“Vull que l’obra parli per si sola, sense un missatge concret”

Vint-i-dos anys acabats de fer i ja és la teva tercera exposició!

Sí, el 2023 vaig exposar a la Llacuna sota el títol Aproximacions a la realitat, i l’any passat a Ordino amb Reflexos d’un instant. Entrellums és la tercera mostra.

Permet-me dir que no és habitual, tanta precocitat.

Pensa que Andorra és un país petit i hi ha poca gent que pinti, per tant penso que és relativament més fàcil exposar aquí que en d’altres llocs.

D’acord, sí, però també hi deu influir el talent. Si jo fes un quadre no l’exposarien...

Suposo, sí. Però més enllà del talent, penso que el més important és tenir passió pel que es fa i fer-ho amb sinceritat i honestedat. Si algú pinta així, a mi també em pot interessar més enllà del talent innat que tingui la persona que el pinta.

Tenir dos artistes a casa deu haver influït en la vocació per la pintura.

Sí, que el meu pare s’hi hagi dedicat m’ha influït segur. I també m’ha permès tenir més fàcil accés a les eines i a un bon guiatge per començar. De petit em fixava en el que feia el meu pare i així vaig començar a dibuixar. Va ser d’adolescent que vaig començar a entrar en la pintura. A casa m’han donat i em donen el suport necessari, i això crec que és molt important.

Com t’has format, en l’àmbit de la pintura?

Jo no tinc una formació reglada com a tal, en el meu cas l’aprenentatge ha estat més el que he pogut fer a casa i a través de la pràctica, és clar. Sí que vaig a classes de dibuix i de gravat a la Llacuna. Per a mi la formació no és una cosa imprescindible. No vull dir que no s’hagi d’estudiar belles arts, però crec que depèn molt de cada persona i penso que es pot aprendre a partir de moltes vies, com l’experimentació, l’altra gent o fins i tot a través d’internet.

I potser a través dels referents?

Sí, tot i que jo personalment no em sento clarament influït per un artista concret. Tinc la sensació que vaig a èpoques, que depèn molt del moment. He de dir que admiro pintors com Turner, Antonio López o Sorolla, per exemple. I també pintors impressionistes i la seva manera de treballar el color.

Són tres pintors en els quals un pot pensar quan visita ‘Entrellums’.

Jo acostumo a pintar molt per sensacions i per intuïció. Em fixo en els matissos, en coses que em criden l’atenció d’un lloc o d’un paisatge i ho trasllado al llenç. Diria que parteixo dels records i de la imaginació. Una mica és l’emotivitat el que em guia en el camí.

En les disset obres exposades, la llum és l’element clau.

Sí, és gràcies a la llum que hi ha el missatge i la possibilitat de reinterpretació de tot. La llum és el que ens dona el color, el matís, el reflex.

I ho trobes més en l’àmbit urbà que en la natura?

Tenim el món urbà al voltant, és el nostre espai de cada dia. Quan surto a fer un tomb és el primer que em trobo, i una de les primeres fonts d’inspiració. Les cases, el terra, tot genera un joc de llums que m’interessa. Això també passa a la natura, eh, i no necessàriament en un paisatge bonic. Però l’espai urbà és el primer que tinc a l’abast.

Pintes ‘in situ’ en el lloc d’on vols captar la llum?

Normalment no. He de dir que pintar a l’aire lliure, en directe, és molt agradable, però que no sempre les condicions són bones per fer-ho. Per exemple, a la natura, si te’n vas en un lloc recòndit en un moment de temps advers no és fàcil pintar. I si ho fas, és possible que la pressa faci que et deixis detalls que són interessants. Normalment el que faig és veure què m’interessa, donar voltes al lloc i fer-hi una fotografia. A casa puc treballar a partir d’aquesta imatge, i dels records i la imaginació que et comentava abans, i és més senzill de fer.

Busques algun moment concret del dia o una situació canviant?

M’interessen els efectes de la llum i, per tant, hi ha èpoques de l’any o moments del dia en els quals la llum és canviant que em premeten veure i jugar més amb els reflexos i la incidència de la llum sobre les coses.

I sempre a Andorra?

En aquesta mostra majoritàriament sí. Excepte una obra feta durant un intercanvi d’artistes de la Xarranca amb l’Arieja, la resta són paisatges d’Andorra, la majoria identificables.

Què trobarà qui visiti ‘Entrellums’ a l’Institucional?

De fet, no espero que trobi res en concret. M’agradaria que la gent vingués i que cadascú vegi, interpreti i tregui la seva pròpia opinió i conclusió. M’agrada que la imatge parli per si sola, no tant explicar el que faig o transmetre un missatge concret. Penso que si no tinc un discurs tinc més llibertat, al final. Crec que pintar ha de ser una cosa personal, d’autosuperació, de repte, d’interès... No busco compartir un missatge concret o esperar que la gent entengui coses específiques d’allò que pinto.

Com vius l’acollida que està tenint l’exposició?

La veritat que estic sorprès i content. És un camp difícil, el de l’art, i poder exposar així està molt bé.

Creus que se’n pot viure, de l’art, a Andorra? És la teva aspiració com a pintor?

Jo m’hi dedico plenament, a la pintura. Tinc la sort de poder provar de fer aquest camí. És cert que viure de l’art és molt díficil, a fora i aquí. Potser aquí encara més, perquè som un país petit. La meva aspiració és en el futur poder-ne viure. Hi ha diverses formes de fer-ho: amb encàrrecs, amb la venda d’obres com les que hi ha aquí exposades, participant en concursos, amb projectes, autopromoció... Tinc clar que he de fer amb el que hi ha.

Hi ha una generació que puja amb empenta, no et sembla?

Si et soc sincer, no m’hi he fixat gaire, la veritat. Vaig molt al meu aire i no estic gaire pendent del que es fa o es deixa de fer. El que sí que veig és que tots fem coses molt diferents, i això està bé perquè fa que hi hagi varietat. Però penso que cal mirar-se sobretot un mateix.

Per als creadors emergents, la Xarranca és la millor via per a donar-se a conèixer?

Estic segur que sense la Xarranca seria molt més difícil: és una entitat que ens dona molta visibilitat i fomenta la nostra activitat artística.

Es valora prou, la seva importància?

No ho sé. En tot cas, la Xarranca no és un món apart, no és un grupet d’artistes tancat en si mateix que fan les seves coses. Al revés, és una associació molt oberta, fàcilment accessible.

Fins quan es pot visitar, ‘Entrellums’ a l’Institucional?

Fins al 31 de gener, cada tarda.