amb la motxilla i les xiruques
Un blau diferent
El Siscaró. Un dels racons que amaga la vall d’Incles, una zona establerta sobre un relleu que està marcat per l’acció de les glaceres. La peculiaritat de l’estany són les canyes de siscall, que li donen un color especial.
Un blau diferent
La vall d’Incles és un dels paratges naturals més atractius del país. A més, ofereix opcions durant totes les èpoques de l’any, així que és sempre un destí d’èxit assegurat per als amants de la natura. Aquesta setmana proposem endinsar-nos a la vall i fer una excursió fins a un dels seus tres llacs, concretament l’estany de Baix, conegut com del Siscaró, que es troba a 2.325 metres d’altitud. Una passejada de dificultat baixa que podrem completar, entre anada i tornada, en unes tres hores.
El punt de sortida el tenim al final de l’estreta carretera de la Vall. Deixem el cotxe i comencem a caminar. Després de travessar el riu agafem un pista forestal amb un lleuger pendent, envoltada de murs de pedra seca, pi negre i abarsets. El següent punt de referència serà l’encreuament del Travenc. Tal com indiquen els rètols cal seguir cap a la dreta de manera que anirem pujant pel costat del riu fins arribar a les basses del Siscaró.
La zona ens ofereix flora i fauna variada per tenir l’excusa perfecta per fer un petit descans. A les part més baixes, pinedes de pi negre, i si hi ha sort es pot escoltar o veure el reietó, l’ocell més petit d’Europa. En canvi, a les part més altes s’hi poden veure aigüeroles i el grasset de muntanya, cercavores, el còlit gris, cabirols i la protagonista de les basses del Siscaró, la marmota. D’aquests petits animalons és fàcil escoltar-ne el xiulet característic que tenen i amb una mica de sort se’n pot veure més d’una ja que viuen en grups familiars.
Després d’aquesta petita aturada, cal seguir el camí. Allà un rètol informa de la proximitat de la cabana del Siscaró. Com que no és aquest el destí, seguim endavant, vorejant les basses i reprenent l’ascens. Cal destacar també la riquesa de flors de la zona humida, on predominen, per exemple, les orquídies.
Un cop superades dues petites costes, trobem el camí que baixa cap a Soldeu. Allí hem de vigilar per no equivocar-nos. Si volem arribar al Siscaró hem de continuar cap a l’esquerra. Arribats a aquest punt ja hem superat la zona amb més desnivell positiu, de manera que el tram final del recorregut el farem gairebé plantejant, fet que facilita bastant l’arribada.
Poc després d’haver agafar el trencall corresponent arribem sense gaire esforç a les basses dels Basers. Amb tan sols cinc minuts més de caminada trobarem l’estany del Siscaró, hàbitat de la truita comuna i de la canya de siscall, una planta que dona a l’aigua de l’estany un color més verdós. La presència de truites el fa un destí idoni per a tots els amants de la pesca, que poden gaudir d’un matí o una tarda en un paratge natural espectacular.
I si volem acabar d’arrodonir l’excursió, podem vorejar l’estany en direcció nord i arribar fins a l’estany de les Canals Roges, que ofereix una excel·lent vista dels cims del voltant.
LOCALITZACIÓ: vall d’Incles
DURADA: 3 hores entre anada i tornada
DIFICULTAT: baixa
DISTÀNCIA: 3,58 quilòmetres
DESNIVELL: +500 metres i -10 metres