Un jove veterà de la política

Deu ser difícil trobar Roger Padreny capficat en alguna cosa que no tingui a veure amb política o administració pública. És el seu món i no se’n pot amagar quan parla amb passió de coses com ara decidir, futur, col·lectiu, vida pública, tributs, sistema electoral, joves, participació o educació, entre molts més temes. Té només 23 anys però es pot dir que és un jove veterà del món de la política. Fa anys que s’hi interessa, la coneix i hi fa incursions. Per exemple, va representar Andorra al Consell d’Europa a l’assemblea de la joventut el 2012, ha fet tribunes al Diari i, és clar, fa feina del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andor­ra (FNJA), del qual n’és el president. De fet, l’interès pel món públic el porta als gens, amb un pare i una mare, Eduard Padreny i Dolors Carmona (del PS tots dos) implicats en l’administració del país. “Quan tenia cinc o sis anys el pare ja em feia llegir diaris”, assegura orgullós. “L’administració pública i la política és i continuarà sent el principal factor de canvi de la societat”, sentencia. I hi afegeix: “Sempre m’ha interessat estudiar el perquè.”

Ara pràcticament ha acabat el doble grau en Dret i Ciències Polítiques a la UPF i col·labora amb el departament d’Administració Pública de la facultat, on necessiten becaris per fer seminaris. Aquesta és només una pota de la seva activitat. La segona és l’FNJA, una associació que considera que ha arrencat i que té bona musculatura per ser una referència per als joves que volen implicar-se. I de què n’està més orgullós? “Que ens arriben projectes de fora i que ja estan en marxa”, explica.

I què en pensa de la política andorrana d’avui? Doncs que hi ha massa por. “Falta valentia per parlar de temes que realment ens afecten com ara la doble nacionalitat, el sistema electoral, el finançament de l’administració pública, el forn incinerador en el seu moment, els sobrecostos de les obres...”, diu, i assegura que en un país petit com Andorra molta gent té el temor que el que faci avui quan es dedica a la política pugui afectar els interessos privats demà. Per totes les coses que canviaria segurament és que té clar que en el futur li agradaria treballar a Andorra. De moment, però, per ell és hora de seguir formant-se a fora i, per descomptat, gaudir de la joventut amb la parella i les seves altres passions, com el cinema i la música.