Acostuma-t'hi

Aquesta setmana he atès una persona que ha estat patint pel que podien dir d’ella. Potser esperava una altra resposta per part meva, però li he dit que s’acostumés que parlessin d’ella, que fins i tot parlin malament d’ella i que això no havia de suposar cap problema.

Mira-t’ho bé. Analitza-ho. De fet que parlin malament de tu no és responsabilitat teva. Bé que hi ha gent fent coses molt roïns i té defensors que fan d’apòstols de la seva obra. També hi ha gent que fa coses molt maques però que és profundament criticada i jutjada en places públiques, cafeteries i sales de reunions, fins i tot criticada pels seus propis pares, germans i persones més properes.

Facis el que facis sempre hi haurà gent que t’estimarà i gent que t’odiarà, i la realitat és que no pots organitzar la teva vida en funció de que diran. Quan estem pendents de les opinions dels altres en realitat el que estem fent és perdre el control de la nostra vida per cedir-lo als designis d’altres.

Mira, t’he de dir una cosa. Només tenim una vida i més val que no perdem gaire el temps. També t’he de dir una altra cosa, que posats a viure, és millor que visquis la teva vida i no la vida que altres et van dictant.

Però tornem al nostre tema. De vegades, en un acte de rebel·lia, decidim dissentir i prendre el control de la nostra vida, deixar de seguir les instruccions d’altri i donar-li un sentit a la nostra vida i, quan passa això, podem aixecar algunes butllofes en persones properes.

Per començar en les persones que tenen clar què hem de fer i com hem de viure. De vegades són els pares, de vegades són els germans i de vegades són persones properes que emparades per un “ho faig per tu” s’entesten a dir-nos què, com i quan ho hem de fer.

De vegades, però, són persones que voldrien guanyar aquesta llibertat però que no han fet el pas i, és clar, el teu exemple els resulta dissonant, ja que a ningú li agrada veure com una altra persona li passa la mà per la cara.

Sigui quin sigui el cas, la situació és molt frustrant per a aquests dos perfils ja que han perdut tota mena de control i de capacitat d’influència sobre tu. I què ens queda quan hem perdut la capacitat de control i d’influència sobre una persona? Exercir-la en altres persones perquè de manera indirecta t’arribi a tu.

De fet, quan et venen a parlar malament d’una persona t’has de demanar per quin motiu ho estan fent. Normalment volen que et posicionis en contra d’aquella persona, que la jutgis i que la vegis d’una altra manera.

Et diran que és per tu, que és un consell, però la realitat és que estan intentant que et formis una imatge negativa d’una persona i, a més a més, et prenen com a un instrument per fer mal a una persona. Sí, t’estan utilitzant sense cap mena de miraments.

Per una altra banda, la persona que està parlant malament d’una altra persona, en realitat, està dient més de si mateixa que de la persona criticada, així que ja pots extreure les teves pròpies conclusions.

I una cosa més, no passa res perquè parlin malament de tu. De fet, fins i tot és bo que algunes persones parlin malament de tu.