Tria d'envasos (i més)

Els camions que recullen allò dipositat als contenidors grocs de les set parròquies (en sumen uns 1.500, aproximadament) descarreguen una mitjana de tres tones diàries de deixalles en una nau de la Comella, el centre de triatge d’envasos, una instal·lació gestionada per l’Home del Sac i en funcionament des de finals del 2009. La funció de l’equipament és separar en les diferents fraccions de materials els envasos que ciutadans i negocis han deixat als dipòsits grocs –cadascuna d’elles han de seguir un tractament diferent– però a la pràctica la tria és molt més que això. I és que ja sigui per desconeixement o per pura desídia, als contenidors hi poden aparèixer autèntiques sorpreses. El dia que DMG visita les instal·lacions els treballadors del centre han fet la mare de les descobertes: un cap de senglar i la pell de l’animal. Una neteja molt correcta de la peça de carn per suposadament després cuinar-la però que ha acabat en un lloc inadequat. Què s’hauria de fer amb les restes d’una peça de caça? Dur-la a un gestor de residus autoritzat o al centre de tractament de residus, on la destinaran al circuit correcte.

Les sorpreses dels contenidors grocs, però, són moltes i variades: roba, maletes, pals d’escombra, tota mena de material elèctric (amb un assecador entre els residus trobats)... Una autèntica bar­reja que provoca que, segons les dades recopilades pel ministeri de Medi Ambient al Pla Nacional de Residus que abastarà el període 2017-2020, el tant per cent de puresa de la recollida selectiva d’envasos sigui de l’entorn del 69% (dades del 2015). Per tant, un 30% del que surt dels dipòsits grocs no hauria de ser allà. És, amb diferència, el contenidor que provoca més equívocs: al de vidre la puresa se situa en el 93,9% i al de paper i cartró al 89,3%. Una situació que, assenyala el director de Medi Ambient, Marc Rossell, no està lluny del que succeeix fora de les fronteres però que, evidencia, “s’ha de treballar” perquè vagi a la baixa.

Així, no només s’ha de continuar fent feina per aconseguir que, d’una banda, siguem consumidors més sensibilitzats i mirem de reduir els residus que generem i que, alhora, els que fem els destinem a la recollida selectiva pel seu posterior reciclatge i reutilització, sinó que també s’ha d’incidir que la ciutadania recicli millor. I no només els particulars, també els grans productors. Una de les mesures que es van impulsar amb l’objectiu de fomentar la recollida selectiva de les deixalles va ser el decret que convertia l’hoteleria i la restauració en productors singulars de residus. I, com a tals, estan obligats a separar la brossa. No és evident que les grans bosses que arriben a la Comella procedents d’un bar, d’un restaurant, siguin la correcció absoluta. Un treballador es mira les grans bosses grogues que sobresurten de la muntanya d’envasos (i altres) que han arribat avui al centre de triatge. S’està ocupant del que seria la primera fase del procés: separar tot allò que no és envàs de la resta perquè, en una segona fase, es destriïn els recipients en les diferents fraccions en què se separen per ser reciclades. Se les mira i es demana en veu alta si seran les d’un establiment de menjar ràpid que ja sap que dóna problemes. Existeix el risc que entre els envasos hi hagi d’altres deixalles. Restes de menjar, per exemple. És conseqüència dels sistemes dels establiments fast food, en què és el client qui llença les restes de menjar. O ho pot fer bé, posant cada residu allà on toca, o no, pot acabar barrejant-los. Obertes les bosses, el treballador constata que és envàs net. Correcte.

Incidències puntuals a banda, el director de Medi Ambient assenyala el gran avenç que va suposar convertir el sector de l’hoteleria i restauració en productor singular, amb les obligacions que pertoca, per fer un salt endavant en els percentatges de recollida selectiva. Amb vuit milions de visitants anuals i la consegüent repercussió en la producció de residus: “si el sector ho fa bé, ja hi ha molt residu separat correctament”. Per seguir avançant en aquesta línia, els pròxims objectius són el comerç i la pròpia administració.

Mesures perquè es faci bé

Són els comuns els que tenen la competència de la recollida selectiva i els que poden vigilar que es faci correctament. La concessió de la recollida és conjunta i aquest any s’ha fet un nou concurs amb un plec de condicions que incorpora novetats per mirar de ser més eficients i més diligents en la resolució d’incidències. Per exemple, amb la incorporació d’un sistema informàtic d’identificació dels contenidors que permet saber, per exemple, si s’ha buidat quan tocava o no. A més, la recollida passa de ser de dos a tres cops per setmana en temporada alta. Ho explica la cap de Medi Ambient del comú d’Encamp, Vanessa Carrascosa, que assenyala que mentre és relativament fàcil treballar amb un establiment amb contenidors propis perquè recicli bé, és complicat controlar el que succeeix als dipòsits de la via pública, usats per un munt de ciutadans. “Amb els punts de recollida a la via pública el que podem fer és comunicació, educació”, indica. De fet, conscients de l’important volum de turistes que també els utilitzen, ja s’ha plantejat que els contenidors de les zones més turístiques incorporin informació en castellà i francès per esvair dubtes. I és que, exposa, la simbologia no és igual a tot arreu: “A França no tenen el contenidor groc com nosaltres”, diu a tall d’exemple.

A Encamp, però, ja fa uns anys que van plantejar incentius fiscals com a mesura per animar a reciclar i, a més, a fer-ho correctament. Els negocis es poden beneficiar d’una bonificació de fins al 45% de la taxa d’higiene si és que fan recollida selectiva d’envasos, vidre i paper i cartró (la rebaixa és d’un 5% per fracció) i a més, si per exemple, fan reformes i utilitzen la deixalleria industrial (és un 30% suplementari). El 2015 una cinquantena d’establiments de la parròquia es van acollir a la bonificació. “És una manera de premiar per fer l’esforç”, indica Carrascosa.

I l’esforç ja el fan un bon grapat de ciutadans i empreses. Un repàs a l’estadística constata que d’ençà el 2003, quan va arrencar la recollida selectiva d’envasos, la més jove, aquesta ha tingut un creixement important. Els darrers anys hauria arribat a un estancament. El 2015 el percentatge de recollida va ser del 23,7%, amb un miler de tones tractades, molt similar al del 2014. Tanmateix, una bossa tipus d’escombraries encara té un 12% d’envasos que, per tant, no es destinaran al reciclatge. Els fronts de treball són molts. Primer vetllar per la màxima que el millor residu és el que no es produeix. El director de Medi Ambient, però, admet les dificultats quant als envasos, un autèntic símbol d’aquesta societat de consum. No obstant això, entre les línies de treball del Pla Nacional de Residus ja es preveu impulsar accions per reduir la producció d’envasos i potenciar la comercialització de productes a granel i també insistir en la reducció de les bosses d’un sol ús, que també acaben al contenidor groc. La primera proposta per reduir la utilització de bosses –que els comerços n’apugessin el preu– va ser rebutjada de ple pels establiments. D’altres idees? Que els grans edificis plurifamiliars també tinguin contenidors de recollida selectiva, com tenen els de brossa domèstica. Marc Rossell apunta que es tracta d’insistir en aquesta filosofia d’incidir en els que més produeixen. “De la mateixa manera que si a Andorra i Escaldes, que concentren la major part de la població, la recollida selectiva funciona bé ja tenim molta cosa feta, també passa amb edificis on viuen moltes persones”, assenyala. “És matemàtic, sentit comú, però això tampoc no treu que l’esforç hagi de ser global”, matisa.

El penúltim tràmit

Set persones conformen l’equip encarregat del penúltim pas en el circuit de la recollida selectiva, són els que primer testen i testaran els avenços en els hàbits ciutadans. El centre de triatge d’envasos va arrencar uns anys després que s’impulsés aquesta recollida selectiva i un dels objectius va ser crear llocs de feina al país i donar “un valor afegit”, atès que fins aleshores tot el que es recollia s’enviava directament fora de les fronteres perquè la separació es fes en plantes foranes. Ara, explica Eusebi Gratacós, gerent de l’Home del Sac, al mes es fan uns tres viatges fins a una planta especialitzada de Berga –la tria de la instal·lació també es fa en base a una concepció mediambiental, és la més propera– amb tots els envasos correctament separats i embalats per a la posterior valorització.

Els ulls i les mans dels operaris són els encarregats de posar tot el material allà on pertoca. Després de fer el buidatge entre el que és envàs i el que no, els recipients passen al circuit següent, on se separen en cinc grups diferents: el plàstic PET (el de les ampolles d’aigua, per exemple), el PEAD (d’alta densitat i usat, per exemple, en els recipients de detergent o suavitzant), els brics, les llaunes i les bosses de plàstic. Hi ha d’altres envasos amb casuística especial, iogurts o els embalatges de pizzes fresques, plàstics mixtos que s’envien “a un gestor a Espanya on es poden separar”, assenyala Gratacós. Acabats de separar, es premsen per fer el darrer viatge.

A Andorra, són els operaris els que destrien els diferents tipus de recipients. Hi han plantes mecanitzades que ja no necessiten de treballadors, la tecnologia permet identificar cada material i separar-lo, malgrat sempre hi ha un últim pas en què participen treballadors per acabar d’afinar la tria. Suposen, però, una inversió molt elevada que necessita d’un nombre determinat de tones de residus perquè tingui sentit fer-la. “Es justifiquen pel volum i aquí seria inviable”, afirma Gratacós.

Tot allò que no envàs es porta fins a la deixalleria industrial de la Comella, a tocar de la nau del centre de triatge. Un trajecte curt, però que podia evitar-se. “És una feina extra però tampoc no hem calculat què suposa”, assenyala el responsable de l’adjudicatària del servei, que opina que amb inspeccions als contenidors problemàtics s’aconseguiria corregir molt el problema. Entretant, els treballadors seguiran destriant quelcom més que envasos.