El ramat de Setúria

L’esmeligat de Setúria dona nom al serrat on se celebra la tradicional festa de la benedicció del bestiar, que simbolitza l’inici de la temporada de pastures i va ser declarada festa d’interès cultural. Els protagonistes de la jornada: els caps de bestiar, ovins i equins, pugen a les muntanyes de la Massana per passar-hi els mesos d’estiu amb la vaquera Rosa Vidal, que fa 40 anys que s’encarrega de cuidar els animals i les unitats pastorals i viu durant quatre mesos a la barraca del vaquer de Setúria.

El nom d’aquesta unitat pastoral també evoca el del contrincant andorrà que segons la llegenda es va enfrontar al lluitador d’Os de Civís guanyant la batalla després que al d’Os, de tan gros com era i de l’esforç, se li va rebentar el melic i d’aquest fet en va sortir el topònim andorrà de l’Esmeligat.

L’antic cònsol de la Massana Antoni Garrallà no recorda quants anys fa que aquest aplec popular se celebra: “Que jo sàpiga, sempre s’ha fet.” Garrallà relata com ha evolucionat amb els anys. “Abans es pujava a peu, trigaves més de tres hores i no es feia la festa, però amb la creació de la carretera, tothom va començar a pujar amb cotxe. Des que jo ho conec hi ha hagut calçada, però algun cop hi havia pujat a peu. Quan anàvem caminant tothom portava el seu menjar, es feia una rotllana i llavors es compartia i hi havia molt bona germanor. Un cop es va fer la carretera va passar a ser el comú qui organitzava l’aplec i el dinar camperol.”

El conseller d’Agricultura, Sergi Gueimonde, relata que des que ho coneix són els funcionaris del comú qui s’ocupen de l’àpat i “l’única cosa que ha canviat és que abans era el secretariat del comú qui cuinava i servia el menjar i des de fa uns anys el dinar es fa al restaurant Coll de la Botella. Després qui vulgui pot anar al berenador de la Font del Bisbe on servim Ricard i xocolata”.

Enguany l’ens comunal intentarà recuperar l’àpat que l’any passat no es va poder fer per la pandèmia. “Vam obrir les pastures el dia 14 i estem esperant uns quinze dies més perquè hi hagi més gent vacunada i fer el dinar com és habitual, però amb l’aforament reduït per seguir els protocols sanitaris”, diu Gueimonde. Com mana la tradició, el capellà de la vila, mossèn Eduard, ha de beneir les munta­nyes i els ramats per demanar la protecció, abans de començar la trobada que normalment s’engega el mes de juny. “És llavors quan gairebé tot el bestiar puja a Setúria, que és la unitat pastoral reservada per a la gent del poble, perquè tenir-los a casa suposa un cost per als ramaders. Normalment negociem amb ells la data i tothom la compleix”, explica el conseller.

Gueimonde assumeix amb pena que el sector està en cert risc perquè depèn del tabac i “és un complement que tenen, però és cert que si el tabac es perd s’haurà de mirar com donar-los suport des de l’administració.” Tot i la preocupació pel relleu generacional en aquest àmbit laboral, que resulta incert, el conseller relata que “fa uns anys que el nombre de caps que tenim a les unitats pastorals de la parròquia segueix bastant estable. No hi ha cap casa que hagi plegat, tot i que el relleu no està garantit i la mitjana d’edat actual és d’entre 40 a 50 anys, per això des del comú hem de mirar de garantir i afavorir aquest sector d’alguna manera perquè no caigui en picat”.

Són més de nou les cases de ramaders de la Massana a qui aquesta festivitat honora. Acompanyats per residents i autoritats, la benedicció de les guardes s’ha institucionalitzat amb els anys i es referma com una tradició que no es vol perdre.