Un quart de segle fent sonar els orgues

Corria el 1987 quan van sonar les primeres notes de l’orgue de l’església de Sant Pere Màrtir, a Escaldes-Engordany; un fil musical que seria continuat pocs anys després per l’orgue de Sant Esteve d’Andorra la Vella (1991), i ja entrat el segle XXI, pel de Sant Antoni de la Massana (2007). Poc temps després de la seva inauguració, això era ja el 1999, aquells flamants orgues veien com una fundació d’amics els feia sonar regularment, i vint-i-cinc anys després, la mateixa entitat, ara en forma d’associació, continua fent-nos arribar el so que emana d’aquests complexíssims instruments. I és que enguany ja són vint-i-cinc les edicions que celebra el Festival Orgue&nd, amb un programa al qual li queda ja només el darrer concert, que tindrà lloc el pròxim 28 de desembre i que comptarà amb el Cor Cererols a la parròquia de la capital.

UN JA LLUNYÀ 1999

Pràcticament al tombant del segle i del mil·lenni, l’Arxiprestat de les Valls patrocinava la creació d’una entitat nascuda amb la voluntat de donar vida als orgues andorrans, i que presidia el mateix arxipreste, aleshores Mn. Blai Fortuny. La voluntat era que els orgues sonessin més enllà dels dies puntuals de celebració gran, sobretot tenint en compte la llarga producció d’obres per a aquests instruments que es conserven des del segle XV a l’actualitat. El festival que va néixer aleshores, encara com a incipient cicle de concerts, s’ha mantingut impertorbable durant un quart de segle, i ha sobreviscut a moments complexos per a la programació cultural, com ara durant els anys de la pandèmia.

Avui, la presidència de l’entitat recau encara en l’arxipreste, que encarna Mn. Ramon Sàrries, mentre que de la direcció artística se n’encarrega un altre veterà del projecte, Ignacio Ribas, que afirma que “sense el suport decidit de l’Església, l’institucional dels tres comuns que acullen els concerts i el del Govern d’Andorra, seria realment complex tirar endavant un projecte com aquest”, que ha comptat al llarg dels anys amb intèrprets de gran nivell. De fet, al seu entendre, que l’Església, que és titular dels espais, aposti per fer sonar aquests instruments amb peces que van més enllà de la música estrictament litúrgica o religiosa, explica també bona part de l’èxit i de la continuïtat del projecte.

Fins a la construcció del primer orgue el 1987 (i tenint en compte que al país no disposem d’orgues històrics), les esglésies del Principat tenien com a so característic el dels harmòniums, instruments de vent amb un teclat que, tot i ser similars als orgues, no tenen tubs i parteixen d’un funcionament que s’assimila més aviat al de l’acordió. Actualment, es conserven tres harmòniums, el d’Andorra la Vella, el d’Encamp i el de la Cortinada, els quals estan pendents d’una restauració. La del primer, de fet, ja fa temps que està en marxa i el mateix Ribas confirma que l’any vinent se n’inaugurarà la restauració.

VINT-I-CINC EDICIONS

Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, han passat pel país organistes de primer nivell, fos per interpretar repertori històric o per estrenar noves composicions musicals, una mostra clara que l’orgue és encara un instrument viu que no només es nodreix d’obra clàssica. Segons el parer de Ribas, s’ha aconseguit una programació variada i heterogènia que fa les delícies d’un públic assistent que, “quan ho prova per primera vegada, acostuma a repetir, i que ha fet un hàbit acostar-se a un dels concerts del festival cada segon dissabte de mes entre març i desembre”.

Entre els pesos pesants que ens han visitat en aquestes edicions, hi ha noms com Olivier Laitre, Jean-Pierre Leguay, Philippe Lefebvre, els tres titulars del gran orgue de Notre-Dame de París. Però aquests són només tres noms de grans eminències internacionals vingudes de França, Alemanya, Espanya, Itàlia o, fins i tot, Sud-àfrica. I en els programes, “s’ha optat sempre per intentar col·laborar amb grups de cambra o amb la mateixa ONCA, per exemple, cosa que ha permès crear un festival ric i divers al llarg dels anys en molts aspectes”.

Pel que fa a aquesta edició que està a punt d’acabar, el director artístic creu que s’ha aconseguit una programació equilibrada que ha tingut, entre d’altres, música religiosa i també de palau o de cort. El dissabte 28 de desembre la música religiosa serà la que clourà definitivament la vint-i-cinquena edició amb el Cor Cererols a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella a les 21.30 h.

Ribas reconeix, tanmateix, que encara hi ha molta gent d’Andorra que no coneix el patrimoni organístic del país, ni tampoc el festival en si malgrat la seva longevitat. Al seu entendre, “cal més difusió dels concerts i també de tot allò que envolta uns instruments que tenen una gran complexitat”. La manca de coneixement podria estar motivada per la consideració errònia que tocar l’orgue implica interpretar música arcaica i sovint vinculada a l’àmbit estrictament religiós, quan, de fet, com a instrument, és altament versàtil, permet qualsevol tipus de registre i té l’excepcionalitat de poder sonar com si s’estigués tocant altres instruments. Això és el que ofereix la possibilitat de registres amplis. Cal no oblidar, a més, que avui hi ha composicions creades de bell nou per a orgue i que, per tant, la música que s’interpreta pot ser també ben contemporània i aliena a la pràctica exclusivament religiosa.

DOS LLIBRES EN CAMÍ

Justament en l’àmbit de la difusió sobre el patrimoni organístic del país, Ribas està promovent dos projectes de publicació que han de veure la llum el pròxim 2025. El primer és un llibre infantil que parla dels orgues des de la perspectiva dels nens. Es tracta d’una publicació, a càrrec de l’editorial valenciana Media Vaca, que es duu a terme a partir del taller de dibuixos sobre els orgues que l’entitat va organitzar durant l’estiu passat, uns dibuixos que serviran per il·lustrar aquesta visió que tenen els petits sobre l’instrument.

Des d’una perspectiva més acadèmica, però cercant també la voluntat divulgativa, Ribas coordina un projecte de volum que té com a objectiu donar a conèixer els tres orgues andorrans, la seva història i els seus mecanismes interns, en un treball que compta amb les aportacions d’Aarón Ribas i de Jesús Gonzalo López, que dona una aproximació més tècnica a la qüestió.

L’obra també comptarà amb la col·laboració d’altres autors com són Alfred Llahí i Joan Lluís Ayala, que oferiran una aproximació de caràcter històric a les tres esglésies del país que acullen els orgues.

L’objectiu és que aquest treball sigui molt visual i permeti conèixer com és el mecanisme interior dels orgues, que es van desmuntar per tal de poder dur a terme una anàlisi del funcionament. En aquest sentit, profusament il·lustrada, l’obra comptarà amb un reportatge fotogràfic de Laura Gálvez-Rhein.

La intenció és que ambdós projectes vegin la llum el pròxim 2025.