El protagonista de la seva vida

Només té 16 anys. Els seus pares són de Nova Zelanda però ell va néixer i ha crescut a Andorra. Va començar a ser actor gairebé de casualitat, però va trobar en aquesta feina la passió de la seva vida. En Cooper Crafar va tenir la seva primera feina com a actor als 13 anys, gràcies al director de la seva escola. “Un dia em va venir a buscar a mitja classe, pensava que em volia renyar però jo no tenia consciència d’haver fet res dolent”, explica en Cooper. Enmig de la confusió, el director va ensenyar-li una carta d’una productora que buscava un nen que parlés anglès. “De seguida va pensar en mi i m’ho va venir a explicar”, comenta. Tot i així, els inicis no van ser fàcils, ja que ell no estava segur de fer aquest pas i va haver de ser la seva mare qui el va convèncer que seria una bona experiència i qui el va empènyer a presentar-se a aquell càsting. La prova li va anar bé, però va anar seguida d’uns mesos d’incertesa. “No em van dir res, i al cap de tres mesos, quan ja pensava que no m’havien agafat, em van trucar per fer un paper en un curtmetratge”, explica. Aquell curtmetratge va sortir rodó i poc després, en Cooper entrava al repartiment de Nick, una pel·lícula estrenada el gener de 2016 on va fer el paper del protagonista, un nen amb una gran capacitat d’imaginació que intenta resoldre, amb els pocs mitjans que té, un crim que ha vist cometre. “Fer de Nick va ser una experiència molt divertida. M’ho vaig passar molt bé, vaig aprendre molt i va ser el que em va generar l’interès per continuar sent actor”, explica en Cooper. Diu que ara es vol centrar en la seva carrera artística però en cas que no pugui ser, li agradaria fer una feina que li permeti viatjar. “Ara faig 1,95 metres i això és un handicap a l’hora de fer un paper per a algú tant jove, ja que a molts càstings, sobretot a Espanya, posen límits d’alçada”, diu. Assegura que no té clar quin perfil de personatge li agradaria més interpretar, ja que explica que “això va canviant en cada moment de la vida i el que volia fer de petit és diferent al que vull fer ara. Em veig fent el paper d’algú rebel o fins i tot de dolent”. La seva voluntat és quedar-se a Andorra perquè afirma que aquí és on se sent més feliç. És conscient que per triomfar en el món del cinema s’haurà de moure per poder trobar els millors papers, però tenint família a Nova Zelanda, això no li és inconvenient.