“Ens donem un any per veure si l’Estatut de l’artista és útil”

Quin balanç fa d’aquesta primera part de la legislatura?

Si mirem els objectius que teníem, faig un bon balanç del que s’ha aconseguit. En concret, amb dos temes que crec que són molt destacats, com la Llei del català i l’adquisició i el retorn a casa de les pintures de Sant Esteve d’Andorra la Vella.

De l’anterior mandat heu rebut herències, com el Pla estratègic de la Cultura, que sembla que no ha avançat gaire més...

Queda feina per fer, sobretot quant al contacte amb els col·lectius d’artistes per poder treballar per assolir les seves demandes. En aquest sentit, segurament ens faltaria trobar més associacions d’artistes que aglutinessin els diversos sectors per no treballar de forma tan individualitzada.

Un dels projectes estrella dels que s’han rebut en herència és l’Estatut de l’artista, i des dels sectors culturals es veu com un fracàs.

Ens donem un any des de l’aprovació del reglament i la constitució de la comissió per veure si pot ser una eina eficaç o no. Crec que és un avenç que l’artista pugui regir-se per la nova llei i no haver de fer-ho pel règim laboral, però és cert que encara no tenim ningú acreditat. La comissió ha de servir per fer aportacions i millorar, i si realment no és una eina útil, ho consultarem amb els grups parlamentaris per veure com cal millorar-la.

Amb el retorn de les pintures de Sant Esteve ha tornat a la palestra de nou el Museu Nacional. Hi ha un calendari i un projecte ja definit?

El Museu Nacional és un compromís polític de Demòcrates des del 2012, i enguany esperem tenir el concepte museístic acabat. Fa anys que s’hi treballa i el vinent volem recopilar tota la feina i asseure’ns amb el comú d’Andorra la Vella per treballar en el projecte definitiu que s’hauria d’instal·lar davant l’edifici administratiu de Govern.

El que sí que sembla més enterrat és el nou Museu de l’Automòbil a Encamp.

No és un projecte totalment enterrat, però n’hem de parlar amb les parts: amb els propietaris de la col·lecció i amb el comú d’Encamp, que té la intenció de remodelar tot aquest espai entre el Rosaleda i l’edifici comunal, que és on hauria d’anar. El que és evident és que a l’actual museu no hi ha prou espai per encabir-hi tota la col·lecció.

Quan es podran consultar els fons de l’Arxiu Nacional a l’Hotel Rosaleda?

Ben aviat, i serà un gran avenç. Quan el centre d’autoaprenentatge de català s’hagi traslladat als baixos dels pisos de lloguer assequible que s’estan construint en l’actualitat a l’antic Hotel Hermus d’Encamp, començarem les millores per portar l’Arxiu. Això passarà en acabar el curs vinent, el juny del 2025. Fet aquest pas, vindrà l’Arxiu.

I el risc de zona inundable, veient el que ha succeït fa poc?

En aquest edifici annex al Rosaleda no hi ha risc. Sí que n’hi podia haver quan es parlava d’instal·lar l’arxiu entre el Rosaleda i el riu, però crec que ara tothom ja ho veu clar. L’Arxiu i la Biblioteca Nacional en un mateix lloc amb els serveis de cultura té tot el sentit.

Fa temps es va anunciar una remodelació completa de l’Agenda.ad. S’han fet avenços?

Jo crec que qui consulta l’Agenda pot veure que és una eina útil. El problema d’Andorra no és l’Agenda.ad, és que es fan moltes coses i hi ha contraprogramació. Crec que el primer pas seria que aquells que programem mirem sempre l’Agenda abans de res. Però, més enllà d’això, es fa molta feina de difusió de tots els actes, crec de debò que funciona bé.

Gestionant cultura i esports és inevitable que hom pregunti sobre la comparativa d’inversió en un àmbit i en l’altre...

És una pregunta clàssica i he de dir que no m’agrada gaire que es compari. Les ajudes en esports que s’han atorgat fa poc, per exemple, no s’han de comparar amb les subvencions culturals, perquè la inversió en cultura va més enllà de les subvencions pròpiament. Tenim altres vies d’inversió en cultura com són per exemple els convenis amb entitats com el Jambo, l’Associació d’Editors o el Festival de Jazz. També amb projectes concrets com el ClàssicAND. No podem caure en la simplificació que es donen quatre milions a esports i només dos-cents mil eurets a cultura, perquè realment no és així. També hi ha la inversió directa que fa patrimoni en subvencions, i que són clau per protegir béns immobles, per exemple.

Creu que hi ha prou inversió en cultura? Augmentarà el pressupost per a l’any 2025?

Sincerament, crec que caldria invertir-hi més, i així ho voldria, però formem part d’un Govern que té unes prioritats d’inversió que ara estan molt enfocades en habitatge i afers socials. Enguany, sumant totes les partides, hem invertit gairebé un milió vuit-cents mil euros en el teixit cultural, i el vinent arribarem gairebé fins al milió vuit-cents cinquanta mil euros, un 3% més respecte a la inversió d’aquest 2024.

Som al 2024 i encara tenim pendents entorns de protecció. Quins avenços s’estan fent?

Enguany se n’han aprovat dos, directament vinculats a la candidatura de la Unesco. La candidatura condiciona tenir aquesta feina ben feta. El de Sant Miquel d’Engolasters s’està acabant, estem treballant amb el comú de Canillo el de Sant Joan de Caselles i amb el d’Encamp el pla especial de les Bons. En tot cas, la nova llei de patrimoni condicionarà i facilitarà la gestió dels entorns, que és una cosa lenta perquè també hem de consensuar-la amb els comuns.

Parlàveu de la candidatura. Avança com estava previst?

El pla segueix el previst i ara la prioritat són els entorns dels monuments de la candidatura i començar a explicar el projecte, que encara està en fase de redacció per part dels experts.

Un dels anuncis d’enguany és la possible presència de les lletres andorranes a la fira de Guadalajara el 2025.

Hi estem treballant: hi ha una visita programada a la fira d’aquest any. És cert que, en cas d’anar-hi, no serà com a Estat, la idea més aviat és fer-ho en col·laboració.

Quins són els grans reptes d’aquí a final de legislatura?

En l’àmbit de patrimoni, la candidatura de l’Unesco i el trasllat de l’Arxiu. També el projecte de Museu Nacional i el Pla estratègic de museus que estem acabant. En política lingüística, evidentment, desplegar la Llei del català amb el seu reglament: hem de fer que totes les institucions s’hi impliquin. I en acció cultural, tenir més contacte amb els artistes del país i fer que l’Estatut de l’artista sigui una eina útil.

Paral·lelament, hi ha diverses lleis en procés de redacció o tràmit que afecten cultura.

Tenim a punt la nova llei del dipòsit legal i volem tenir la de l’Arxiu Nacional abans de 2024. El 2025 ha de ser clau per a la futura llei de patrimoni cultural, que hem de treballar bé amb tots els comuns per dur-la al Consell. I també estem treballant amb una nova llei de la SDADV (juntament amb economia), i una nova llei de drets d’autor, que necessita una actualització. Hi ha molta feina per fer, encara.