Amb la motxilla i la xiruques
El gegant adormit
El pic de Font Blanca és una gran muntanya que domina bona part del territori andorrà, així com les regions franceses més properes. És un dels cims més alts del país i té un merescut prestigi que, fa d’aquesta muntanya un molt bon objectiu. Sense neu, l’ascensió és senzilla i atractiva, un bon quilòmetre vertical a l’abast de tothom. Itinerari molt variat que combina tot tipus de terrenys.
El punt d’inici de l’ascensió es troba al costat de la Cabana del Castellar (1.867 m), a pocs metres de l’antiga carretera que portava a Arcalís. Davant mateix de la històrica cabana que amaga desenes de secrets, neix un camí molt ben marcat que ens portarà fins el mateix cim del Font Blanca. Ens dirigirem en sentit nord-est, pujant per un camí que ràpidament s’endinsa dins del bosc. Aquest camí és bifurca en dues branques, i tot que tots dos camins porten al mateix indret, és més recomanable agafar el de l’esquerra. No gaire més amunt sortirem del bosc i arribarem a una gran planúria d’herba on hi trobarem un rètol d'informació (00.30’). El camí de l’esquerra porta al solitari estany Esbalçat, mentre que el camí de la dreta porta al pic de Font Blanca i al pic de Besalí a través de la Portella de Rialb.
Nosaltres agafarem el camí del mig, pujant en sentit nord-est primer i a continuació nord, superant un pendent força dret damunt d’un terreny mixt sempre en paral·lel al torrent que ens quedarà a la dreta, fins que no gaire més amunt arribarem a una altra zona força planera. A l’esquerra veurem l’inici d’un camí que també porta a l’estany Esbalçat, molt recomanable de visitar i que es pot combinar perfectament amb l’ascensió al pic de Font Blanca.
Després de superar un terreny de grans blocs on el camí es perd una mica, arribarem a un altre replà herbat. Davant nostre destaca imponent la cara sud-oest del Font Blanca, un dels grans tresors de l’esquí de muntanya andorrà.
El camí s’enfila vers la dreta (est/sud-est), per un terreny fàcil i absent de qualsevol dificultat buscant la carena que ens ha de portar al cim. Darrere nostre veurem aparèixer una muntanya estèticament perfecta; el pic de les Fangasses (2.682 m), un cim molt poc conegut.
A través d’un terreny herbat cada vegada més suau arribarem a la cresta, força fàcil i estètica. El paisatge és cada vegada més encisador i espectacular. El camí està una mica menys fressat però s’endevina perfectament. Per un terreny fàcil arribarem als peus de la piràmide final (2.725 m) (2 h 20’). Aprofitarem que som aquí per assolir un cim secundari (2.742 m) que es troba uns metres a la dreta, i des d’on gaudirem de vistes meravelloses.
La cresta final del pic de Font Blanca és força dreta però no presenta cap dificultat important, llevat d’alguna grimpada de Iº. El camí perfectament fressat, s’esmuny per entre els grans blocs i finalment, a través d’un terreny menys vertical, assoleix el pic de Font Blanca (2.904 m) (3 h), mirador impressionant sobre el país.
El descens el farem pel mateix itinerari.
CARTOGRAFIA
Andorra. Les 30 millors ascensions i excursions (editorial Piolet) és el títol del nou mapa-guia de l’alpinista i escriptor Carles Gel, que proposa un seguit d’itineraris per als amants de les muntanyes, acompanyats d’una completa cartografia amb els pics andorrans.
UBICACIÓ: Cabana del Castellar, Arcalís.
DURADA: 5 h / 5 h 30’
DES. POSITIU: uns 1.050 m.
ÈPOCA ACONSELLADA: de primers de juliol a final d’octubre.
DIFICULTAT: el desnivell i prou.
MATERIAL: bastons.