El piano mundial

El concurs internacional de piano, premi Principat d’Andorra va néixer el 1995 de l’ímpetu dels alumnes de piano de Roser Palomero a l’escola Harmonia per poder demostrar el seu talent sobre l’escenari. “Al principi vaig comptar amb la col·laboració del comú d’Escaldes i a poc a poc va ser fins a 16 entitats les que donaven suport al concurs”, relata Roser Palomero. El concurs, amb el pas de les edicions, va anar acollint membres del jurat, així com participants “cada cop més internacionals”. “Venien de 53 països diferents: Estats Units, Japó, Rússia, Alemanya, Itàlia, Austràlia”, recorda la impulsora.

El punt de vista de concurs internacional va ser donat pel fet que els membres del jurat, després que els participants es classifiquessin, realitzaven una gira per diversos països del món amb els guanyadors. “La primera o bé l’última actuació es celebrava a Andorra i això li donava una projecció internacional molt gran”, apunta Roser Palomero. La padrina del concurs, la pianista Alicia de Larrocha, va ser clau per a la internalització del concurs. “El seu nom va aportar moltíssims joves pianistes que volien veure-la uns moments i rebre indicacions i consells”, relata Palomero. Larrocha formava part del jurat, “sempre que les seves gires mundials li ho permetien, però mai es perdia el concert que feia el guanyador de cada any al Principat”, assegura la impulsora del concurs.

Palomero explica aquest ressò del concurs a diversos països del món amb una anècdota d’una treballadora de l’ambaixada Espanyola, María Venegas, qui es trobava a la cua d’un museu de Nova York i “justament la parella que tenia al darrere estaven comentant que la setmana vinent viatjaven a Andorra per participar al concurs”.

Els primers anys el concurs es realitzava a l’auditori d’Escaldes, però els últims quatre anys es va celebrar a l’Hotel Hermitage d’Ordino. “Van condicionar totes les sales, perquè l’acústica fos idònia per a la interpretació”, recorda Palomero. La casa Delma de Perpinyà era qui aportava tretze pianos de paret i la resta procedien de la col·lecció particular de Palomero. “Havíem de tenir dos afinadors, un per als pianos en els quals practicaven a diari i un altre dedicat exclusivament a afinar el piano de gran cua amb el qual es feien els recitals”, explica Palomero. El fet de canviar d’emplaçament “no va baixar el nivell, els intèrprets eren espectaculars”, assegura la impulsora. Palomero lamenta, però, que el concurs s’hagi deixat de realitzar el 2011 “per falta de suport”, però fa dos anys va decidir celebrar-ne un altre, el concurs Joves Intèrprets, “per a incentivar i motivar els estudiants”.