Solitària i encisadora

Itinerari preciós que ens portarà a una gran muntanya no gaire coneguda i, després, a un estany que, per mi, és el més solitari d’Andorra. Efectivament, l’estany d’Engaït resta amagat, aïllat i, fins i tot, és podria dir que està fora dels límits naturals de la geografia andor­rana. Es troba a l’altra banda de les carenes del país, al bell mig d’un vessant situat a unes desenes de metres de Catalunya. Assolir el pic de la Menera ens portarà poc més de dues hores de ferma caminada seguint les indicacions del GR-7. Del cim al llac hi ha poc més de 40 minuts. Però és que després cal tornar a pujar fins a pocs metres del pic o bé, un cop siguem a la Portella d’Engaït, davallarem per l’assequible canal nord de la portella. Ruta ferma, la combinació perfecta de munta­nya i estany. El pic de la Menera o pic d’Engaït és perfectament visible des de Grau Roig. La seva paret nord és imponent, alta i vertical. És d’aquells vessants que criden l’atenció i el pirineista explorador desitja escalar-la. Del pàrquing de Grau Roig (2.050 m) ens dirigirem generalment en sentit sud, per la pista d’esquí de Montmalús que, travessant el bosc, ens deixarà gairebé a la part més alta, molt a prop de l’entrada al Circ dels Colells. A la nostra esquerra veurem les marques del GR-7. A partir d’aquí ens dirigirem generalment en sentit est, sud-est, seguint un camí perfectament fressat que de seguida s’enfila fins a situar-se ben a prop dels drets vessants del Bony d’Envalira. El pendent és dret i el camí es redreça. Superarem un esglaó rocós força dret però fàcil. Sense més ens situarem a la petita vall penjada entre tres cims. El lloc és preciós i bucòlic. El paisatge canvia i el terra passa a ser de rocallós a una catifa de color verd preciosa. Remuntarem aquesta vall en sentit sud-est, per un ter­reny suau fins molt a prop de la portella de Joan Antoni. No cal arribar a aquesta collada perquè el senderó és dirigeix més a l’esquerra, remuntant per un terreny més dret, fins a l’avantcim, punt des d’on ja veiem el veritable cim. Davallarem una mica per un ter­reny rocós fàcil, i a continuació pujarem per uns drets pendents fins al pic de la Menera (2.776 m) (2.15 h). Les vistes són precioses, sobretot vers el proper pic Negre d’Envalira. Del cim davallarem fins a trobar el camí (GR-7), veiem l’estany per primera vegada, i ens dirigirem generalment en sentit est, baixant fins a la portella d'Engaït (2.672 m) (2 h 25’). D’aquí girarem a la dreta, baixarem un tram del GR-7 i tot seguit un senderó que ens portarà fins a l’estany d’Engaït (2.531 m) (2 h 45’). Solitari, bucòlic, petit, aïllat... La tornada és farà pel mateix itinerari. També és pot davallar per la canal nord de la portella d’Engaït.

Fitxa tècnica

CARTOGRAFIA

Andorra. Les 30 millors ascensions i excursions(Editorial Piolet) és el títol del nou lilbre de l’alpinista i escriptor Carles Gel, que proposa un seguit d’itineraris per als amants de les muntanyes del país, acompanyats d’un complet mapa amb els pics andorrans.