Converses de terrassa
“Vaig fer de monitora al Jordi Beal!”
Sílvia Calvó. 46 anys, escaldenca, enginyera i ara ministra de Medi Ambient. És de les que viatgen per vacances i si la cerquen, no és estrany que als estius la trobin en algun país de l’Àfrica
Bona part dels estius d’infantesa de la ministra es dibuixen a Canillo, amb la família.
Què hi feia, a Canillo?
Passàvem amb el meu germà un mes als Plans amb els meus oncles, recollint herba.
Aquest contacte amb el camp la va inspirar per dedicar-se al medi ambient?
Sí... també hi va ajudar, sí!
I era bona, fent de pagesa?
Rasclant, sí! Era molt treballadora..., el meu germà no ho era tant! (riu)
I com eren els estius llavors a Escaldes?
Jo vivia no gaire lluny de la plaça Santa Anna i anàvem sovint a jugar al poader, uns horts propers on ara hi ha els arxius.
Jugava molt al carrer?
A banda d’anar al poader, no gaire. Era força d’estar a casa i de llegir molt, tot el que em passava per les mans.
Era aplicada a l’escola?
Sí..! Però era molt xerraire també i a classe em renyaven...
Un grapat d’anys va voltar per la casa de colònies d’AINA.
Sí, primer de nena i després de monitora. Sobretot els records més macos que tinc és a Tamarros, on marxàvem amb un grup d’adolescents uns deu dies a la muntanya amb tendes.
Era de les monitores manaires?
Això ho hauria de demanar a gent com el Jordi Beal, avui secretari d’Estat d’Esports, perquè l’havia tingut de nen! Amb ell tinc una anècdota: jo ja conduïa i em van dir que anés a buscar uns nens de Tamarros, que eren el Jordi, els cosins i els germans, i resulta que em passaven tots 20 centímetres, i és clar... jo els havia de dir que em fessin cas! (riu).
És de les que tenen la maleta sempre a punt per vacances?
Sí, ens agrada marxar lluny. Amb la família hem vist molt Àfrica. Des que els nens tenien uns 8 anys i ja es podien vacunar hi hem anat força.
Per què l’Àfrica?
Perquè hi ha molta natura i ens agrada caminar. Hem estat al Senegal, Tanzània, Burkina Faso, Mali...
Segur que tindrà anècdotes.
El que hi ha més diferent respecte a Europa és la noció del temps. Per exemple, a Burkina Faso vam anar a portar uns ordinadors a unes escoles i vam organitzar reunions per acabar-ho de muntar i la gent o no venia, o arribava dues hores més tard... Si vols estar amb ells has de treballar així. Però també és interessant viure-ho.
Aquest any què planegen?
Fer un viatge lluny amb la família per desconnectar.
I el mòbil es quedarà aquí?
No... sempre a sobre. No el podem deixar enlloc! Ara és indispensable amb el càrrec que tenim.
LA CASETA DE XOCOLATA.
Per a ‘Converses de terrassa’ els protagonistes són els que trien el lloc de la trobada. La ministra ens cita a la part alta de Vivand perquè, diu, és una zona molt agradable per passejar-hi.