Una cursa molt breu

La festa major d’Andorra la Vella era un dels esdeveniments socials i populars més importants dels estius dels anys setanta. Durant aquella època es van portar a terme noves activitats, algunes més creatives i amb més èxit que d’altres, per modernitzar la festa i per acompanyar el tradicional ball del contrapàs. Algunes d’aquestes van tenir una durada i una acceptació popular més gran, com la gimcana de motos, el premi a la ‘miss’ de la festa major, el concurs de pesca al llac del ‘Luna Park’ o el gran concurs de tir al plat.

L’anomenat rally de cambrers també va ser una de les aportacions que es van fer a aquells temps. Aquest últim, però, va tenir un a història molt més efímera dins el programa de festes, ja que només va celebrar-se durant tres anys, entre el 1971 i el 1973.

Ara aquest esdeveniment ha tornat a posar-se d’actualitat, ja que a Ordino s’ha fet una rèplica d’aquesta prova, en el marc de les jornades gastronòmiques, on hi participen professionals del sector i alumnes de la formació d’hostaleria del Lycée Comte de foix. Aquesta nova versió ja porta dues edicions i sembla que superarà la dels anys setanta.

La cursa de cambrers original es celebrava el dissabte de festa major a primera hora de la tarda i l’organitzava el sindicat d’iniciativa, que és l’entitat predecessora de l’oficina de turisme i que era on s’havien d’anar a inscriure els cambrers que hi volien participar. El comú de la capital, com a organitzador de tots els actes de la festa major, també hi posava de la seva part.

Els participants estaven convocats a dos quarts de cinc de la tarda amb tot el material necessari a punt. Tots ells havien de completar el recorregut portant una safata amb dues ampolles i un got ple. El punt de sortida es trobava al centre de la plaça Príncep Benlloch, just davant d’on hi havia la seu del sindicat d’iniciativa. Els participants se situaven tots en fila, l’un al costat de l’altre i, quan el jutge ho indicava, sortien en direcció al carrer de Les Canals.  Tot seguit tombaven cap a la Plaça Guillemó seguien el circuit pel carrer del Doctor Nequi i i tancaven el cercle girant per l’avinguda Príncep Benlloch fins a tornar al punt d’inici. El guanyador, que s’emportava un trofeu, era el cambrer que aconseguia tornar a la sortida més ràpidament, però també hi comptava si els líquids de les ampolles i el got seguien plens o s’havien vessat.

Per fer-ho més complicat, encara, els trams de carrer que hi havia en el recorregut, de només uns set-cents metres, no es tallaven a la circulació ni als vianants, fet que propiciava que el trajecte estigués ple de paranys inesperats i que molts nens i turistes s’interposéssin al camí dels participants. A més, aquests al seu torn també havien d’esquivar cotxes que hi poguéssin circular o que hi estiguéssin aparcats. Cada any una desena de participants hi prenia part, distraient als turistes presents i animant als andorrans que seguien aquesta activitat.

Malgrat tot, la cursa de cambrers va tenir un final sobtat. A l’any 1974 ja no figurava al programa de la festa major de la capital i en el seu lloc es va fer un “extraordinari festival de titelles, il·lusionisme, malabarisme, pallassos, música, circ i obsequis”.