“A la meva boda índia érem uns 200”

Ha passat les vacances a Cambrils amb la família. Els viatges llargs els deixa per a d’altres èpoques de l’any.

Els seus estius de petit es dibuixaven a...

La Bretanya francesa perquè la mare és d’allà. Ens enviaven dos mesos amb els avis... tornava i només parlava francès!

Com eren aquells dies?

Molt xulos. De mar, vaixell, pescar... ara, el viatge era una excursió de gairebé dos dies.

És de viatjar, ara de gran?

Solem fer un viatge gran cada dos anys, però no a l’estiu. Per exemple, enguany per Tots Sants anem a Dubai.

Justament per Tots Sant, dedicant-se al sector funerari?

Ens ho combinem amb la família, no podem marxar tots a l’hora. De fet, em vaig casar a l’Índia i no van poder venir els meus germans perquè marxàvem un mes sencer.

A l’Índia? Què diu!

Sí, a Bombai perquè la meva dona és nascuda aquí però d’origen indi. I van venir uns quaranta d’Andorra! A la boda vam ser més de 200, perquè ve gent que no és família, veïns del barri...

Devia ser una boda diferent!

Els d’aquí es van quedar sorpresos. Allà solen plorar, perquè la filla marxa de casa... i nosaltres rèiem tots!

Com és una boda hindú?

És llarga... eh? I més quan no entens res: un ritual de més de sis hores. I la nostra va ser exprés, amb tres dies ho vam tenir tot: comiat de solter, compromís i casament.

Té una feina ben atípica. La professió la va buscar o va venir?

Va venir. Vinc d’avi fuster, el pare ja feia caixes de manera més industrial i amb els germans hem dut la modernitat.

Va començar jove. No li feia respecte?

No, a casa ja m’ho van inculcar de petit i per mi era normal. Jo em veig en el meu fill ara i ell diu que de gran vol ser funerari. Però has d’aprendre a no endur-te la feina a casa.

Sabem enfrontar-nos a la mort?

No estem preparats. En la nostra cultura no en parlem i és un error, perquè hi hem de passar tots i com més preparat estiguis, millor ho portes.

En l’àmbit polític ha estat al comú a la majoria i a l’oposició. Veu les coses diferent?

Veus que les majories absolutes són criminals perquè t’arramben contra la paret... tot i que no és el meu cas, perquè hi ha diàleg. Però l’oposició a un comú és com si no hi fos. És frustrant estar a l’oposició, no ens hem d’enganyar.

Ara entén els que li van fer oposició, doncs?

No, perquè eren companys de comú i... participaven més que nosaltres ara a les comissions.