“La clàssica té un punt d'elitista”

Ara que ha acabat el curs escolar deixa les classes fins al setembre. Però comencen uns mesos de feina, així que encara toca esperar una mica per a les vacances.

Els mesos d’estiu són una època de feina?

Durant l’any tinc dues branques molt clares: la docència i també tocar amb l’orquestra i amb altres produccions. I durant l’estiu la docència no hi és i s’incrementa la feina de tocar. Sobretot al juliol hi ha molts festivals i tenim uns quants concerts.

I quan fa vacances?

A l’agost. Llavors és quan poso el violí a l’armari i faig vacances.

Li agrada viatjar?

Sí. Quan podem amb al dona intentem sortir una mica d’Andor­ra i anar a veure què es cou en altres llocs.

Per feina ho deu haver de fer sovint.

És cert, he de viatjar molt. Per anar a tocar i en el meu cas també per assajar. Soc l’únic de l’ONCA que viu a Andorra i l’orquestra no assaja aquí. Per tant em toca anar a Sant Cugat del Vallès, que és on assagem. He d’agafar molt el cotxe però m’agrada conduir.

Els viatges que fa van lligats a la música?

Intento separar-ho, però és cert que durant l’any pensem d’anar a alguna ciutat i sempre mirem si podem aprofitar per anar a algun concert. La deformació professional... però a vegades tinc l’oportunitat de veure concerts que aquí no veuria.

Cal promocionar més la música clàssica?

Quan era estudiant als festivals d’estiu la música clàssica tenia un pes important i ara és molt puntual, ha baixat molt la seva presència. A més, la música clàssica no deixa de tenir un punt elitista, s’ha de reconèixer, i per tant cal oferir aquesta música de la millor manera per intentar seduir el màxim de gent possible, tot i saber que el punt elitista és difícil de revertir.

I com es pot trencar aquest elitisme?

Crec que el pes de la tradició ha fet que es volgués donar aquesta idea. També hi ha qui diu que no l’entén. Potser és que no l’hem d’entendre, però no per això no puc anar allà i gaudir-la. Al final fem música per a unes persones, en un moment, per gaudir-la.

Recorda algun concert especial?

Hi ha concerts molt entranyables. Quan era estudiant, sobretot amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, teníem l’oportunitat de treballa amb grans directors i va ser una sort i un gran privilegi. Com a professional recordo un concert amb la Barbara Hendricks i com a oient, el 1996, que l’ONCA va convidar el gran violinista Yehudi Memuhim. Vaig tenir la sort de fer una masterclass amb ell i va ser un moment molt maco.

*CAL SINQUEDE.Per a ‘Converses de terrassa’ l’entrevistat escull el lloc de la trobada. L’Alexandre ens cita al bar que hi ha just al costat de la Llacuna. Un espai que diu que és punt de trobada de músics.