Aniversari periodístic: el Diari celebra 25 anys

25anys, que no són pocs, va celebrar dijous el Diari d’Andorra. I aquesta casa ho va voler fer amb la gent del país com a protagonista, en una multitudinària festa –amb prop de 500 assistents– al Park Hotel en què hi va haver moments per a tot. Per reflexionar sobre el paper de la premsa, recordar vells temps, pensar en els que vindran, presentar el nou web (www.diariandorra.ad, que està actiu des de dijous a la nit)... i també per riure i veure trucs de màgia de la mà d’un mestre de l’humor i de l’il·lusionisme com és el Mag Lari.

Però anem a pams. En els parlaments, que va encetar el president del consell d’administració de Premandsa, Marc Vila, hi va haver paraules d’agraïment a la fidelitat “màgica” dels lectors, subscriptors, col·laboradors i anunciants perquè sense el seu paper el projecte del Diari no hauria prosperat. Vila, que va recordar que els primers temps “els gurus de la tribu diagnosticaven pocs mesos de vida al rotatiu”, va tenir un especial i emocionat record cap a les quatre personalitats que van fer possible el llançament d’una iniciativa que amb els anys ha anat gua-nyant embranzida i la confiança del país: el Copríncep episcopal Joan Martí Alanis, Òscar Ribas Reig, excap de Govern, Marc Vila Ribas, notari i progenitor de Vila, i Robert Serentill, president del grup Segre. Per la seva banda, el director general de Premandsa, Ignasi de Planell, va fer èmfasi en la “clara aposta per la xarxa” que emprèn el Diari, que vol guanyar interactivitat i potenciar la proximitat amb el lector, sense deixar de banda la rigorositat i la seriositat que caracteritzen la manera de fer de l’empresa.

I després de les reflexions, va arribar l’hora de l’espectacle. Dibuixos que es plasmaven sols, com per art de màgia, en un paper; un rellotge que sense explicació aparent va aparèixer en una caixa forta diminuta que, al seu torn, estava tancada amb pany i forrellat en un seguit de baguls més grans; un jove que és capaç d’encabir-se en un espai com una caixa de sabates i un mag immobilitzat per cordes que es desfà del seu parany en menys de dos segons. Això, amanit amb moltíssimes rialles, van configurar part de l’actuació de Lari, que no va deixar escapar l’ocasió per posar-se (de manera simpàtica, però punxona) amb tot quisqui. Als mags, però, se’ls permet tot.