Interès a l’alça per conèixer la història del Principat

Aquesta setmana s’ha anunciat la creació d’un nou curs sobre història del parlamentarisme andorrà sota el paraigua de la Universitat d’Andorra i amb el suport d’un Consell General que a la pràctica serà la institució a l’entorn de la qual girarà l’oferta docent. Aquesta nova opció formativa al país confirma un interès creixent per l’estudi i la divulgació de la història andorrana, ja sigui a través de cursos reglats o a través de conferències obertes al públic amb un èxit notable de participació.

L’interès actual no ha de fer perdre de vista que fa anys que al país s’han organitzat iniciatives similars liderades per entitats de llarga trajectòria a casa nostra, com la Societat Andorrana de Ciències, que enguany ha commemorat el seu quarantè aniversari, que es diu ràpid! Darrerament, és cert que l’actual fornada d’historiadors d’Andorra i l’entorn proper que estudia la història del Principat ha facilitat aquest dinamisme. En aquest sentit, no es pot oblidar que molts historiadors agrupats en el paraigua de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell també participen directament en la recerca sobre Andorra, i que l’èxit de les jornades, cicles de conferències i publicacions del mencionat IECAU han incentivat també que algunes iniciatives s’emulessin al nostre país.

CONFERÈNCIES I FORMACIÓ

La dels cicles de conferències era fins ara una fórmula clàssica per fer divulgació històrica, i que darrerament s’ha reinventat per acollir les noves investigacions que s’estan duent a terme al país. Algunes d’aquestes recerques formen part de la iniciativa del ministeri de Cultura d’elaborar un relat històric d’Andorra que va donar lloc al portal web homònim. D’aquí, i amb la finalitat de divulgar la nova historiografia, van néixer Les tardes del relat, organitzades des del departament de Patrimoni Cultural i que enguany han comptat amb intervencions com les d’Olivier Codina, Maria Jesús Lluelles, Ermengol Gassiot o Climent Miró. És en aquesta mateix idea que s’incriu el projecte de pòdcast sobre el relat, conduït per Pau Chica i Roser Porta. Aquesta mateixa setmana ha conclòs també el cicle organitzat per Velles Cases Andorranes i impulsat a partir de la nova presidència de Robert Lizarte, i que ha comptat amb Cristina Yáñez, Daniel Fité, Carles Gascón i el ja citat Climent Miró. Lizarte celebra l’èxit de les xerrades i “la gran afluència que han tingut” i afirma que “hi haurà un nou cicle, el tercer, la tardor de l’any vinent”.

Dos exemples que mostren l’interès per la temàtica, i la producció constant en recerca que permet mantenir vives aquestes iniciatives i que es complementen amb una oferta de caràcter més reglat. Una de les iniciatives dels darrers anys i de més èxit és el curs d’història d’Andorra de la fundació Creand i dirigit per l’historiador Jordi Guillamet. Adreçat a persones de més de seixanta anys, és el cinquè any consecutiu que s’organitza i compta amb una notable participació que fins i tot ha obligat a dur-lo a terme en un espai més ampli.

I en aquest sentit, hi ha també alguns cursos s’han integrat dins d’estudis reglats d’àmbit universitari, com el d’història d’Andorra dins el Campus d’Experiència que s’organitza al país de la mà de la mencionada Fundació Creand i de la Universitat Internacional de Catalunya. Enfocat en aquest cas a un públic major de cinquanta anys, el campus en qüestió inclou la història andorrana en el si d’una oferta més àmplia, i enguany arriba al tercer curs.

EL CONSELL, AHIR I AVUI

Des d’una perspectiva diferent però en part donant resposta al mateix interès, la sindicatura Ensenyat-Codina ha decidit apostar per donar a conèixer la institució també amb una oferta reglada i amb la col·laboració de la Universitat d’Andorra. En paraules del síndic, “l’objectiu és explicar la història de la institució que sovint coneixem a partir d’una literatura difusa i a la qual falta una narrativa linial que l’expliqui de manera completa”. De fet, Ensenyat defensa que “sense el Consell no es pot conèixer la història d’Andorra, i que per conèixer la història del país també cal entendre la del Consell”.

El curs porta per títol El Consell General d’Andorra: passat i present d’una institució parlamentària europea (segles XIII-XXI), tindrà un caràcter presencial i comptarà amb un total de vint-i-quatre hores lectives (a més de ser reconegut amb dos crèdits universitaris per a aquells a qui calgui algun tipus d’acreditació). El reconeixement de crèdits i el paraigua que ofereix la Universitat d’Andorra atorga un valor i una perspectiva d’estudis reglats que difícilment es podria aconseguir d’una altra manera, i des de sindicatura afirmen que el paper de l’UdA en aquest sentit ha estat fonamental.

La docència s’impartirà entre el 7 de febrer i l’11 d’abril, i està dirigit a investigadors, a polítics, a professionals del dret, a professors, estudiants i, de fet, a qualsevol persona que s’interessi per la història d’Andorra i vulgui aprofundir-hi.

La coordinació acadèmica del projecte ha recaigut en l’historiador urgellenc Carles Gascón, que aquesta setmana ha presentat el seu treball premiat el 2023 De la Vall al Principat i que ja tenia experiència en l’àmbit, ja que a finals de l’any passat va liderar la proposta d’un grup d’historiadors locals per a la realització d’un curs sobre la història de la Seu d’Urgell a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Entre el professorat signen investigadors com Jordi Guillamet, Albert Villaró, Marc Conesa, Susanna Vela, Lluís Obiols o Pau Chica, entre d’altres com els ja citats Gascón, Lluelles o Yáñez. Les tres primeres sessions en la inauguració del curs a principis de febrer seran obertes al públic, així com la taula rodona final moderada per Yvan Lara sobre el procés constituent. De fet, fins i tot els síndics participaran en la docència conduint una visita al nou edifici del Consell General.

Tot i que s’ha anunciat tot just aquesta setmana i que les inscripcions no tanquen fins al 10 de gener, un cop s’ha fet públic el curs ja s’ha rebut l’interès de moltes persones i és possible que per aquesta primera edició l’aforament quedi complert i hi hagi qui quedi fora. En tot cas, segons Ensenyat, s’intentarà que aquesta formació s’ofereixi regularment, “al principi cada any si hi ha prou demanda, i després segons es cregui oportú”.

Aquesta iniciativa del Consell forma part d’una proposta més àmplia de publicacions de monografies (algunes de les quals ja estan en procés d’elaboració), de nova museïtzació a la Casa de la Vall amb una nova exposició permanent i de la transcripció de totes les actes històriques de la institució per a fer-les consultables a tothom qui ho vulgui.