Posant colors a la música

La jove laurediana de 15 anys Iris Tallada és estudiant de quart d’ESO de l’Escola andorrana de Santa Coloma i una de les artistes pictòriques que participaran en el Concert de Meritxell juntament amb l’ONCA. “Em van presentar la proposta de participar en el concert de Meritxell, a l’Auditori Nacional, on faré un dibuix mentre toca la Jove Orquestra Nacional de Cambra Andorrana”, manifesta Tallada. I és que la Jonca prepara un concert amb un protagonista especial, la sinestèsia, que es basarà a escoltar els colors. L’Iris ha escollit el color verd “perquè em recorda la natura i passejar pel bosc em fa sentir tranquil·la, em dona pau”. La cançó que ha escollit és Serenade for Strings, de Txaikovski, perquè, segons diu, en escoltar aquesta peça li va transmetre la mateixa pau que quan camina pel bosc.

La jove artista pictòrica dibuixarà la seva obra in situ a l’Auditori, sense tenir res planejat. “Quan estigui al concert em vindrà la inspiració escoltant la cançó i dibuixaré sobre la marxa. M’agradaria transmetre al públic la idea de la tranquil·litat.” Un públic que podrà gaudir de la seva obra mitjançant una càmera GoPro, que captarà allò que els artistes dibuixin i es projectarà al fons de la sala. Ella sola, amb un full A4, un llapis HB i tres tonalitats diferents de verd com a arma, s’enfrontarà davant d’un públic molt sibarita, fet que, reconeix, la posa una mica nerviosa. “Estic una mica nerviosa, però en tinc moltes ganes, ja que representa una experiència nova per a mi. Em calma els nervis pensar que el públic estarà centrat en el dibuix i no en mi.” Rebre aquesta proposta va ser una notícia inesperada per a ella, tenint origen en la presentació a un concurs del Centre Cultural d’Escaldes-Engordany com a proposta d’un professor de la classe d’escola d’art. “Em va fer molta il·lusió perquè és una cosa que no et passa cada dia, és diferent i nova. Em va bé participar-hi perquè em coneguin i sàpiguen quin tipus d’art faig, que és la tècnica del dibuix”, explica la jove laurediana.

Tot i que exposa que no té un estil gaire marcat, sol utilitzar diversos tipus de llapis i diferents classes de mina, “algunes més toves, d’altres més dures, per fer les ombres i parts més fosques dels meus dibuixos”. I és que el dibuix li dona tranquil·litat i fa que s’oblidi dels problemes, comportant una afició que va començar amb només cinc anys.