Un dia qualsevol, un dia més

És hora de preparar els esmorzars. Fas qualsevol cosa. No tens esma per gaire cosa. Voldries preparar un bol de fruita d’aquells tan bonics que surten per les xarxes socials. Treus els cereals i la llet i els deixes a la taula. Potser demà, penses.

Avui aneu a la platja. Et fa pal. Se’t gira una feinada per preparar-ho tot i després per aviar-ho tot. No pots dir que no vas a la platja. Qui no vol anar a la platja? Si tothom està desitjant anar a la platja. No et ve de gust anar a la platja, ni anar enlloc, ni fer res. Estaries tot el dia estirada al llit. Tranquil·la, sense que ningú et demanés res, sense que ningú et molestés. Et sents malament. Et sents culpable. Des que et lleves fins que vas a dormir creus ho fas tot malament. Creus que no tens cura dels teus fills, no estàs divertida i vas a mínims... Però és que et costa tant la vida. Tot és tan difícil. Tot et costa tant. Hauries de ser capaç d’esforçar-te una mica més, de fer més, et dius, et diuen, però et falta l’energia i el dia a dia se’t fa feixuc i complicat.

Vas cansada, molt cansada. El dia a dia costa. Fa temps que no fas esport i ja no parlem del sexe. Primer van ser uns dies tontos, després una mala setmana, una mala ratxa i a poc a poc van anar passant els mesos, potser un parell d’anys i tot. Vas fent perquè has d’anar fent, però has deixat de fer tot allò que no és necessari o obligatori.

Estàs trista, molt trista. Dibuixes un somriure de tant en tant, però no gaudeixes de res. Tot és una merda, tot et costa, res t’agrada, res et fa gaudir. Recordes el massatge que et van regalar ahir. No va estar malament. Possiblement fos súper especial, però vaja, res de l’altre món. Recordes l’arrosset del sopar a peu de platja. Home, era bonic, però no va ser per tant. Et costa gaudir, res et dona plaer, no pots assaborir els petits plaers de la vida. Els grans tampoc.

Et sents més tonta, més inútil, més lenta. De vegades et sents idiota fent errors que no havies fet mai. Et costa pensar i et costa fer coses tan tontes com decidir què faràs per sopar. Anar a comprar roba és un drama, dones voltes i voltes i acabes sense comprar res. No veus res clar. Com et pot costar tant prendre una decisió? Et dius a tu mateixa. Tindré alguna mena de demència? Penses.

Et costa concentrar-te. A la feina ja fa dies que t’han cridat l’atenció. T’han apartat d’aquell projecte que tant t’agradava. Millor, penses –o intentes convèncer-te–. Et costa fer tasques que sempre feies. Et costa anar a reunions, et costa veure clients i et costa anar a la feina com et costa fer-ho tot.

Tornes a buscar aquell interruptor. Estàs cansada. Ja portes molt de temps així. Et pesa la vida. No saps quines tovalloles agafar. Els nens ja s’han llevat. Per què criden tant? Tot et molesta. Estàs irritable. Darrerament sembla que ho fas tot malament. A casa també et sents incompresa. Et sents sola. Les amigues ja no truquen tant. Creus que no ets una bona companyia. Sempre han estat allà, insistint, són molt mones, però no volen molestar. No et volen pressionar. Potser per això ja no em proposen sortir tant, penses.

Avui és un dia qualsevol a la vida de milions de persones deprimides. El que acabes de llegir és una descripció dels principals símptomes de la depressió. Una persona deprimida acostuma a trigar anys a ser diagnosticada, anys en els quals tot es complica. Si t’has sentit identificat amb el que has llegit, t’animo que busquis ajuda professional.

Segons el CRES quatre de cada deu dones estan en situació de depressió. Poques, em semblen...