“Aquest caràcter tancat és per l'exili”

Per Àlvar Valls, la vida a l’estiu no canvia gaire. Amb la seva dona deixen les vacances per a altres èpoques de l’any. Els mesos calorosos “a Andorra és on s’està millor”.

Quina és la seva rutina prefe­rida?

Seure davant l’ordinador i llegir qualsevol cosa. No pas navegar, sinó llegir. A més, estic jubilat però ajudo la dona. La meva afició és la feina.

Com va l’estudi de Jacint Verdaguer?

N’estic fent una cronologia i una bibliografia. I ja en tinc fetes més de mil pàgines, que aviat és dit.

Quina feinada!

Fa sis o set anys que hi treballo. I també preparo un conjunt de narracions literàries breus sobre episodis concrets de la seva vida. Això és com un divertiment.

Què l’inquieta més de l’actualitat política?

Com a català, el procés d’independència. De jove havia lluitat per aquest motiu, i això em va portar a l’exili. Ara veig que allò pel que lluitàvem tira endavant.

Quin paper li agradaria que hi jugués Andorra?

És un país veí i, per tant, desitjaria que, arribat el moment, Andor­ra assumís la seva responsabilitat. Per a un veí, un país nou és una responsabilitat. M’agradaria que fes tot el que pogués fer per afavorir aquests cosins que té al costat, que són els catalans.

De la seva lluita de joventut, què és el que més recorda ara?

Fa tants anys que per mi és gairebé com una altra vida. Això no vol dir que hi renunciï, però em queda lluny. Em va marcar perquè hi va haver episodis forts.

Com el va marcar?

Suposo que aquest caràcter tancat que tinc és per l’exili i la clandestinitat. Quan vaig tornar a estar actiu després de tot, que feia de periodista, anava als actes i sortia, però se’m veia el mínim possible. Sempre m’ha agradat recloure’m. Diria que és una marca d’aquell període.

Per què es va decidir a escriure les memòries?

Va ser una manera de treure tot el que portava a dins. A mi em va anar molt bé, va ser una ajuda. Em vaig obrir i vaig dir: “Jo sóc aquest.”

Explicar aquella lluita armada va tenir conseqüències?

A dos companys no els semblava bé que ho publiqués per la interferència que pogués tenir en l’actual situació política catalana. Tot i així, tampoc no ha tingut grans conseqüències. És un llibre més. Em semblava que no ens ho havíem d’emportar a la tomba.

Ha pensat mai a tornar a Catalunya?

Ara m’agradaria tornar-hi, però la meva dona no vol. Abans era jo que no volia marxar, però ara no em costaria res anar-me’n a qualsevol lloc, però tornar a Catalunya... no ho descarto.

PER AL 'CONVERSES DE TERRASSA'

L’entrevistat escull el lloc de la trobada. L’Àlvar opta per Can Fontcuberta, elbar de la plaça dels Arínsols d’Encamp perquè li queda a prop de casa i hi va sovint.