Una de les més atractives

El pic de l’Angonella (2.815 metres) és una muntanya de formes estètiques i esveltes que és troba a cavall d’Andorra i Occitània, al bell mig d’un racó amagat que gairebé no surt ni als mapes. De fet, el pic de Cataperdís tapa literalment aquesta muntanya encisadora i aparentment difícil. Recordo haver-la vist fa més de 25 anys en una revista de muntanya i la seva imponent figura hivernal em va impressionar. Des de llavors l’he pujada una desena de vegades.

El punt d'inici de l’ascensió és el pàrquing que hi ha al costat del túnel del Port de Rat (2.360 m), al final de la pista de terra que prové de la Coma d’Arcalís. Ens dirigirem generalment en sentit sud-est, pujant per una pista d’esquí d’inclinació moderada, que ràpidament ens portarà a una zona de prats força més suau on el camí no està tan ben marcat, però que de totes les maneres està perfectament indicat amb marques de pintura. Sense cap dificultat arribarem als peus del vessant dret que ens portarà a la Bretxa d’Arcalís. Hi ha un rètol informatiu. Pujarem pel vessant, que té un pendent prou important. No obstant això, el camí està ben fressat, i un seguit de ziga-zagues ens portaran a una llarga diagonal d’esquerra a dreta, que ens deixarà a la Bretxa d’Arcalís (2.716 m) (00.50’), que és un pas a la mateixa cresta que en aquest punt és fàcil i relativament ample. Per primera vegada podem veure el pic de l’Angonella, punxegut i estètic... i aparentment difícil. Els horitzons s’eixamplen fins a la Pica d’Estats i el seu massís.

A continuació ens dirigirem en sentit oest/nord-oest, per un camí que no ofereix cap dificultat i sí un bon paisatge. De seguida deixarem a l’esquerra el camí que és dirigeix vers els Estanys de l’Angonella, situats 300 metres més avall. Ràpidament ens aproparem sota el pic de Cataperdís. Deixarem de banda el camí que porta al seu cim (uns 10’), i ens dirigirem en sentit sud-oest, dibuixant una llarga diagonal (hi ha marques de senderó), fins que arribarem al port de l’Angonella (2.753 m) (1 h 15’), una estreta bretxa situada entre el l’Angonella i el Cataperdís, que ens queda a la nostra esquena.

En aquest punt comença la veritable ascensió. Desarem els bastons i tot seguit pujarem per unes fàcils plaques (Iº), fins a situar-nos a l’inici de la cresta. I la podem atacar directament. Es tracta de l’opció més interessant. Un primer trams de IIº ens porta directament al tall més elegant de l’itinerari. És una cresta molt esmolada que s’ha superat pel vessant francès (IIº+), cercant sempre els millors relleixos per als peus, ja que amb les mans ens agafarem al tall de la cresta. Atenció a la roca que no és gaire bona. El tram és una mica llarg i ens portarà directament a pocs metres del cim. Per arribar-hi caldrà superar una petita torre (Iº) i poc després arribarem al pic de l’Angonella (2.815 m) (1 h 45’). Una segona opció per arribar-hi consisteix a evitar el tall buscant els millors passos pel vessant sud (andorrà) de la muntanya (IIº -).

El descens el farem pel mateix itinerari.