Recordes quan
'Bel canto' a Sant Julià
Concurs de cant Montserrat Caballé. La parròquia laurediana va acollir un certamen operístic de l’any 1999 al 2003 amb el patrocini de la Fundació Julià Reig.
Montserrat Caballé i la seva filla, Montserrat Martí, actuant a l'auditori Claror
Montserrat Caballé tenia un fort lligam amb Andorra. “Sobretot per mi és el lloc on van salvar la vida del meu pare”, manifestava la soprano en una entrevista al Diari d’Andorra l’any 2012. El seu pare va ser acollit per uns amics andorrans després de ser ferit a la batalla de l’Ebre durant la guerra civil espanyola. Des de llavors ja no van parar de venir al Principat. L’any 1969 la família va comprar un pis a Escaldes-Engordany i el 1987 van adquirir un pis a Sant Julià de Lòria, a Fontaneda, on Caballé assegurava “trobar la pau”. La cantant es va implicar en la vida cultural del país. Va presentar la proposta de crear un certamen d’òpera al comú de Sant Julià. L’any 1997 va signar un acord amb el comú i la Fundació Julià Reig per crear el Concurs internacional de cant Montserrat Caballé Principat d’Andorra.
El conveni va tenir una durada de cinc anys, i entre el 1999 i el 2003 el concurs va ser un expositor mundial per a cantants novells. Un dels impulsors, l’excap de Govern i expresident de la fundació Òscar Ribas, recorda com el certamen va servir perquè veus desconegudes poguessin mostrar el seu potencial. “Va tenir un gran ressò internacional i encara avui hi ha artistes en actiu que van sorgir d’allà”, afirma. Ribas recorda el cas d’una cantant d’Alemanya que fins no fa gaire “encara ens escrivia agraint-nos el seu pas pel concurs”. La idea inicial era que es fes a Barcelona però “vam decidir fer-lo a Sant Julià perquè es convertís en un concurs internacional de prestigi” i projectar la imatge del país, explica l’excap de Govern.
El concurs va comptar amb la presidència d’honor dels Coprínceps d’Andorra i un comitè del qual formaven part diferents institucions de tot el món. El doctor Albin Hänseroth, director general i artístic de l’auditori Kölner Philharmonie de Colònia, va asumir la direcció de l’esdeveniment. Els cantants aspiraven a un doble premi, l’econòmic –el primer premi estava dotat amb un milió de pessetes– i l’impuls a la seva carrera. Els guanyadors aconseguien la participació en festivals de renom com el Castell de Peralada, a l’Alt Empordà, el Midem de Canes o a la sala Gaveau de París. La soprano russa Maya Dashuk va ser la primera a rebre el primer premi del concurs de mans de Monsterrat Caballé, després d’haver cantat Romança de Micaela, de l’òpera Carmen. El segon any el jurat es va inclinar per una jove soprano iugoslava, Katarina Jovanovic, que confessava haver començat la seva formació lírica per la gran admiració que sent per la figura de Caballé. En la tercera edició hi va haver un doble primer premi, per a la mezzosoprano armènia Varduhi Khachatryan i la soprano romanesa Caterina Costea. L’any 2002 s’emportava la màxima distinció una veu masculina, el baix ucraïnès Serhiy Mahera. I en l’última edició la guanyadora va ser la soprano russa Tatiana Plotnikova. Els guardonats van tenir l’oportunitat de rebre classes magistrals de la diva del bel canto i les sopranos Ileana Cotrubas i Mady Mesplé.
El concurs no es va prolongar per falta de patrocini. Durant les seves cinc edicions va posar Sant Julià de Lòria al mapa mundial de la lírica i va tenir un esperit de superació gràcies al caràcter de Montserrat Caballé, que Òscar Ribas recorda com “una persona molt simpàtica, riallera i optimista”.