèsties o fins i tot a les collites. D’aquí l’expressió que dona nom al curtmetratge, i que ens situa a l’Andorra del segle XVI per narrar-nos la història de Catherina, que és requerida per la seva germana Magdalena per curar el seu fill, malgrat la fèrria oposició del seu cunyat. Catherina (Clàudia Riera) ha perdut la seva filla fa poc i té fama de guaridora, cosa que la fa ser mal vista a ulls de la comunitat. Un gir en els esdeveniments la porta a ser acusada del crim de bruixeria i a ser jutjada per aquesta causa.

El motor de la història, segons Mas, és el binomi de les dues germanes, criades en un mateix món però amb camins vitals diferents: “L’una seguint els cànons socials i l’altra fent cas del seu instint”.

Casal i Mas confessen que l’elecció no és gratuïta. “La idea va sorgir a les primeres jornades sobre bruixeria a Sant Julià; els fets succeïts amb la cacera de bruixes ens ressonaven com a andorrans tenint en compte que això havia passat a casa nostra, i també com a homes en un món en el qual la violència masclista és encara vigent”, diu Casal.

Una temàtica, tanmateix, complexa si es vol enfocar des del rigor històric. En aquest sentit, els directors han comptat amb l’assessorament de David Mas, que és un gran coneixedor de la documentació andorrana, i també han partit d’obres de referència, com la investigació de Robert Pastor. Però també confessen haver-se documentat en el camp audiovisual, per veure com altres directors havien tractat la qüestió, com ara Carl Theodor Dreyer amb el seu Dies irae (1943), o Robert Eggers amb The Witch (2015).

L’EXPERIÈNCIA SITGETANA

La presència de l’audiovisual andorrà a Sitges no és nova: Álvaro Rodríguez Areny hi ha participat en tres ocasions a la secció oficial, sense cap mena de dubte una fita difícil de superar. El mal donat hi ha participat a la secció Noves visions - petit format, no per això una efemèride menys important per la trajectòria del país. De fet, és la primera obra andorrana que s’estrena en aquesta secció, enfocada a “mirades personals i a obra d’autor”, per tant, un petit èxit més per al nostre audiovisual.

I, de fet, va ser el primer curtmetratge d’aquest bloc, presentat ni més ni menys que per Àngel Sala, el director del festival, expliquen amb il·lusió els dos directors. L’acollida va ser molt bona i els va deixar bones sensacions: “Cal veure què passa, a partir d’aquí”, diu Mas.

Casal era un assidu a Sitges des del 2007, però sempre com a públic, mai a l’altra banda de la platea. Allà ja coincidia amb el mateix Mas o amb l’actriu Clàudia Riera. Confessa que després de tants anys de presència continuada, ara “és un somni poder ser un mateix que hi projecta un curt que ha dirigit”.

UN PUNT D’INFLEXIÓ?

Ambdós directors ho tenen clar: “El nostre curt no és un punt d’inflexió en l’audiovisual andorrà, però sí un pas més per a seguir fent camí”. Sí que defensen, però, que aquesta quarta presència a Sitges (i el recorregut de la producció del país en altres àmbits), demostra el talent andorrà, que malgrat la petitesa del país, i també la capacitat demogràfica, pot exportar producció artística de nivell a l’exterior.

I això els porta a la reivindicació: “Cal una aposta encara més decidida per la cinematografia”, perquè quan aquesta aposta hi és (sobretot des del punt de vista de les institucions i dels patrocinadors) es poden assolir èxits com aquest. Ara mateix, el sector de l’audiovisual pot presentar els seus projectes a les subvencions culturals anuals del ministeri de Cultura (que sovint no reporten imports suficients per plantejar grans projectes) i sol·licitar l’ajut a la cinematografia, que dota el mateix ministeri amb 100.000 euros per projecte cada l’any.

EL CURT, A ANDORRA

El curt es va preestrenar fa poques setmanes a Sant Julià de Lòria, en el marc de les terceres jornades de bruixeria d’Andorra. Mas confessa que és la manera de tancar el cercle, ja que “va ser a les primeres del 2022 quan es va assabentar d’aquesta persecució ocorreguda a les Valls” i quan va veure “la necessitat d’explicar amb el seu llenguatge, l’audiovisual, aquell fenomen històric per fer-ne divulgació”.

I quins són els propers passos? “Acabem de signar amb una distribuïdora, Selected Films, i amb ells estem treballant l’estratègia de festivals”. Sitges els demanava una estrena en exclusiva, però després d’això tenen el camí obert per anar en d’altres festivals, de gènere o no, “perquè el curt no és exclusivament de gènere fantàstic o de terror”. La vida d’un curt després de l’estrena pot ser d’un any o any i mig, dos si les coses van molt bé.

Per a tots aquells que no van poder-hi assistir, la propera cita per gaudir-lo a casa nostra serà el pròxim dissabte 26 d’octubre a Casa Rull, a Sispony, un dels escenaris on es va rodar el curt. No s’ho perdin!